Com està funcionant el traspàs de talent entre la generació boomer -la primera que ha pogut gaudir s’estudis universitars al nostre país- i els més joves? L’acadèmic Guillem López-Casasnovas, catedràtic de la UPF i exconseller del Banc d’Espanya, i la periodista i politòloga Estefanía Molina han debatut aquest divendres entorn el tema Boomers enfront joves: quin futur volem i com el construïm? Ho han fet en una taula rodona de la Trobada Empresarial al Pirineu i han mantingut un diàleg viu, moderat per Antoni Bassas.
Més enllà dels tòpics que es diuen sobre les aliances intergeneracionals, alguna cosa s’ha espatllat en l’ascensor social i costa assumir les responsabilitats. Estefanía Molina, 34 anys, s’ha queixat ja només començar del fet que a l’auditori predominaven els boomers més que els joves, una manera de dir que jugava en camp contrari. Ha explicat que molts dels seus amics afronten un escenari desolador, aixecant la bandera de la justícia generacional.
Segons la periodista, les frustracions i el fracàs de l’ascensor social, que impacta de ple en la classe mitjana, amenacen la mateixa democràcia. Segons les enquetses, un de cada quatre joves està obert a la idea d’un règim autoritari. “No hi ha un virus reaccionari, lligat a valors culturals, sinó que hi ha una causa econòmica. Una democràcia no es legitima només pels seus valors, sinó també pels resultats”. Molina ha actuat com a advocada de la seva generació i ha assegurat que no era el mateix esforçar-se els anys setanta que ara.
El bipartidisme, al servei dels "boomers"
Amb aquest panorama tan desolador, com és que el carrer no crema en flames? Molt senzill, segons Molina: “Avui, l’estat del benestar són els pares i els boomers són el sistema”. La periodista ha acusat el bipartidisme de servir els interessos dels boomers. Ha qüestionat la idea que els immigrants seran la gran solució per mantenir les pensions i l’estat del benestar: “El sistema no està dient la veritat”. Ha assegurat que en les darreres dues dècades, les úniques partides pressupostàries que han crescut han estat les pensions i una mica la sanitat, no pas l’habitatge.
Per al·lusions, ha intervingut tot seguit Guillem López-Casasnovas. Potser tenia l’auditori més a favor, però ha sortit a parlar després d’una bona carregada. I pel que ha dit, tampoc ha vingut a fer de defensor dels de la seva edat. L’economista ha assenyalat que la realitat no és la d’una foto fixa com la que ha dibuixat Molina i ha suggerit parlar més d’una generació “envers” una altre, però no “enfront” d’una altra.
L'acadèmic i catedràtic de la UPF s'ha referit al malestar social i l'ascens del populisme d'extrema dreta posant el focus en la contradicció de molts dels seus votants, crítics amb l'statu quo però subvencionats per l'estat social. Ha admès que, amb la despesa en sanitat i serveis socials, "els boomers estem protegits" i ha fet una crida als empresaris perquè facin "ocupació de la bona". "No penseu en una economia subvencionada. No us acomodeu. Tots pagarem a la llarga els costos de les externalitats que generem".
Lluny de buscar confrontació generacional, López-Casasnovas -que ha reconegut part del diagnòstic d'Estefanía Molina- ha defensat una aliança de boomers i joves per refer el pacte social. El catedràtic ha negat que el problema sigui la desigualtat: "Sempre hi ha hagut desigualtat. El problema és la polarització".
En el torn de preguntes, un assistent s'ha referit als esforços fets per molts boomers quan eren joves, amb treballs a l'estiu i una major cultura del treball i que els grans no són responsables d'unes noves generacions sense cultura de l'esforç. La periodista ha insistit en la promesa incomplerta del sistema als més joves. Algú ha preguntat si seria bona idea destinar una part de les pensions per construir habitatges. Tots dos han considerat un "drama social" la dificultat dels joves per accedir a una llar i han aconsellat prioritzar aquest repte. Molina s'ha mostrat contrària a treure diners de les pesnions, però ha recordat que l'estat espanyol va a la cua de la UE en despesa d'habitatge.
