El ple del Tribunal Constitucional ha estimat una qüestió d'inconstitucionalitat amb relació a la llei catalana 24/2015 de mesures urgents per fer front a la pobresa energètica. La qüestió d'inconstitucionalitat va ser promoguda per la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació amb els articles 6.4 i 9.4, que marquen el procediment pel qual l'empresa subministradora ha de sol·licitar un informe abans de fer un tall de subministrament i determinar si hi ha risc d'exclusió residencial.
L'article 6.4 marca que l'empresa subministradora ha de sol·licitar un informe als serveis socials o a l'administració prèviament a fer un tall de subministrament i l'article 9.4 estableix que la sol·licitud d'un informe als serveis socials per a determinar si una unitat familiar es troba en una de les situacions de risc d'exclusió residencial obliga l'administració a emetre l’informe en un termini de quinze dies. Si transcorre aquest termini i no s’ha emès l’informe, s'entén que la unitat familiar es troba efectivament en situació de risc d’exclusió residencial.
El TSJC considera que els dos preceptes són inconstitucionals perquè s'impedeix -un cop transcorreguts els quinze dies sense un informe que determini si la persona es troba en situació de risc d'exclusió residencial- que l'empresa pugui procedir al tall de subministrament elèctric i que, per tant, així es contravenen les normes estatals relacionades amb l'accés i la suspensió del subministrament d'energia.
La sentència del TC constata que l'Estat ha dictat una sèrie de normes per protegir determinats consumidors vulnerables, regulant també la possibilitat de suspendre el subministrament d'energia. De fet, segons el TC, de la doctrina de diverses sentències se'n deriva que l'Estat es troba habilitat per establir un règim homogeni que asseguri un tractament comú quant a les conseqüències derivades de l'impagament del subministrament, com a la manera de protegir els denominats consumidors vulnerables.
Per tant, afirma que la raó de la inconstitucionalitat, és, per tant, "la contravenció d'aquest règim homogeni estatal", ja que la regulació estatal vigent en el moment de plantejar-se la qüestió contemplava altres mecanismes de protecció al consumidor vulnerable com el bo social però sense excepcions o limitacions al possible tall de subministrament per impagament.
La sentència conclou que la regulació dels dos articles mencionats contradiu la regulació estatal referida al règim i condicions en les quals pot ser suspès el subministrament energètic de llum i gas per impagament, en garantia del dret d'accés dels consumidors vulnerables, infringint el règim constitucional de distribució de competències.
