Yago de la Cierva Álvarez de Sotomayor és una figura clau en l’organització del viatge del Papa . N’és el coordinador general a nivell estatal, tot i que cada seu episcopal que rep el pontífex (i en són cinc) té el seu propi comitè. Va fer una feina similar en l’anterior viatge pontifici, quan Benet XVI va viatjar a Madrid el 2011 per assistir a la Jornada Mundial de la Joventut. Aquell esdeveniment va ser un èxit organitzatiu. També és cert que es va poder preparar amb dos anys de temps.
Quan finalment es va confirmar el viatge de Lleó XIV, calia anar de pressa. Potser per això a la Conferència Episcopal i a l’arquebisbat de Madrid van recórrer a aquest veterà expert en gestió de crisis, advocat de formació i doctor en Filosofia. Però, sobretot, home de comunicació, que ha ensenyat a la Pontifícia Universitat de la Santa Creu de Roma, vinculada a l’Opus Dei, com ell. L’Obra de Josemaría Escrivá de Balaguer és una connexió fonamental en la trajectòria de De la Cierva. I un nom clau en la seva vida va ser Joaquín Navarro Valls, cap de comunicació de la Santa Seu en temps de Joan Pau II. Fou el seu mentor.
De la Cierva va anar escalant posicions de poder a Roma de la mà de Navarro Valls. El nomenament d’aquest com a director de la sala de premsa vaticana no va ser una simple designació: significava l’assalt al poder per part de l’Obra després de dècades en què, malgrat la seva influència, havia estat vista amb desconfiança des de les cambres del Palau Apostòlic. Amb Joan Pau II, l’Opus tastaria, per fi, les mels del triomf.
Yago de la Cierva va ser el redactor en cap del VIS, el Servei Internacional Vaticà creat per enviar documentació de forma diària a tots els bisbes del món relacionada amb el Papa i la Santa Seu. Més tard, De la Cierva crearia Rome Reports, una agència de notícies nascuda per subministrar tota mena d’informació sobre les activitats vaticanes.
Informació i poder sempre van anar de la mà en la mentalitat de Navarro, que va deixar gravada una consigna en el cap de De la Cierva: “Mai perdis la iniciativa”. Mai en la història un papa havia estat tan mediatitzat i convertit en objecte de desig informatiu com Joan Pau II. I certament aquest home sembla que poques vegades l’hagi perdut, la iniciativa. Membre d’una poderosa família que va donar figures com l’historiador franquista Ricardo de la Cierva, i va perdre el patriarca de la família assassinat a Paracuelos del Jarama, Yago és nebot de María Rosa de la Cierva, una monja que va ser molt influent a l’Església espanyola en temps del cardenal Rouco. L’anomenaven “la cardenala”.
Segurament la mà d’aquesta religiosa va ser cabdal perquè Rouco confiés en Yago, a qui va col·locar al capdavant de la JMJ. Mentrestant, a Roma havien canviat les coses. Benet XVI, malgrat compartir conservadorisme amb Joan Pau II, no sentia la mateixa sintonia amb l’Opus. Possiblement, la seva obsessió per preservar la unitat de l’Església i l’autoritat dels bisbes el feia recelós envers una prelatura amb tanta incidència. Des de l’inici de pontificat va quedar clar que Benet XVI no mantindria Navarro Valls durant molt de temps.
El mateix Navarro explica en les seves memòries, subtilment, que no va compartir la decisió del Papa alemany de substituir-lo pel jesuïta Federico Lombardi. Un canvi potser tan significatiu com va ser el de l’arribada de Navarro. L’Opus cedia el ceptre de la comunicació a la Companyia de Jesús, rival històrica a la qual l’Obra havia aconseguit superar en els anys de Karol Wojtyla.
L’atac a Benet XVI
Alguna ferida devia quedar entre Joseph Ratzinger i l’Opus. Perquè el 2013, després que el teòleg alemany anunciés la seva renúncia al Vicariat de Crist, Yago de la Cierva va escriure un article a El Mundo molt dur amb el pontífex. Es titulava Traïció a la tradició i assegurava, entre d’altres coses: “L’única manera en què e spot entreveure què pot passa per la ment i el cor del Papa és una crisi espiritual”. Que una figura tan important de l’Opus s’atrevís a un escrit així va desfermar una forta controvèrsia en els cercles catòlics conservadors de Madrid.
José Luis Restán, director editorial de la Cope, li va contestar durament, insinuant si Yago havia perdut la raó. Finalment, De la Cierva va escriure un altre article en què matisava molt les seves paraules i deia que la paraula “traïció” no era seva. Però en aquell episodi molts hi van veure un senyal de gent de l’Obra envers un Papa que mai els va acabar de fer el pes.
El coordinador del viatge papal és hàbil i dúctil. Aquests dies, passa hores explicant molt bé el viatge i mostrant-se molt enlluernat per la figura de Lleó XIV. També és un home expansiu, que no tem el xoc, com quan, fa dos anys, va respondre a Gareth Gore, autor d’un llibre molt crític amb l’Obra. Aquell article era sarcàstic, mostrava elss eus recursos dialèctics i potser també un caràcter que no agafa presoners. Però ningú li nega capacitats. La visita papal li donarà una altra ocasió de demostrar-les.
