Les llars que reben el bo social elèctric no han deixat de créixer a Catalunya i s’apropen a les 200.000, però la comunitat té una de les taxes de beneficiaris més baixes de tot l’Estat, de 24 receptors per cada 1.000 habitants, quan la mitjana estatal és de 35. La majoria dels beneficiaris ho són per criteris de renda, i el pes de les famílies nombroses i monoparentals se situa a Catalunya en el 38%, mentre el bo gairebé no arriba als pensionistes amb pensions mínimes contributives (2,1%).
Segons les darreres dades que ofereix el Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, del mes de març, Catalunya té avui 197.384 llars beneficiàries de l’anomenat bo social elèctric, un descompte a la factura de la llum per a llars vulnerables, vigent a tot Espanya des de 2009. I amb dades facilitades a l’ACN per Endesa -que té la comercialitzadora del mercat regulat amb més implantació a Catalunya- els receptors gairebé s’han doblat els darrers cinc anys. A tancament del 2025 la companyia comptava 161.530 clients acollits al bo social, un increment d’un 84% -73.579 llars més- en tan sols cinc anys.
Tot i aquestes xifres, Catalunya té una de les taxes de beneficiaris més baixes entre comunitats autònomes, i clarament inferior a la mitjana estatal. Amb 24 receptors per cada 1.000 habitants, queda lluny dels 35/1.000hab a escala estatal, i particularment distanciada de la incidència del bo en comunitats com Extremadura (84 beneficiaris per cada 1.000 habitants), Castella- la Manxa (54), Andalusia i el País Valencià (41). En canvi, a Madrid l’ajut té un nivell similar de penetració, amb 26 beneficiaris per cada 1.000 habitants.
De fet, estudis acadèmics han assenyalat la cobertura limitada d’aquests ajuts, no només a Catalunya. Un informe d’EsadeEcPol de l’any 2024 apunta que una part significativa de les llars susceptibles de rebre l’ajut estatal no el rep, i situa la seva cobertura a escala estatal en tan sols el 24,5% dels beneficiaris potencials (2022).
Pel que fa a les raons, des d’Endesa apunten a l’existència de “barreres informatives i/o administratives” que impedeixen elevar la penetració del bo. La companyia proposa mesures com simplificar els tràmits d’accés, millorar la coordinació amb els serveis socials i “reforçar la informació proactiva” a les llars que hi podrien tenir dret. Recentment, Endesa també va plantejar la conveniència d’avançar cap a models d’atorgament més automàtics del bo social per “garantir que l’ajuda arribi realment a qui la necessita”.
Concessió “automàtica”
Però pel que fa a la baixa incidència a Catalunya, des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) argumenten que l’explicació és multifactorial. Hi influeix, diuen, d’una banda, un pes més gran del mercat elèctric lliure -per accedir al bo cal tenir contracte amb una de les comercialitzadores del mercat regulat-; el major grau d’informalitat en l’àmbit de l’habitatge (població migrant, mobilitat social, relloguers, precarietat urbana), i també més pes del de lloguer en l’àmbit residencial, que tradicionalment té més dificultat per accedir al bo.
En canvi, l’entitat assegura que no ha trobat “cap evidència” que la llei catalana de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica (24/2015) hagi restat sol·licitants del bo social estatal. La llei preveu evitar els talls de subministrament en cas d’impagaments, però no preveu ajudes per reduir la factura elèctrica, com sí que fa el bo social estatal, recorden.
En conclusió, l’entitat considera que el procés per obtenir l’ajut és “dificultós”, que cada pas és un escull per fer-lo efectiu, i que “hi ha molt desconeixement”. Per tot plegat, des de l’APE voldrien que la prestació es concedís de forma “automàtica” a tots els beneficiaris potencials. És a dir, que sigui l’administració qui informi les persones que compleixen els requisits que hi tenen dret, per tal que aquestes sol·licitin l’ajuda.
El 38,8% de les ajudes, a famílies nombroses i monoparentals
El bo social és un ajut que redueix actualment entre un 42,5% i un 57,5% la factura de la llum a llars en el mercat regulat que compleixin uns criteris de renda màxima, o bé per la seva situació social (famílies nombroses i monoparentals, pensionistes amb pensió mínima, i persones que reben l’Ingrés Mínim Vital). Des de març del 2020 també prohibeix els talls de subministrament als seus beneficiaris.
El conjunt dels beneficiaris tenen la consideració de persones vulnerables, però entre aquestes, més de la meitat (54%) són persones en situació de vulnerabilitat “severa”. Per motiu de la sol·licitud, dels gairebé 200.000 beneficiaris actuals (a març de 2026) a Catalunya gairebé el 60% ho són per criteri de renda -és a dir, amb rendes anuals igual o inferiors a 1,5 vegades l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM), 23.520 euros en el cas d’una parella amb dos fills menors, per exemple-.
Catalunya destaca pel pes que tenen les famílies nombroses i monoparentals sobre el conjunt de beneficiaris, ja que s’apropen al 39%, mentre al conjunt de l’Estat són el 27%. En canvi, la gent gran amb pensions retributives mínimes s’emporten només el 2,6% dels ajuts. A parer de l’APE, les famílies nombroses i monoparentals són “tradicionalment proactives” en la cerca d’ajuts, sobretot perquè en el seu cas no hi ha criteri de renda. Pel que fa a la gent gran, apunta que la tendència és “l’austeritat i el racionament”, i “molts ja consideren la pensió com una ajuda”.
En aquest àmbit, l’informe d’EsadeEcPol -amb dades estatals de l’any 2022- aporta llum sobre quin és el grau de cobertura del bo social elèctric per a cada perfil dels sol·licitants, al marge del seu pes en el total de beneficiaris. L’estudi confirma la proactivitat de les famílies nombroses, que són les que tenen una taxa de cobertura (receptors/beneficiaris potencials) més àmplia, del 45,5%. A l’altre extrem, del total de jubilats amb pensió mínima, només el 9,2% accedeixen als ajuts. Pel que fa als beneficiaris per criteri de renda, només un de cada cinc estaria cobrant el bo (el 20,1%, l’any 2022).
