Catalunya és la segona comunitat amb la despesa de la llar més elevada d’Espanya i, en 2025, ha registrat una factura mensual mitjana de 1.342,13€ en concepte de pagament de l’habitatge, cistell de la compra i consum energètic. Segons el III Baròmetre "Planeta Propietario’"que anualment elabora el Grup Mutua Propietarios per a analitzar les preocupacions dels catalans entorn de l'habitatge, les despeses de la llar absorbeixen el 43,5% dels ingressos dels catalans.
Per províncies, Barcelona (1.368,97 €) presenta un import clarament superior a la mitjana catalana, mentre que Girona (1.340,72 €), Lleida (1.238,35 €) i Tarragona (1.192,94 €) registren una despesa mensual inferior. Girona i Tarragona són les demarcacions on les despeses de la llar tenen un impacte més elevat, amb un 52,9% i un 50,5% dels ingressos respectivament, per sobre de Barcelona (41,1%) i Lleida (43,6%).
Analitzant en detall la despesa mitjana de les llars catalanes, el cistell de la compra se situa en 456,21€ mensuals a Catalunya. Per demarcacions, Barcelona (460,09€) i Girona (465,10€) superen la mitjana catalana, mentre que Lleida (441,21€) i Tarragona (429,89 €) se situen per sota. Pel que fa a les despeses energètiques —aigua, llum i combustible—, la mitjana és de 181,65€ a Catalunya.
En aquest cas, Girona (235,86€), Lleida (211,25€) i Tarragona (197,57€) superen clarament la mitjana, mentre que Barcelona (169,88€) es manté per sota. Finalment, el cost de l’habitatge arriba als 704,27€ mensuals de mitjana a Catalunya, superant la despesa de lloguer (716,36€) a la de la hipoteca (695€) en 21€. Barcelona (739€) és l’única demarcació que supera aquesta xifra, mentre que Girona (639,76€), Lleida (585,89 €) i Tarragona (565,48 €) es mantenen per sota.
A nivell espanyol, el ticket mitjà es va situar en 1.230,34€, des d'una perspectiva territorial, determinades comunitats autònomes presenten imports clarament superiors a la mitjana com Madrid (1.384€), Catalunya (1.342€) i Balears (1.260€). En l'extrem oposat se situa Navarra (969€) i Extremadura (1.021€) que registren els tickets més baixos del conjunt nacional.
Segons el III Baròmetre "Planeta Propietario", la nova “factura de la Llar” ha provocat que 3 de cada 10 catalans tinguin alguna dificultat per a fer front al seu pagament. Una situació que és més greu entre els joves (11%), les llars nombroses (13%), els qui viuen en lloguer (9%) i, de manera especial, en persones amb ingressos baixos (19%). De fet, si es compara amb el Salari Mínim Interprofessional (SMI) de 2025 -1.381,33€ bruts mensuals que es tradueixen en aproximadament uns 1.200€ nets en 12 pagues-, una llar que depèn d'un únic SMI ha de destinar més de la totalitat dels seus ingressos nets només a les despeses bàsiques, sense marge per a estalvi o imprevistos.
“L'esforç econòmic associat a viure i mantenir un habitatge continua guanyant pes i redueix el marge de tranquil·litat financera de les famílies obligant-les a prioritzar i ajustar decisions de consum”, afirma Laura Mulà, directora multicanal & de clients del Grup Mutua Propietarios.
En aquest entorn, el Baròmetre del Grup Mutua Propietarios dibuixa un escenari en el qual les llars mostren menor disposició a realitzar sacrificis visibles, però sí que estan disposades a realitzar més ajustos en la rutina diària. De fet, quan es pregunta sobre les despeses que reduiries, mesures tradicionals d'estalvi -com no comprar elements de la llar, reduir el consum energètic o posposar reparacions i millores- registren descensos clars respecte a 2024 (entre -3 i -4 punts).
Per contra, s'observa la incorporació d'una nova estratègia d'estalvi que irromp com una de les principals respostes de les llars: comprar més marques blanques i menys productes frescos. Amb un 16%, aquesta opció es converteix en el segon comportament més citat, revelant un desplaçament de la contenció econòmica cap al consum quotidià que és percebut com menys costós en termes de benestar immediat.
“Estem davant un gir en la manera d'estalviar amb menys retallades puntuals i més ajustos en el quotidià que, acumulats, tracten d'alleujar la pressió econòmica i la incertesa que senten moltes famílies”, conclou Laura Mulà.
