El govern de Jaume Collboni ja té aprovades les ordenances fiscals per a l'any 2025. La cap de files de BComú, Janet Sanz, ha anunciat a primera hora del matí que la seva formació havia arribat a "un acord" amb el govern municipal i que donaria suport al pla fiscal de l'executiu de Collboni. Això ha estat a pocs minuts que comencés el plenari municipal en què es votaria la proposta d'impostos i taxes per a l'any vinent, en què s'inclou apujar l'IBI als hotels de luxe o incrementar la pressió sobre els autocars turístics. Amb aquest moviment, es desencallava un pla que el consistori tenia travessat, sense suports garantits. A aquesta entesa s'hi suma també ERC, que ha acabat aclarint la seva posició aquest divendres i ha denunciat l'estira-i-arronsa públic entre comuns i socialistes dels darrers dies. Els vots a favors han sumat 24 regidors (PSC, BComú, ERC) i els vots en contra han estat 17 (Junts, PP i Vox).
L'enrenou d'aquesta setmana s'havia disparat després que els mateixos comuns expliquessin que tenien un acord gairebé tancat amb els socialistes per promoure el tancament de dues de les set terminals de creuers del Port de Barcelona però que tot s'havia torçat a última hora perquè el text del pacte incloïa que el govern municipal "valora positivament" l'arribada futura d'una nova "miniterminal" que podria acollir creuers de fins a 1.000 passatgers. Poc després, el tinent d'alcaldia Jordi Valls esmenaria aquell apunt i sostindria que la intenció de l'executiu era deixar en cinc -i no permetre que n'aparegués una sisena- les terminals del port barceloní. Però els comuns insistien que ho volien constatar pes escrit. Ara ja se'ls hi ha concedit la petició, ha aclarit Sanz.
En aquest sentit, s'ha acordat que "es rebutjarà qualsevol nova terminal de creuers i es reduirà de set a cinc terminals de creuers". Malgrat aquest titular, el cert és que la definició final de com es deixin d'utilitzar aquestes terminals també implica altres administracions, com la Generalitat i l'Estat, si bé totes dues estan també encapaçalades per governs socialistes i això podria facilitar-ne la coordinació.
En la seva exposició al plenari, el tinent d'alcaldia Jordi Valls ha fet equilibris entre l'agraïment als comuns per la votació final i els retrets per les dificultats que hi han trobat pel camí. "La discrepància gestual i aparent es pot superar si ens centrem en el contingut dels acords i menystenim l'aparença i posada en escena de la discrepància. Si no confonem relat i realitat descobrim que, en realitat, estem d'acord", ha etzibat el màxim responable dels comptes municipals. A banda, ha assenyalat que l'entesa per reduir les terminals de creuers suposa a la pràctica "una rectificació" de l'acord que va signar l'any 2018 el govern d'Ada Colau amb el Port. Aprofitant la mateixa paraula, Janet Sanz també ha celebrat que l'executiu socialista hagi "rectificat" respecte a la possible "miniterminal" futura i hagi canviat la postura que quedava reflectida "en tots els documents" de treball conjunt entre els dues forces.
ERC reivindica un nou recàrrec turístic
ERC, al seu torn, ha reivindicat la seva postura a favor de les ordenances fiscals tot recordant que la seva principal reclamació havia estat que es doblés el recàrrec municipal al turisme de 4 a 8 euros. L'aclariment de la petició, però, passava per la Generalitat. En aquest sentit, el Govern de Salvador Illa -que comparteix color polític amb Collboni- es va comprometre a permetre que el consistori pugui tenir aquest marge de decisió. Aquest fet, però, no implica que es dobli la taxa municipal als turistes, sinó que deixa la porta oberta perquè l'executiu local vagi ajustant l'impost segons consideri. De moment, el govern municipal sempre s'ha mostrat partidari de valorar en el futur com aplica aquesta possible pujada de la taxa diària que paguen els visitants, i ha apostat per estudiar fórmules com un impost diferenciat segons l'època de l'any.
Sigui com sigui, el regidor republicà Jordi Castellana ha reivindicat que aquesta mesura, si s'apliqués en la seva totalitat i arribés als 8 euros al dia per visitant, podria arribar a implicar la recaptació de 200 milions d'euros anuals per al consistori, quan actualment encara no s'arriba als 100 milions. Aquests números igualarien el pressupost de tot un any de carpetes com "la neteja de carrers", "educació", "cultura" o "mobilitat". En aquesta línia, Castellana ha llançat un dard als comuns, tot apuntant que el seu grup potser no proposa "tant de discurs" amb les seves negociacions polítiques "però sí d'impacte", pel que fa als recursos municipals.
Junts i PP veuen excés de càrrega fiscal
En el cas de Junts, el grup municipal més fort de l'oposició, s'ha justificat el vot en contra adduint que la proposta de les ordenanaces de Collboni manté uns impostos massa alts sobre la ciutadania en un moment en què els comptes municipals estan sanejats. El president del grup juntaire, Jordi Martí Galbis, ha assegurat que la iniciativa socialista aplica "les tesis de Colau" i acaba "acceptant unes ordenances que incrementen les taxes a les famílies i les empreses", alhora que no es redueix la pressió als barcelonins en cap àmbit. El tinent d'alcaldia Jordi Valls ha respost el cap de l'oposició i ha remarcat que amb els retocs de l'augment de l'Impost sobre els Béns Immobles (IBI) proposat "tan sols" s'afecta "400 persones jurídiques" i que no es toca "l'IBI de l'1,7 milions de persones" que viuen a la ciutat.
Igualment, el PP també s'ha mostrat contrari a l'actual línia municipal. La regidora Àngels Esteller ha volgut deixat clar que la seva proposta política es basa en la reducció de les exigències fiscals: "El Partit Popular està en contra del consolidar aquestes taxes tan elevades i aquests impostos a Barcelona que castiguen a les famílies, castiguen als sectors productius i frenen inversions tan necessàries per la nostra ciutat". En aquest sentit, Valls també ha volgut matisar les acusacions dels populars. "L'esforç fiscal absolut dels ciutadans de Barcelona amb l'IBI és el dotzè d'Espanya, només tres cèntims per sobre dels madrilenys, que són tretzens", ha apuntat.
De fons, els pressupostos
Tot plegat, però, arriba la mateixa setmana en què el govern Collboni ja havia donat per fet que la seva gran esperança per aprovar els pressupostos del 2025 eren els comuns i enfilava unes setmanes intenses, especialment a principis de gener, per arribar a un acord. Mentrestant, ERC es manté a l'espera, després d'un procés intens de redefinició a escala nacional. Al seu torn, Junts i el PP s'han donat per descartats en la negociació amb l'alcade socialista, aquesta vegada. I Vox en queda fora de qualsevol aritmètica, com és habitual.