Qui ha caminat de puntetes per un jardí intentant no cridar l'atenció dels gossos que borden a la finca sap que desviar la mirada del terra és arriscar-se a tocar una pedra, fer soroll i, inevitablement, delatar-se davant les bèsties. Les subtileses i els moments de tensió volen una atenció profunda, gairebé exasperant. La norma es pot aplicar als passos silenciosos i a les negociacions polítiques entre forces distanciades. I a Barcelona s'ha tocat una pedra. Una frase en un document intern ha fet trontollar el que els últims mesos s'havia intentat acaronar amb delicadesa. A banda i banda, el PSC i Barcelona en Comú (Bcomú) havien inaugurat una mena de treva. Ara, en ple debat sobre les ordenances fiscals, ha esclatat una tensió pública que mostra les costures de l'acostament entre les dues forces i que deixa veure les dificultats que caldrà salvar per teixir un pacte de pressupostos, a l'espera del que vulgui fer ERC.
L'evidència del que vindrà políticament a Barcelona el pròxim mes s'ha despullat els darrers tres dies. D'una banda, el govern de Jaume Collboni té la intenció de seduir la força liderada per Janet Sanz, com a opció prioritària, per aprovar el pressupost per al 2025. El pla ideal del PSC seria resoldre-ho al gener. Això remataria unes setmanes d'anuncis facilitadors per part de l'executiu municipal. Ho exemplifica la roda de premsa conjunta amb els comuns sobre el primer pas per regular els lloguers de temporada a la capital catalana, la pujada de preu substancial de les entrades del Park Güell o la coincidència en la intenció d'incrementar l'IBI als hotels de luxe.
Ara bé, cap de les dues forces necessita en excés el pacte de pressupostos, i això fa que els acords siguin més delicats. Fonts socialistes asseguren que no seria la fi del món prorrogar els comptes d'aquest any per a l'any vinent. Aquesta possibilitat faria que fins i tot evitessin passar per una qüestió de confiança, la via escollida per Collboni el curs passat. Alhora, fonts dels comuns valoren la situació de minoria del PSC -amb 10 regidors i sense cap aliat clarament decisiu al consistori- i sostenen que no té cap sentit acostar-s'hi i aprovar-los un pressupost si no es fa molt evident quines mesures els han arrencat que, abans de la negociació, els socialistes no haguessin tirat endavant mai.
La discòrdia: la valoració "positiva" d'una nova terminal
Amb aquest escenari, qualsevol revolt fa trontollar el pacte i totes dues forces preveuen la fi de les negociacions. Almenys així es gesticula en privat. Però públicament també se n'ha vist una petita mostra aquesta setmana. Aquest dimarts, la cap de files dels comuns explicava que les converses amb el PSC per reduir el nombre de terminals al Port de Barcelona havien avançat fins al punt de redactar un acord que estipulava la fi de l'ús d'una terminal l'any 2025 i d'una segona l'any 2029, però que l'entesa s'havia esguerrat per un matís. El document establia que l'autoritat portuària reclamava la projecció d'una nova terminal que admetés vaixells de fins a 1.000 passatgers. I Sanz va afegir que aquest era un projecte per buscar "creuers de luxe". Al text que treballaven les dues forces es deixa per escrit que "el govern municipal valora positivament" la reivindicació d'una "miniterminal" nova en el futur.
Aquella frase, el fet que el document establís que l'executiu socialista valora positivament una possible nova terminal de creuers en el futur, ha acabat sent el protagonista del debat sobre les ordenances fiscals per a l'any vinent, que s'han de votar definitivament aquest divendres al plenari municipal. De moment, el PSC s'ha quedat sol donant-hi suport, amb la incògnita de què acabaran fent comuns i republicans.
Aquest matí, l'hereva d'Ada Colau al capdavant dels comuns ha advertit que el seu grup municipal necessitava "un posicionament clar i contundent per part del govern" que digués que no promourien la nova iniciativa creuerista del Port de Barcelona per poder aprovar les ordenances fiscals de Collboni. Una hora més tard, el tinent d'alcaldia Jordi Valls ha respost confrontant també els socis prioritaris. Primer, ha negat la polèmica. “La terminal fantasma no l’ha proposat aquest govern, no l’ha proposat ningú”, ha dit, malgrat el redactat del document al qual ha tingut accés Nació.
Tot seguit, ha recordat que el darrer acord sobre terminals de creuers el va signar l'executiu de Colau, amb incidència directa de Sanz, l'any 2018. Aquell pacte permetia l'existència d'un màxim de set terminals, un nombre que els darrers dos anys els comuns han reivindicat voler rebaixar. En aquest sentit, Valls ha assegurat que el nou pla portuari que s'està negociant ve a "rectificar" el que va ser "un error", en referència a l'entesa entre els comuns i l'autoritat portuària.
Tot plegat ha portat els grups municipals a una comissió extraordinària sobre les ordenances fiscals poc rellevant en allò formal -perquè el tràmit avança igualment-, però substancial en el pla simbòlic. A l'exigència dels comuns que el PSC aclarís el seu posicionament sobre la possible arribada d'una terminal, el tinent d'alcaldia responsable de Turisme ha volgut espolsar-se qualsevol sospita de sobre: "Si vostè em demana què farem si ve el Port de Barcelona i ens demana una nova terminal? Les matemàtiques són molt clares. Si baixem de set a cinc, i el Port planteja una terminal més, això serien sis. I l'acord que nosaltres tenim és per reduir-les de set a cinc. És bastant clara la nostra posició".
L'assaig abans dels pressupostos
Això, a la pràctica, deixa la porta oberta que els comuns acabin votant favorablement a la proposta d'ordenances de Collboni, que també serviria per incrementar la recaptació al sector dels autocars turístics i dels hotels de luxe. I, de retruc, també possibilita que ERC s'hi posi bé, ja que el portaveu republicà Jordi Castellana ha reclamat un esforç "al govern i a l'oposició" per sumar majories.
Aquest panorama, però, es llegeix com una mena d'assaig previ al que pugui acabar passant amb els pressupostos. En aquesta carpeta, políticament més rellevant, estarien en joc els diners de la segona fase de connexió del tramvia per la Diagonal, de la tirada endavant de nous eixos verds o de la congelació de tarifes de mobilitat. Si bé reconeixen que estan més pròxims del que ho havien estat fins ara en aquest mandat, comuns i socialistes no donen res per fet i, amb facilitat, troben pedres pel camí. Divendres s'aclarirà si hi ha un nou trencament o si la treva s'allarga. Mentrestant, Junts, PP i Vox es reconeixen com a aliats impossibles, ara com ara, de Collboni.