Tornen a sonar campanes de vaga general. Ara, per l'habitatge. El Sindicat de Llogateres ha fet una crida a l'aturada per la caiguda al Congrés del decret llei que, entre altres mesures, incloïa les pròrrogues obligatòries de dos anys dels lloguers que finalitzen entre 2026 i 2027. El "no" de Junts, juntament amb el de PP i Vox, ha fet descarrilar una iniciativa que ha tingut 37 dies de vigència i que ara ja no podrà demanar ningú més.
Per això, la plataforma ha instat tots els sindicats i entitats socials de Catalunya a sumar-se a una vaga general que concretaran durant les pròximes setmanes després de la celebració de les assemblees presencials que realitza periòdicament en diversos municipis. L'acció vol "anar més enllà" i incrementar la pressió contra "el rendisme i les seves terminals polítiques".
“No volem seguir vivint així: viure ens costa la vida”, ha declarat el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès. En aquest sentit, esperen canalitzar el descontentament a través de la nova Plataforma per un treball i una casa dignes, que agrupa diferents sindicats laborals i d'habitatge de Catalunya i que espera sumar noves adhesions.
Junts esgrimeix problemes de forma i incompatibilitats amb el seu programa
Els juntaires subratllen que el text que s'ha portat a la cambra baixa espanyola presenta problemes jurídics per la forma i no els permet introduir algunes de les seves iniciatives, com ampliar les ajudes fiscals als propietaris de pisos de lloguer i eximir de l'IVA als autònoms, un plantejament que també reclama la Unió Europea (UE). Així, Míriam Nogueras, la cap de files de Junts a Madrid, defensa que no es donen les condicions per votar-hi a favor.
Què deia el decret de pròrroga dels lloguers?
La pròrroga dels lloguers era una mesura en el marc de l'escut social del govern espanyol per mitigar els efectes de la guerra a l'Iran. Principalment, permetia allargar els contractes de lloguer fins a dos anys, sense canvis en les condicions i limitava les pujades al 2%. Els propietaris estaven obligats a acceptar la pròrroga, de manera que no podien negar-s'hi per norma general. Si bé, aquesta situació només ha durat 37 dies, entre l'aprovació del Consell de Ministres i la caiguda al Congrés.
