L'any va acabar atropellat, a l'Ajuntament de Barcelona. Enmig del debat polític sobre les ordenances fiscals -les taxes i impostos que pagaran els barcelonins l'any vinent- va germinar un acord destacat per al futur turístic de la ciutat però farcit d'interrogants. Les presses i l'enrenou el van deixar desdibuixat, però el titular era contundent: el govern municipal del PSC i la formació BComú havien pactat reduir les terminals de creuers de les set previstes per als pròxims anys a cinc. Ara bé, què implica aquest anunci? Diverses veus ho analitzen a Nació, en plena arrencada d'un any en què la llicència operativa de la Terminal C del Port de Barcelona quedarà extingida.
D'entrada, cal partir del fet que el que ara hi ha sobre la taula és una acord polític entre dues forces municipals, el grup liderat per Jaume Collboni i el presidit per Janet Sanz, per reclamar al Port que canviï les condicions previstes actualment. La idea era arribar al 2030 amb fins a set terminals operatives per acollir vaixells plens de turistes. Així ho van establir en un acord del 2018 el consistori -llavors liderat per Ada Colau- i l'autoritat portuària, com a part d'un pla que també allunyava aquests creuers de la zona més cèntrica de la ciutat. Ara, els rècords de visitants que arriben per mar -l'any passat es van superar els 3,5 milions de persones- i la incomoditat de l'administració amb la saturació turística -una preocupació ciutadana a l'alça- hauria accelerat el retoc d'aquell pla.
Però no tot és tan fàcil. El pacte entre grups municipals no implica cap canvi tangible, a hores dara. Sobretot perquè el Port de Barcelona és un ens controlat per diverses administracions que també inclouen l'Estat i la Generalitat. I el traspàs d'una voluntat local no sempre és immediat, quan arriba als despatxos d'altres institucions. Tanmateix, aquest acord té un punt a favor substancial: tant l'Ajuntament, com el Govern i l'executiu espanyol tenen els socialistes al capdavant. Una coincidència que facilitaria que, ràpidament, es convertís en una prioritat política i tingués un efecte directe sobre l'ordenació del port barceloní.
El contingut explícit de l'acord estableix que s'iniciaran "l'any 2025 les negociacions amb el Port de Barcelona per l'actualització de l'acord actualment vigent" i "es proposarà" la reducció de l'oferta màxima a cinc terminals. També s'assenyala que es prioritzaria el tancament de les estacions que tenen la caducitat de la concessió més propera, que en aquest cas són l'A (2029) i la C (2025).
A diferència d'altres terminals, aquestes dues estan operades per una entitat pública -CPB, Creuers del Port de Barcelona- que coordina les arribades de les embarcacions turístiques en mans d'empreses privades. Si es deixessin d'utilitzar aquestes dues portes d'entrada creuerista, però, encara quedaria una terminal més amb una concessionària pública: la B. Això també està inclòs en el pacte municipalista.
Reduir terminals, un càlcul variable
Els càlculs d'entitats ciutadanes com Stop Creuers, a partir de les dades i estimacions del mateix Port de Barcelona, és que si entressin en funcionament les dues noves terminals previstes (G i H) sense que es tanqués cap estació portuària actual, el volum de turistes podria arribar a fregar els 5 milions de visitants per any. Això suposaria triplicar l'actual població permanent barcelonina, d'1,7 milions d'habitants. De moment, el 2023 es van superar els 3,5 milions de creueristes en un any.
Així, la reducció de dues terminals, tal com plantegen socialistes i comuns, seria un pas que reduiria les ambicions del sector creuerista a la capital catalana, però això no significa que vinguin menys turistes per aquesta via o que el nombre es mantingui estable. Malgrat considerar-la una "bona notícia", Daniel Pardo, membre de la plataforma Stop Creuers, assenyala que "potser es tanquen dues terminals petites, no qüestionen la resta i mentrestant s'estan construint altres dues de molt més grans". Això podria implicar que, respecte a la foto actual, encara creixin més els visitants que arriben en vaixell. Lamenten que si no es contemple el tancament de més terminals "el resultat" podria ser que es continuï creixent tant el nombre de creuers com de creueristes.
L'estat actual de les terminals
A l'espera de confirmar quines terminals es tanquen, l'actual escenari portuari deixa clar que la terminal que rep més visitant és l'A, superant el milió de viatgers anual, mentre que la resta es mouen en capacitats que oscil·len entre les 500.000 i les 900.000 persones per any. L'excepció són la C, que queda per sota dels 200.000 creueristes anuals i la terminal Sud, que en porta uns 60.000 i que deixarà d'operar a partir del 2026 com a part d'un compromís ja previ.
Al marge de l'A, la B i la C, que reparteixen el pastís entre diverses companyies del sector, les terminals D i E tenen una concessió atorgada al grup Carnival Corporation. La primera conclou l'any 2034 i la segona l'any 2042. A banda, les noves terminals també tenen pactes similars: l'H ha estat atorgada al grup d'MSC Creuersi la G a una oferta liderada per Royal Caribbean. Una hauria de començar a funcionar aquest any i l'altra podria començar a fer-ho el 2027.
Fonts del Port de Barcelona, mentrestant, asseguren que els canvis que afectin l'operativa portuària han d'estar previstos en una estratègia que proposa l'Autoritat Portuària i que aprovar el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible. Es tracta de la Delimitació d'Espais i Usos Portuaris (DEUP), un document del qual "no es poden modificar els usos de manera aleatòria", assenyalen des de la institució.
L'ombra d'una terminal nova, desapareguda de moment
Així, mentre s'espera aclarir com es cristal·litza el compromís municipal per canviar el sistema de terminals actual, el que de moment ha quedat enterrat és l'ombra d'una nova terminal. Tal com va poder comprovar aquest diari, la idea que el PSC va incloure en un document intern de treball amb els comuns assenyalava que el govern municipal feia "constar" i "valorava positivament" que el Port de Barcelona plantegés "habilitar una miniterminal que doni servei a vaixells de nova generació amb capacitat màxima de 1.000 passatgers".
Sanz, de BComú, va posar com a condició per aprovar el pla fiscal de Collboni que aquest element desaparegués de les negociacions i que es canviés el text. El govern Collboni va negar que això estigués sobre la taula, malgra haver-ho inclòs en un esborrany, i va acceptar la petició dels seus socis des de l'oposició. Ara, consultades per aquesta qüestió, fonts portuàries remarquen que no els correspon fer "valoracions" sobre "acords entre partits polítics".