Els comuns dilueixen la promesa electoral de pujar al 50% la reserva de pisos protegits a Barcelona

L'habitatge ocupa un rol central en el debat electoral. I els comuns, responsables de la política d'habitatge de Barcelona els darrers vuit anys i amb opcions de revalidar una posició de govern els pròxims quatre anys, hi juguen un paper nuclear. La política expansiva en la construcció i adquisició de pisos els ha permès arribar a final de mandat reivindicant que l'Ajuntament és "l'administració pública que més construeix" a tot l'Estat. Però hi ha una mesura estrella de Barcelona en Comú que s'ha perdut pel camí i ha acabat quedantdiluïda: l'augment del 30% al 50% de reserva obligatòria de preus assequibles a les noves construccions de pisos.

La seqüència de fets és significativa. A aquestes alçades, les setmanes prèvies a les eleccions del 2019, l'alcaldessa Ada Colau ja havia presentat l'augment de la reserva de pisos protegits al 50% "una de les propostes més potents" pel nou mandat. "Que a qualsevol nova promoció immobiliària, un de cada dos habitatges sigui assequible", defensava llavors. Feia referència als territoris que quedaven mencionats explícitament al programa electoral: "Tot el districte de Ciutat Vella i l'Eixample, i als barris de la Vila de Gràcia, Camp d'en Grassot, Poble-sec i Poblenou. També es valorarà fer extensiva la mesura a Sants, Hostafrancs i les Corts". Quan va revalidar l'alcaldia, però, la mesura va començar a desdibuixar-se. Primer, va quedar fora del redactat explícit de l'acord de govern amb el PSC. Després, es va descartar "per la pandèmia", va explicar la regidora d'Habitatge, Lucía Martín. I el cert és que mai no s'ha arribat a aplicar.

Ara, amb l'episodi d'emergència pel coronavirus extingit, amb unes noves eleccions al davant i amb uns socis habituals (PSC i ERC) carregant contra la mesura del 30% protegit, la pilota tornava a la teulada dels comuns. I el rumb escollit sembla quedar lluny de la contundència anunciada fa quatre anys. Tant és així que, en aquesta ocasió, ni el programa electoral menciona en cap moment augmentar al 50% la reserva obligatòria d'habitatges de protecció oficial (HPO) ni l'alcaldessa n'ha fet cap menció en cap de les intervencions públiques en què ha abordat les seves postures en habitatge, fins ara. La promesa, almenys en l'aparador electoral, s'ha esvaït. 

El programa de BComú d'enguany es limita a plantejar, entre les prioritats en habitatge, "assegurar el 30% d’habitatge protegit en obra nova". I sobre la mesura, en concret, es compromet a "reforçar l’aplicació del 30% d’habitatge assequible a les noves promocions i grans rehabilitacions de barris tensats". 

La número tres de Barcelona en Comú, qui també va ser en la presentació de la promesa electoral quatre anys enrere, Janet Sanz, assegura que aquest plantejament electoral no esborra del mapa la mesura del 50% d'habitatge protegit a nous edificis. "No hi renunciem", apunta a Nació. I remarca que el "reforç" previst al programa "no descarta que sigui el 50%" el que s'apliqui en els barris amb més problemes d'accés a l'habitatge. "El que hem fet és obrir les possibilitats en base a la línia que ja hem aplicat a Gràcia, on vam modificar el mínim d'aplicació de la reserva del 30% passant de 600 m2 a 400 m2 de superfície", pel que fa a la mida dels nous edificis. Aquest matís, però, també havia estat mencionat ja abans de les anteriors eleccions i no havia anat en detriment de la promesa explícita del 50% per part de BComú.

En aquesta línia, Sanz assegura que "l'objectiu continua sent ampliar la mesura del 30%" i adaptar-la als diferents contextos de la ciutat. "Allà on calgui haurà de ser més exigent, ja sigui en percentatge de reserva o al tipus de finques que se li aplica", afegeix l'encara tinent d'alcaldia d'Urbanisme. 

Un debat permanent pel 30%

La nova postura dels comuns arriba en ple assenyalament de la resta de formacions polítiques contra la mesura del 30%, que des del primer moment va aixecar polseguera i va indignar el sector immobiliari. Als darrers plens municipals, tot i formar part del govern, el PSC ja es va mostrar partidari de refer la iniciativa: proposava que els propietaris puguin estalviar-se la reserva de pisos protegits a l'edifici i solucionar-ho amb una compensació econòmica al consistori, equivalent al preu dels habitatges que no construïa. També ERC insistia que la iniciativa "no ha funcionat" i que "s'ha de corregir". Els darrers dies, el mateix candidat de Junts, Xavier Trias, hi ha dedicat un dels seus principals arguments en diversos debats. "La idea és bona però l'hem de canviar", ja que atribueix a l'Ajuntament haver "paralitzat la construcció" amb aquesta reserva obligatòria.

Davant aquest foc creuat, les dades tampoc no són clares, ni tan sols dins l'Ajuntament. Els dos partits de coalició aporten xifres diferenciades. Els socialistes diuen que amb la mesura fins ara només s'han aconseguit 54 pisos d'HPO. Els comuns ho eleven fins a 120 habitatges. El consistori no ho aclareix. I sigui com sigui, Janet Sanz insisteix que aquest ritme alentit inicial és conseqüència directa de les "moratòries i excepcions" que PSC i ERC van exigir per aprovar la norma. "Van deixar fora 500 habitatges assequibles que tindríem ara", els va retreure la representant dels comuns en el penúltim ple municipal del mandat. 

Un canvi de paradigma

Mentrestant, la mesura -que va ser promoguda per col·lectius socials- continua estant al focus dels grups de defensa de l'habitatge. Un dels implicats en l'impuls inicial de la proposta, Jaime Palomera, membre del Sindicat de Llogateres, coincideix a assenyalar que "mesures com la del 30% són canvis de paradigma que necessiten temps i confiança" perquè impliquen "un canvi cultural en el sector de la construcció", ja que es redueixen els beneficis plantejats les dècades prèvies. Tot plegat, per Palomera, hauria de dur el sector privat a "assumir" que "el futur de ciutats tan tensades com Barcelona és la promoció d'habitatge amb lucre limitat". També França i Àustria com a països en què això ja s'ha implementat.

De moment, però, només BComú defensa clarament mantenir l'aposta actual pel 30% per a noves promocions o grans rehabilitacions. Alhora, l'opció del 50% s'allunya -l'únic grup que va plantejar aquesta xifra va ser la CUP, ara sense representació a l'Ajuntament- entre un clima polític advers a l'enduriment de la mesura i un lideratge menys explícit per part dels comuns. Mentrestant, el preu mitjà del lloguer a Barcelona i Catalunya segueix batent rècords i el Banc d'Espanya adverteix que la meitat dels inquilins estan en risc de pobresa o exclusió social.