"No ens estem manifestant només per les condicions laborals, sinó que ens estem manifestant i lluitant per un model de país". Aquesta és una de les frases amb què Marc Martorell, portaveu de la Intersindical, resumia dimarts l'embat dels docents contra el Govern que els ha portat a convocar tot un mes de vagues, una convocatòria sense precedents en la història recent del país. Un dels pilars del "model de país" que defensen els mestres i professors catalans és l'escola inclusiva, la qual s'ha començat a desplegar des de fa una dècada, però mai ha anat acompanyada del tot dels recursos necessaris per poder-la vestir com cal. L'escola inclusiva és un focus de conflicte, però també es pot convertir en el desllorigador de la crisi actual.
Aquest dijous al matí, a dos quarts de deu, tots els sindicats amb representació a la mesa sectorial -és a dir, USTEC, Professors de Secundària, CCOO, CGT i UGT- es reuniran amb la consellera d'Educació, Esther Niubó, i altres representants del departament per acostar posicions. En aquesta trobada no hi serà la Intersindical, un dels sindicats de la vaga, però que no compta amb representació a la mesa. L'ordre del dia d'aquesta reunió, tal com ha confirmat Nació, és clar i concís: només dos punts. Primer, un "estat de la situació". Segon, "propostes per a solucionar el conflicte educatiu". Dos punts, doncs, que tenen un objectiu clar: desescalar la crisi.
Davant aquest escenari, el desplegament de l'escola inclusiva, dotant-la dels recursos necessaris, és un dels aspectes que pot refer alguns ponts entre els sindicats i Educació. La titular de la cartera va afirmar aquest dimecres en una entrevista a 2Cat que "l'element que interpel·la el conjunt de la comunitat educativa, i que té uns efectes importants, és el suport a l'escola inclusiva". "Ens sembla que el reforçament d'aquests professionals de suport, que està en el pacte [signat amb CCOO i UGT], ja hi ha un plantejament per al pròxim curs", va remarcar. Des d'Educació recorden que, el curs vinent, ja arrencarà amb més de cinc-cents nous professionals enfocats en aquesta línia. De fet, la consellera Niubó ja ha avançat que en aquesta trobada farà una nova proposta relacionada amb l'escola inclusiva, però no n'ha volgut donar més detalls.
Quins plans hi ha sobre l'escola inclusiva?
La portaveu d'UGT, Lorena Martínez, explica que en l'última reunió de la comissió de desplegament de l'acord, que es va celebrar dimarts al matí -al mateix moment en què hi havia la manifestació multitudinària de Barcelona-, es van fixar les bases per incrementar les dotacions per a l'escola inclusiva a partir de l'1 de setembre: "Nosaltres hem estat treballant des del primer moment", remarca Martínez. En concret, per al curs vinent, tal com apunten des d'UGT, s'ha acordat crear 200 places d'educació especial: "Això suposa un docent i un educador per cada quatre infants", argumenta. També hi haurà 40 mestres d'audició i llenguatge (MALL) a partir de setembre, amb un increment de les dotacions en els centres inclosos en el sistema d'inclusió educativa individualitzada (SIEI+), i 13 noves aules integrals de suport (AIS).
Els sindicats signants de l'acord, de la mà de la conselleria, treballen sobre aquest punt de partida: "A partir d'aquí, tot el que en el marc d'aquest acord, que ja és prou ampli, puguem reforçar, ho farem i tota la voluntat hi és", ha deixat clar la consellera Niubó, que es mostra disposada a ampliar per aquesta banda el pacte assolit per desllorigar el conflicte. Els plantejaments dels sindicats crítics amb Educació en relació amb l'escola inclusiva, però, encara estan allunyats de les bases que fixa el Govern.
USTEC, per la seva banda, ha articulat un pla de xoc amb els "mínims" que caldria incorporar per a l'escola inclusiva, i el qual presentaran aquest matí en la reunió amb la titular de la cartera: "O hi ha un pla de xoc real, o la inclusiva continuarà carregant-se sobre l’esquena dels docents, del personal d’atenció educativa, de les famílies i de l’alumnat més vulnerable", argumenten des del sindicat. En aquest sentit, Patrícia Morales, responsable d'inclusiva del sindicat majoritari del sector, destaca que és un plantejament "possibilista" -menor que el plantejat inicialment-, en què reclamen, com a base, tècnics d'educació especial a tots els grups d'infantil de les escoles del país. També fixen com a mínims "aules d’acollida amb mitja dotació a partir de cinc alumnes el proper curs; un augment del 15% del personal d’atenció educativa o un increment del 25 de la plantilla dels EAP", entre d'altres.
Una entesa complicada
L'estratègia del Govern per enfocar la reversió del conflicte des de l'escola inclusiva és clara. Amb la qüestió salarial enquistada i els posicionaments entre sindicats i administració allunyats, dotar de més recursos la inclusiva és una aposta segura per intentar desencallar la crisi, ja que és un dels aspectes en què les reivindicacions dels docents s'assemblen més als aspectes acordats amb CCOO i UGT. Tot i així, l'entesa és complicada, perquè el sindicat Professors de Secundària s'oposa frontalment al model actual de l'escola inclusiva: "Nosaltres no tenim res en contra que es creïn noves places, evidentment, però creiem que és un problema estructural, perquè els recursos són limitats, no infinits", argumenta el secretari general del sindicat, Ignasi Fernández, que deixa clar que "no obriran cap negociació" que vagi en la línia de mantenir el model actual: "Ja veurem què fem, si ens aixequem de la mesa o no", apunta.
Tenint en compte aquesta situació, l'escola inclusiva és un possible desllorigador de la crisi educativa, però encara és un aspecte insuficient, ja que les condicions salarials dels docents suposen un dels principals esculls a superar. Des del sindicat majoritari, de fet, aquest mateix dijous també plantejaran un bloc de propostes salarials en què reclamen un augment retributiu “real que reverteixi la pèrdua de poder adquisitiu”, la millora dels estadis, la planificació del retorn del deute pendent i una clàusula salarial de garantia vinculada a la inflació, automàtica i consolidable: “Qualsevol proposta ha de ser clara, pressupostada i verificable, tant a la nòmina com als centres. No n’hi ha prou amb anuncis ni compromisos genèrics: calen recursos, calendari, memòria econòmica i garanties”, avisen.
Sense una entesa en aquests dos aspectes, la crisi educativa persistirà. Aquest dijous es produeix la primera reunió per acostar posicions, i més després que els sindicats de la vaga s'aixequessin de les meses sectorials davant la manca de voluntat negociadora -des del seu punt de vista- de la conselleria. De moment, però, tot i els petits passos, el conflicte encara està lluny de resoldre's.
