El contundent "no" dels docents en la consulta sobre el preacord dels sindicats majoritaris USTEC i Aspepc amb el Departament d'Educació ha dibuixat un nou escenari de conflicte. Les vagues i les manifestacions continuen, però les negociacions als despatxos s'emboliquen, d'entrada per la crisi sindical que ha provocat la consulta. La consellera Esther Niubó, que confiava que el professorat es decantaria pel "sí", demana "realisme" als sindicats i afirma que, malgrat tot, tirarà endavant l'acord gràcies a la firma d'Aspepc, a la que cal sumar-hi CCOO i UGT, que asseguraven que s'havia ampliat el seu acord de març. Qui guanya i qui perd en aquest nou escenari de conflicte? Podrà Niubó aguantar un nou embat després de pagar millores sense obtenir a canvi la pau social? Podrà la USTEC, ferma defensora del "sí", refer-se? Podrà mantenir-se com a força principal en les pròximes eleccions sindicals, amb CGT i la Intersindical agafant embranzida?
Esther Niubó, assenyalada
La titular de la cartera d'Educació és la gran assenyalada de la persistent crisi educativa. Niubó va prendre possessió del càrrec amb un missatge clar: recuperar la confiança dels docents després de legislatures amb conflicte. Mig mandat després, la situació no ha millorat gens. La consellera ha estat capaç de signar acords amb CCOO i UGT, amb bona química amb el Govern, però no de convèncer el professorat. Ara, Niubó demana una "profunda reflexió" i un "exercici de responsabilitat" als sindicats, sobretot a USTEC, i manté l'aposta per l'acord, però no vol tornar a obrir negociacions amb totes les organitzacions. De fet, només ha anunciat una ronda de consultes amb les organitzacions del preacord, però ha deixat fora de l'equació els grups més crítics.
Aquesta és la mateixa estratègia que ja va emprendre després de l'acord del març amb CCOO i UGT i, per ara, no ha donat bons fruits. De fet, a nivell discursiu, les paraules utilitzades per la consellera després del "no" són pràcticament les mateixes que ha repetit per activa i per passiva des que dura la crisi. Unes paraules que, si no convencen el professorat, no canviaran la situació a les portes d'un final de curs caòtic. A més, ha injectat 2.760 milions d'euros en els acords signats -una despesa que equival al 25% del pressupost d'Educació, aproximadament-, però no ha aconseguit la pau social que anhela un Govern que fa gala de l'estabilitat i la normalització. A hores d'ara, doncs, amb l'enroc als carrers, Niubó queda assenyalada.
Salvador Illa i Albert Dalmau, esquitxats
El compromís del Govern per resoldre la crisi és innegable. Salvador Illa i Albert Dalmau s'han implicat de ple per intentar desencallar la crisi, però de moment no ha estat suficient. De fet, aquest mateix dijous, en plena votació sobre els pressupostos al Parlament, tots dos s'han reunit amb la consellera Niubó d'urgència durant quinze minuts per analitzar el "no" de la consulta. A més, també han estat molt implicats en les darreres negociacions.
Dalmau continua veient com el col·lectiu rebutja l'acord que va signar amb els sindicats minoritaris. Un pacte que molts mestres volen fer-li pagar car. Illa perquè els sindicats i l'oposició li exigeixen el cessament immediat de Niubó. Els mestres els assenyalen com a màxims responsables i els demanen accions de resposta. I, mentre el Govern es manté distant a l'hora de reprendre les negociacions, els seus socis, amb qui ha lligat els comptes, li exigeixen que torni a seure al diàleg. La pressió arriba des del carrer, però també des de l'àmbit polític, i Illa ha de trobar la fórmula per calmar les aigües per evitar més desgast.
La USTEC rep el cop més fort
En clau sindical, la USTEC, que representa el 40% del professorat, és el sindicat que surt més mal parat del resultat i amb eleccions sindicals el pròxim curs. És la central majoritària i l'únic sindicat convocant de la consulta que ha fet una campanya activa pel "sí". Amb el "no", però, assumeixen el resultat -com ja havien deixat clar que farien- i es veuen forçats a tornar a convocar vagues, que caldrà veure quin seguiment tenen. Ara bé, mentre que fa unes setmanes eren el sindicat que portaven la veu batuta del professorat al carrer, ara queden desbordats i perden pistonada, cosa que els situa en un escenari més incert. També, a causa de la descarnada guerra que han mantingut els del "sí" amb els sindicats del "no" -CGT i Intersindical- durant els dies de consulta, amb acusacions creuades de "manipulació" i informacions "interessades". El mateix que els deien a ells CCOO i UGT al març.
Mantenen la lluita i les reivindicacions, però hauran de fer més esforços per ressintonitzar amb la majoria. També hauran d'entomar les crítiques de part del professorat en les pròximes manifestacions, que els acusen d'haver renunciat a la lluita per entrar en el joc del Govern. Convèncer de nou el carrer també els serviria per recuperar-se mínimament de la patacada del "no" i, sobretot, encarar les eleccions sindicals de març. La CGT i la Intersindical, quarta i cinquena força sindical, es veuen ara més fortes.
La CGT i la Intersindical en surten reforçats
Mentre la USTEC s'endú el cop més fort, la CGT i la Intersindical en surten reforçats. Per una banda, la CGT s'erigeix en l'únic sindicat amb representació a la mesa que ha tingut la "valentia" de plantar-se en el moment més àlgid de les negociacions per mantenir el pols amb el Govern. Ara, es converteixen en una de les veus més escoltades pels docents a l'hora d'encarar el futur del conflicte. Sempre han estat el sindicat més sorollós, però cada vegada compten amb més simpatitzants -com a mínim, a les protestes-, cosa que els pot catapultar.
Per altra banda, la Intersindical també s'ha posicionat com un dels sindicats més reforçats pel resultat de la consulta. En les darreres eleccions va quedar fora de la mesa, perquè no va assolir el 10% de tall. Així i tot, des de l'acord del març, ha guanyat protagonisme en el conflicte educatiu capitanejant les protestes i ha estat part implicada en les negociacions -convocat pels altres sindicats de la mesa. La seva aposta pel "no", que han vingulat a assumptes com la immersió a més de les ràtios o el 6% del PIB, pot fer que es refacin del mal resultat de 2023, més si aconsegueixen resoldre el conflicte educatiu amb l'aval del professorat.
Professors de Secundària marca perfil
Professors de Secundària s'ha desmarcat com l'únic sindicat de les vagues que sí que signarà l'acord. Sempre ha estat una organització amb un perfil molt propi -per exemple, les consultes només les sotmeten entre la seva afiliació, que s'ha posicionat a favor amb un 63%-, i ara, després de la consulta, reforça encara més la seva postura. En les negociacions ja ha aconseguit lligar algunes de les seves reclamacions, com l'increment de les càtedres -que afecta només a secundària-, cosa que els ha donat mala imatge entre part del col·lectiu. I més després d'alguns posicionaments públics dels seus representants. Tot i això, després de la consulta d'avui, tampoc són del tot perdedors, perquè mantenen satisfeta la seva afiliació i s'erigeixen en l'únic sindicat que ha avalat un nou acord que tanca millores significatives per als docents.
