El síndic de greuges de Catalunya ha posat en marxa una actuació d'ofici per analitzar si els ajuts existents en matèria d'habitatge responen de manera efectiva a les necessitats de famílies amb infants i adolescents amb malalties cròniques, avançades o terminals. Entre d'altres, aquest estudi analitzarà si els protocols d'intervenció davant situacions de risc de desnonament tenen en compte aquests casos, si els recursos residencials disponibles permeten garantir la continuïtat dels tractaments, i si existeix una coordinació efectiva entre serveis socials, sanitaris i d’habitatge.
Segons la institució, les situacions amb infants amb malalties greus sovint requereixen condicions residencials específiques per seguir els tractaments mèdics i la decisió d’obrir aquesta actuació d’ofici s'ha pres "després d'estudiar casos concrets que evidencien l'impacte de la precarietat residencial en la salut d'infants i joves". Un dels casos en què s'està treballant a la institució és el d'una família amb un jove de disset anys amb una malaltia neurodegenerativa.
La família va ser desnonada el novembre de 2025 i, sis mesos després, continuen sense un allotjament estable: "Això compromet seriosament el seguiment dels tractaments mèdics i ha provocat un empitjorament de l'estat de salut del menor, amb possibles conseqüències irreversibles", indiquen des del síndic, els quals remarquen que "no existeix una priorització real en l'accés ni protocols d'atenció especial de les situacions d'exclusió residencial o pèrdua de l'habitatge per a les famílies amb infants a càrrec". La sindicatura també ha pres la decisió d'obrir una actuació d'ofici després de mantenir reunions amb treballadors socials de referència dels serveis de crònics i pal·liatius pediàtrics de diversos hospitals catalans.
“No em puc posar dempeus amb suport com abans”
El cas que està analitzant la institució és el de l’Omar Ayaou Ouahdane, que pateix una atròfia muscular espinal. En conversa amb l'Agència Catalana de Notícies, Ayaou corrobora que la seva salut ha “empitjorat” en l’últim any per no disposar d’una estabilitat habitacional. Segons detalla, no es pot posar “dempeus amb suport tant de temps com abans”. Alhora, ha apuntat que també comporta “conseqüències” el fet de “no poder posar-se la ventilació a la nit” o “no prendre els tractaments necessaris perquè no estan a la nevera”.
L'afectat també recorda que qualsevol afectació sobre la seva malaltia és "irreversible": “Al final, no tornaré a tenir la mateixa força”, relata el jove. Ell i la seva família, formada per dos germans, un de menor, i el seu pare i la seva mare, porten gairebé sis mesos sense llar i buscant un “sostre”. Ayaou ha precisat que tres dels membres familiars tenen “discapacitat superior al 33%”, cosa que, a l'hora de buscar un lloc on viure, suposa “una vulnerabilitat molt afegida i una exclusió social molt gran”.
