Els experts veuen “prudent” tenir efectiu a casa pel context geopolític que ha desencadenat la guerra a l’Iran, però recelen de fixar una quantitat. Després que el Banc de Suècia hagi aconsellat a les llars tenir unes 1.000 corones -uns 90 euros-, diverses veus financeres consultades per l'ACN alerten que consells d’aquest tipus poden comportar "conseqüències negatives” com ara retirades "massives" de dipòsits.
"No podem comparar països", diuen. Així, expliquen que Suècia té una economia molt digitalitzada, diferent d’Espanya, i vaticinen que a l’Estat l’ens supervisor es mantindrà en silenci per evitar “que sigui pitjor el remei que la malaltia”. Segons el Banc d'Espanya, a l'Estat de mitjana cada persona porta 45 euros a la cartera.
El Banc de Suècia, el Riksbank, ha estat l'únic d'un país europeu que s'ha pronunciat des de l'esclat de la guerra a l'Iran. En el comunicat enviat la setmana passada, recomana mantenir en efectiu 1.000 corones per adult, quantitat que assenyala com a "referència" per a cobrir les despeses essencials durant una setmana. També aconsella tenir accés a almenys dues targetes de xarxes diferents, com Visa i Mastercard, i serveis de pagament a través del telèfon mòbil que utilitzin una estructura diferent, el que podria ser Bizum.
Fa uns mesos el Banc Central Europeu va fer una crida similar, ja que en un informe publicat a l'estiu assenyalava que en contextos de crisi, com la financera del 2008, la del deute de Grècia del 2014, la pandèmia de la covid-19 o la guerra d'Ucraïna, hi havia "augments immediats i extrems" en l'adquisició d'efectiu per part del públic. També destacava el diner físic com a "actiu refugi" i "instrument de pagament essencial" en situacions d'emergència.
El debat sobre la protecció de l'efectiu ha aflorat de nou a la UE i hi ha països com Àustria, Finlàndia, Estònia o els Països Baixos que també han dit la seva. El Banc d'Espanya, per ara, no s'ha pronunciat al respecte. Fonts financeres creuen que no s'ha establert un "consens" perquè tot plegat depèn molt de les característiques del país o la zona concreta de residència, així com de les circumstàncies personals (els ingressos o les persones a càrrec, per exemple), però sí que recomanen tenir efectiu equivalent a les despeses domèstiques d’uns tres dies.
Què diuen els experts?
Els experts consultats per l'ACN asseguren que la recomanació del Banc de Suècia són quelcom "puntual" que el Banc d'Espanya no replicarà perquè és una institució "molt prudent". Així ho defensa Pablo Larraga, professor de finances de la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM), que creu que "a vegades" hi ha determinats missatges que poden "intranquil·litzar" i generar un "efecte boomerang".
Per la seva banda, María Ángeles Ruiz-Ezpeleta, professora de comerç internacional a l'escola de negocis EAE Business School, defensa que rere la recomanació del Riksbank hi ha "un tema polític", ja que al país circula molt poc efectiu. De fet, fa uns anys el govern suec volia eliminar per complet els diners físics. "És una cosa que ells necessitaven ara i han fet aquesta recomanació perquè els hi interessa", apunta l’experta. "No crec que al Banc d'Espanya li interessi fer això", afegeix.
Larraga, a més, assenyala les "possibles conseqüències negatives" que pot comportar un avís d'aquest tipus. "Davant d'aquesta recomanació de tenir 90 euros, pot haver-hi gent que en comptes de 90 en tregui 900, o 1.000 o 5.000", opina. "Si a Espanya hi ha 48 milions d'habitants, unes 20 milions de famílies, i cadascuna treu entre 5.000 i 10.000 euros, podem estar parlant d'una sortida d'efectiu dels comptes bancaris que pot acostar-se al centenar de milions d'euros. Això és una situació que pot ser complexa", exposa.
Per aquest motiu, opina que "pot ser pitjor el remei que la malaltia" i aposta per deixar que cadascú prengui la decisió que consideri i evita fer recomanacions. També defensa que els sistemes de pagaments actuals són segurs i que hi ha "motius per confiar" en les institucions financeres, que en l'àmbit tecnològic "estan fent tot el necessari" per a protegir els consumidors.
Tenir 100 euros per persona i dia
L'advocada laboralista experta en consum Esther Lorente sí que recomana tenir una mica d'efectiu a casa, fixa la quantitat en 100 euros per persona i dia i recorda el precedent de l'apagada elèctrica de l'abril.
"Tampoc cal tenir molt d'efectiu, però alguna cosa sí. És a dir, no podem tenir tots els ous en la mateixa cistella", apunta. Així, creu que el banc suec ha fet una "bona" recomanació per evitar dependre totalment de la tecnologia. Lorente també admet que Suècia té una economia molt digitalitzada i creu que per aquest motiu el Riksbank ha estat el primer a llançar un avís a la població.
A Espanya, l’ús d’efectiu continua sent el mitjà de pagament principal en els establiments físics, tot i que el seu ús continua disminuint en favor dels dispositius mòbils. Segons les dades del Banc d’Espanya, un 57% dels consumidors utilitzen efectiu per pagar en llocs físics, xifra lleugerament inferior a la de l’any anterior (59%). Ara bé, hi ha diferències per edats, ja que en el cas dels menors de 34 anys el percentatge disminueix fins al 32%. La targeta és el segon mitjà de pagament principal, usada pel 27% de la població, seguida dels mòbils, que incrementen el seu ús fins al 15%.
Segons les dades de l’enquesta Estudi sobre els hàbits en l’ús de l’efectiu del 2025, publicada el novembre passat, la meitat de la població manté l’efectiu "indispensable” per afrontar les despeses del dia a dia i un 32% de la gent manté una quantitat en efectiu per cobrir imprevistos. Un 8% guarda metàl·lic com a sistema d’estalvi alternatiu al banc.
Pel que fa a la mitjana de diners que porta cada persona a la cartera, en el cas dels municipis sense oficina bancària estable la xifra dels 45 euros ascendeix fins als 60. El document revela que els particulars no acostumen a verificar l’autenticitat dels bitllets, a diferència dels comerços i establiments d’hostaleria, pels qui és una pràctica habitual.
Ressalta que en l’any de l’apagada va augmentar el percentatge de gent que destacava l’avantatge de l’efectiu davant les fallades electròniques o fraus (62%, vs. 55% el 2024). El caixer automàtic es va mantenir com el principal mitjà d’obtenció de diners físics.
