Aquest dissabte, Lleó XIV ha aterrat a Madrid per començar un viatge que serà d'alt voltatge polític. El 9 i 10 de juny serà a Catalunya, nucli d'un itinerari que ha estat possible gràcies a l'Any Gaudí i a la inauguració de la Torre de Jesús a la Sagrada Família. Enmig d'un clima de crispació i de la polèmica sobre la presència del català en els actes papals, l'expectació és màxima. En el seu primer discurs davant els reis, el Papa ha apuntat contra la crispació enquistada en la política espanyola: "Abandoneu les narratives polaritzadores", mentre agraïa a l'estat espanyol el seu compromís "amb el multilateralisme", un senyal que deu haver agradat Pedro Sánchez.
El Papa ha demanat suport al projecte europeu i, al final del discurs al Palau Reial, ha suggerit "harmonitzar les demandes d'autonomia i d'unitat". En alguns passatges, ha estat ben concret, al demanar un canvi en les inversions pel que fa a educació i recerca. I ha llançat un primer avís contra la islamofòbia a l'elogiar el llegat àrab, al defensar el diàleg "sobre el sentit de la veritat entre cristians, musulmans i jueus". Quan fa un any de la seva elecció, aquestes són algunes claus per entendre el seu pontificat.
Un progressista amb musseta
L’escena de la primera hora del pontificat va donar pistes del que seria el Vaticà de Prevost. Francesc havia sorprès tothom al sortir tan sols amb el vestit blanc, desprovist de tot signe tradicional. Una ruptura formal, amb la creu amb què va entrar al conclave i que duia a Buenos Aires. Lleó XIV va recuperar la tradició, amb la musseta (la capa vermella), l’estola bordada i la creu pectoral daurada. També se l’ha vist amb les sabates vermelles que recorden la crucifixió de Crist i la sang dels màrtirs. Tot un gest envers els sectors conservadors, part dels quals el va votar al conclave. No per sintonia, sinó per evitar opcions més agosarades.
Les seves paraules la tarda de l’elecció, pregonant una “pau desarmada i desarmant”, quan el rearmament ocupava el centre del debat polític, mostraren la voluntat de construir un discurs de compromís amb valors forts. En la primera roda de premsa es va referir a la llibertat d’informació, tema poc present en els textos papals. En canvi, tot indica que no reobrirà debats en el si de l’Església entorn el celibat o la dona. Ja ha advertit contra l’intent de l’episcopat alemany d’anar més enllà en el reconeixement de les parelles homosexuals. Sap que no pot plantejar moltes batalles alhora.
Atent a les transformacions socials
Un missatge significatiu el va donar a l’escollir el seu nom: Lleó era un homenatge al Papa de la Rerum Novarum, l’encíclica que defensava els drets dels treballadors i posava la doctrina social de l’Església com a element troncal del catolicisme. Lleó XIII, elegit el 1878, no era un revolucionari, sinó un Papa espantat per la revolució però conscient que calia canalitzar les reivindicacions socials a través de sindicats. Lleó XIV acaba de fer pública la seva primera encíclica, que analitza l’impacte de la IA en el món del treball i en les llibertats, i és un advertiment contra el poder sense contrapesos del tecnocapitalisme.
El conflicte amb la superpotència
L’episodi més sorpresiu del primer any de pontificat ha estat el seu xoc amb Donald Trump. Tot evitant una confrontació personal, Prevost -el primer Papa nord-americà- no s’ha amagat davant les crítiques del president dels Estats Units, que l’ha acusat de “posar en risc” la vida dels catòlics per, suposadament, no condemnar el programa nuclear iranià. Lleó XIV, que havia condemnat la guerra al Golf Pèrsic, va respondre que voldria que se’l critiqués “des de la veritat”. Paraules fortes enfront la xerrameca trumpiana. També s’ha referit en diverses ocasions al poder de les grans empreses d’armes i als seus beneficis.
Els bisbes de Lleó XIV: Nova York
El Papa no ha mostrat gaire pressa per efectuar nomenaments, però sí en alguns casos. Va rellevar el conservador cardenal Timothy Dolan a Nova York quan encara no feia un any de l’edat en què han de posar el càrrec en mans del pontífex (els 75). En el seu lloc va designar Ronald Hicks, un prelat progressista que va prendre possessió amb una homilia favorable a la immigració, tot citant Bad Bunny. Lleó XIV també va situar Evelio Menjivar, un antic immigrant del Salvador que va entrar als Estats Units de manera irregular per a una seu episcopal a Virgínia Occidental. També serà rellevant el nom de qui succeeixi Juan José Omella a Barcelona.
Les claus del viatge a Catalunya
El centenari de Gaudí i la Sagrada Família són el motiu de la visita, però la inclusió d’un acte a l’església de Sant Agustí, al Raval, i una visita al mòdul de dones de Can Brians (proposta del bisbe de Sant Feliu, el dominic basc Xabier Gómez) han resignificat l’agenda. Una dada sensible. El viatge, pensat per un acte triomfal al temple gaudinià, penetra pels barris en conflicte i per col·lectius bandejats per una societat ferida. “El cor de l’Evangeli és la misericòrdia”, va dir el cardenal Re en el funeral de Francesc. L’Església creu entendre el món on viu i el Papa deixa clar on vol posar l’accent del seu pontificat.
