Que un fòrum econòmic comenci amb la presència d’un exalt representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat ja diu moltes coses dels canvis que s’han produït en l’àmbit internacional. Però això és el que ha passat a la Trobada Empresarial al Pirineu , que ha engegat aquest dijous a la Seu d’Urgell amb la intervenció de Josep Borrell. L’exministre d’Exteriors i president del CIDOB ha parlat sobre El nou (des)ordre mundial, assenyalant l’emergència de la Xina com a gran nou factor geoestratègic.
Un altre factor nou és la guerra com a realitat present, com es veu a Ucraïna i a l’estret d’Ormuz. “La pau no és l’estat natural de les coses”, ha dit l’extitular d’Exteriors, que ha al·ludit al debat sobre el rearmament amb una frase crua: “Està bé no voler fer la guerra, sempre i quan els altres no te la vulguin fer a tu. Si és així, has d’estar preparat. Ens hem de rearmar perquè ens hem desarmat”.
L’exministre d’Exteriors ha explicat que durant massa anys es
va optar per prioritzar altres capítols pressupostaris que no eren la defensa. Ha assenyalat com a factor negatiu el fet que el 64% de les armes que té Europa estan importades dels Estats Units. Ha explicat que la UE ha donat una ajuda militar de 200.000 milions d’euros als ucraïnesos: “Volen els europeus continuar amb aquest nivell de despesa i deixem que la força russa avanci?”.
Borrell ha assenyalat com a gran element disruptiu d’aquest nou món i és que “els Estats Units ja no volen ser el nostre amic i protector”. Ha recordat que no ve d’ara, “però Barack Obama ens ho va dir d’una manera tan simpàtica que no li vam fer cas, i ara és Donald Trump qui ens ho diu d’una manera diferent i li fem més cas”. Ha apuntat que la marina xinesa té més vaixells que la nord-americana: “Els Estats Units han acumulat una potent maquinària de guerra i la utilitza, però ha perdut totes les guerres des de la Segona Guerra Mundial”.
Tot plegat dibuixa un paisatge tèrbol molt incert, en què cal atendre el fet que el Sud Global representa ara el 60% del món: “Quan Occident va fixar les regles del joc, molts països que ara es reuineixen a Pequín no existien o eren una colònia, i ara no ens miren amb bons ulls. Perquè tenen memòria i se’n recorden”.
Borrell s’ha referit al risc com a tret essencial de la política internacional i ha posat com a exemple els interrogants europeus davant la invasió russa d’Ucraïna: “Fins a on havíem d’ajudar Kíiv per ser útils sense irritar tant Rússia que ens considerés bel·ligerants en la guerra? En l’inici vam lliurar cascos als ucraïnesos i vam trigar tres anys a donar avions de combat. Vam fer un càlcul del risc. Si ho haguéssim fet abans, potser Rússia hagués anat a un conflicte amb la UE que volíem evitar, però no ho sabem”.
Els desavantatges econòmics europeus
L’exministre ha advertit sobre les mancances de la potència econòmica europea, en IA, en semiconductors, en plataformes d’internet, en software. La primera companyia de IA europea és la cinquena del món, a molta distància d’empreses nord-americanes, xineses i taiwaneses. Borrell ha al·ludit també al fet que l’energia europea és molt cara, el que afecta la producció industrial.
“Espanya disposa de molta energia sostenible -ha explicat-, però no ens fem il·lusions: el petroli compta i molt en l’economia arreu, sense ell no tindríem fetilitzants, no produiríem ciment. Potser podrem prescindir-ne en el cotxe, però continua sent essencial. El problema d’Ormuz no és el preu del petroli, que sí que creix, és que si la crisi a l’Iran s’allarga uns mesos més, hi haurà una crisi de fertlitzants”. Ha apuntat com a bona notícia que Espanya és una excepció a l’estancament europeu i el seu creixement es produeix també en llocs d’ocupació de valor afegit.
La gran solució per reaccionar a la feblesa industrial de la UE, segons Josep Borrell, és solidificar la tecnologia pròpia europea, una opció estratègica que requereix de decisió política, però també de temps per desenvolupar la infraestructura europea. I ha suggerit “formar més enginyers, reforçar la nostra capacitat tecnològica. És l’única manera que puguem parlar fit a fit amb un president nord-americà”.
A la pregunta de quin de tres punts estratègics veu més perillós entre Taiwan, l’Àrtic o l’espai, no ha dubtat: “L’Àrtic és important, però l’espai és crític, des dels satèl·lits sense els quals Ucraïna no podria defensar-se a la fibra òptica. En canvi, crec que Taiwan no és una crisi imminent, no ho veig”. Ha afirmat que un problema greu d’Europa és la seva “manca de credibilitat, no ens creuen quan proclamem els nostres grans principis, ens consideren hipòcrites. Això explica que, per primer cop, Alemanya no ha estat elegida per ser al Consell de Seguretat de l’ONU”.
L’alcalde de Lleida, Félix Larrosa, ha presentat Borrell i ha emmarcat l’actual context mundial, vindicant el paper de la xarxa de ciutats com Lleida en la defensa dels valors de la democràcia, avui assetjada pel populisme i el retorn dels vells imperialismes. L’economista Isidre Sala, exdelegat de la Generalitat als Estats Units, ha conduït un acte en què Borrell ha demostrat el seu coneixement de la política internacional.
