"Niubó, et farem un Cambray". Aquesta és una frase molt repetida en les últimes manifestacions educatives que demostra que el conflicte ve de lluny. Dos cursos i mig enrere, amb l'exconsellera Anna Simó al capdavant d'Educació, els sindicats del sector ja van començar a impulsar la campanya Dignifiquem la professió, la qual ha servit de mare de tot el reguitzell d'accions de protesta dels darrers anys. El malestar ja venia de l'època de Josep González Cambray, però ha arribat al seu punt més àlgid amb la consellera Ester Niubó al capdavant de la cartera. Un polvorí que, a hores d'ara, després del "no" de la consulta, s'ha escalfat encara més i augura un escenari de batalla en la recta final de curs on la situació pot escalar sense aturador. Venim d'un malestar acumulat durant anys, però, cap a on anem?
La manifestació d'aquest divendres convocada per la unitat sindical restant -USTEC, CGT i Intersindical, amb el suport també de la CNT i la COS- va ser una primera mostra del canvi del taulell de joc després del "no" docent. Per primera vegada des de l'escalada del conflicte, els sindicats no van encapçalar la manifestació, sinó que ho van fer els mateixos mestres sense cap consigna sindical. Només una pancarta de color groc amb el lema Ha guanyat la dignitat educativa. Els sindicats, per contra, van ocupar la segona posició de la protesta. Fins i tot, durant la manifestació, es van produir algunes xiulades contra Iolanda Segura, portaveu d'USTEC, evidenciant una mutació del lideratge del conflicte. Així i tot, continuen sent els principals sindicats -amb una CGT agafant força i protagonisme- els qui clouen tots els actes.
Aquest nou escenari de conflicte es planteja amb les assemblees de docents convertint-se en eixos de la presa de decisions del col·lectiu: "Ens estem organitzant a les assemblees per decidir com hem d'actuar", comentaven diversos docents en conversa amb Nació durant la vaga de divendres. És una mica la mateixa estratègia que està seguint el sindicat majoritari per recosir confiances després de la consulta, que ha deixat clar que es reunirà amb tots els centres, "un per un", per escoltar la seva veu i afinar l'estratègia a procedir en la recta final de curs. Sigui com sigui, l'articulació del conflicte emprada fins ara -no només amb aquesta consulta, sinó amb totes les anteriors- ha posat els docents al centre, convertint-los en el principal òrgan sobirà de decisió.
Reobrir negociacions, un escenari complicat a curt termini
La pulsió sindical i docent aposta per reobrir les negociacions amb el Departament d'Educació i fer-ho des de "zero", abordant el fons de les qüestions més enllà dels aspectes pactats en l'acord. Aquesta vegada, però, la unitat sindical creu que la negociació s'ha de canalitzar a través del comitè de vaga -és a dir, l'organisme on només hi ha els sindicats convocants-, no la mesa sectorial, on també hi ha representats CCOO i UGT, signants de l'acord de març, i Professors de Secundària, que han avalat l'últim pacte amb la conselleria fruit d'una consulta interna a la seva afiliació. De moment, però, Niubó no contempla cap dels dos escenaris. De fet, tal com ha afirmat en una entrevista a RAC1, "el moment de la negociació s'ha acabat", tot i que sí que es mostra oberta a reprendre el contacte amb algunes organitzacions.
La consellera, a hores d'ara, vol reconduir el conflicte amb una ronda de contactes amb totes les organitzacions que, originàriament, van signar el preacord. És a dir, Niubó només planteja reunir-se amb USTEC, Professors de Secundària, CCOO i UGT. D'aquestes quatre organitzacions, però, només una es manté en vaga, mentre que la titular de la cartera exclou de l'equació a la CGT i la Intersindical. Una decisió que no ha tingut bona rebuda entre la part social, que aposta per mantenir-se units i actuar en bloc. De moment, el sindicat majoritari ha declinat la primera trobada de reunió -plantejada per divendres, coincidint amb la manifestació unitària- i es manté a l'espera de noves convocatòries. "Si ens cita dilluns, hi anirem", apunten des d'USTEC. A hores d'ara no han rebut cap convocatòria ni la consellera s'ha pronunciat sobre el comitè de vaga.
La crisi de l'escola catalana no només afecta el professorat, sinó que té molts altres vèrtexs dins l'extens organigrama de professionals que hi treballen. Un clar exemple és que bona part del "no" contundent de la consulta ha estat perquè l'acord no fixava totes les millores reivindicades pel personal d'atenció educativa o pels mestres de les escoles bressol, entre d'altres. Aquests són aspectes que no es poden negociar en una mesa de personal docent, aquests ja no podien quedar del tot lligats en el pacte -sí que hi apareixen algunes mencions, però cap concreció- i requereixen un abordatge extra. Un bon organisme on abordar aquesta qüestió és, de fet, el comitè de vaga. Per resoldre la crisi, doncs, la consellera ha d'encarar el problema d'arrel, no només des de la reivindicació del professorat.
Quin paper juguen les famílies?
Tenint en compte que el conflicte a l'escola no afecta només al professorat, les famílies també volen guanyar protagonisme en les negociacions amb Educació després del "no" a l'acord. En una entrevista a la SER Catalunya, Lidon Gasull, directora de la federació de famílies més nombrosa, l'aFFaC, va reclamar tenir una cadira a la taula per fixar les seves reivindicacions: "Pot ser que és hora de replantejar-nos, no?, i de tenir un gran pacte de país en Educació, i, per tant, necessitem que famílies i la resta d'agents de la comunitat educativa seguin", va afirmar Gasull, que creu que la situació actual de vagues encara és sostenible, però que, en funció de com es cronifiqui en el temps, la resiliència de les famílies podria canviar. I, a hores d'ara, el conflicte va per llarg.
Algunes de les reivindicacions de les famílies són compartides amb els docents -i, per tant, els sindicats-, com ara la reducció de les ràtios a les aules. També la recuperació de la sisena hora, una mesura inclosa pels Comuns en l'acord per investir Salvador Illa que la consellera Niubó ha tancat al calaix i, de moment, no li ha donat nova sortida. D'altres, però, són més polèmiques, com ara l'avançament de la data d'inici de curs. Mentre que les famílies demanen començar a principis de setembre, el professorat vol endarrerir-ho després de la Diada -com es feia abans de l'època Cambray- perquè assegura que els manca temps per preparar el curs. Aquest, doncs, seria un dels punts que es podria abordar si les famílies tinguessin una cadira a la taula de diàleg. De moment, però, aquest escenari no està sobre la taula.
