El govern Collboni planteja multiplicar per quatre el preu de la zona blava als autocars turístics

El tinent d'alcaldia Jordi Valls anuncia que s'està estudiant portar aparcaments de busos plens de visitants a zones "allunyades del centre", i planteja que la nova taxa als creueristes de curta durada diferenciï entre temporada alta i temporada baixa

Un grup de turistes, a l'aparcament d'autocars del Park Güell
Un grup de turistes, a l'aparcament d'autocars del Park Güell | Hugo Fernández
17 de setembre de 2024, 14:00
Actualitzat: 18:16h

Jaume Collboni continua guixant elements a la pissarra dels deures pendents del seu primer mandat com a alcalde de Barcelona. Aquest dimarts ha resolt les principals incògnites del seu pla de turisme. Deixant la batuta al tinent d'alcaldia Jordi Valls, l'executiu socialista ha presentat un document ple d'intencions per als pròxims tres anys en què es fan constar 55 mesures vinculades a la gestió de l'arribada de visitants i a la promoció turística. Moltes de les mesures ja havien estat anunciades en els primers mesos de mandat, o fins i tot amb l'executiu anterior compartit amb els comuns, però ara s'ha acabat concretant una proposta pendent: incrementar el preu de la zona blava dels autocars turístics. La intenció és que si ara cada vehicle deixa una mitjana de "20 o 25 euros" per estada a Barcelona cada dia, en el futur això s'elevi a "80 o 85 euros", ha recalcat Valls. Això augmentaria la recaptació anual d'un milió a més de quatre milions d'euros, ha afegit. Ara bé, aquest pla caldrà pactar-lo amb la resta de formacions polítiques dins de la modificació de les ordenances municipals. Per tant, encara no és ferm.

Però no és l'únic plantejament que es fa amb els autocars que arriben farcits de grups de visitants, i que busquen visitar punts com la Sagrada Família o la Pedrera. D'una banda, se segueix plantejant la reforma de l'Estació del Nord com "un hub" turístic, utilitzant els fons Next Generation. Però, a més, també es vol canviar l'actual distribució de les places perquè parin aquests busos d'empreses privades. Ara com ara, n'hi ha 222, moltes ubicades al centre. Les utilitzen uns 70.000 vehicles que l'any passat van fer unes 156.000 operacions: més de la meitat (87.000) van ser estacionaments, mentre que una altra part (69.000) eren parades ràpides perquè pugessin o baixessin els turistes. Ara, Ia ides és reduir aquests punts d'aparcament d'autocars als punts més cèntrics de la capital catalana. El comunicat oficial de l'Ajuntament de Barcelona parla de "la posada en marxa de places a les entrades de Barcelona", mentre el tinent d'alcaldia responsable de Turisme ha insistit que estan "estudiant" que aquestes places "no estiguin al centre de la ciutat", ja que prefereix no referir-se a aquelles zones com a "perifèria". 

Igualment, el govern municipal també continua insistint en dos fronts en què depenen d'agents externs. Per un costat, Jordi Valls ha recalcat que la intenció socialista és acabar amb la presència dels més de 10.000 pisos turístics a la ciutat més enllà del 2028, i que això es contemplarà en la reforma del Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) d'aquest mandat. Malgrat això, la fi de la validesa de les llicències actuals no començarà almenys fins a finals del 2028 i, per tant, l'última paraula quedaria en mans de la configuració del següent consistori, ja que l'actual acabarà el mandat el maig del 2027. 

El futur dels creuers i la Copa Amèrica: incògnita

L'altra gran carpeta en què s'està intentant canviar l'actual inèrcia turística de Barcelona té a veure amb els creuers. Després de decidir augmentar al màxim l'impost barceloní que ha d'abonar cada turista per cada dia que passi a la ciutat, el consistori va demanar anar a més. Així, en una reunió amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, es va aconseguir el compromís de permetre que Barcelona fes créixer la taxa que cobra als creueristes de curta durada. És a dir, els que passen menys de 12 hores a la ciutat i en fan un ús intensiu. Actualment, aquests viatgers paguen 7 euros per persona. Preguntat sobre quin és el topall que el govern municipal que els vol aplicar, després que ciutats gregues com Santorini o Mikonos hagin elevat la xifra a 20 euros per passatger, Valls ha matisat que aquests territoris són més petits que el districte de Ciutat Vella i ha puntualitzat que encara s'està discutint quin ha de ser el nou import previst. Ara bé, també ha avançat que s'està treballant en fer una diferenciació perquè l'impost barceloní als creueristes de pas sigui més alt en temporada alta que en temporada baixa.

Encara en la mateixa carpeta, el govern Collboni segueix apostant perquè el Port de Barcelona canviï els plans i redueixi l'ús de terminals destinades a creuers. Aquesta petició, però, de moment no ha avançat ni amb reunions ni amb acords amb l'autoritat portuària. La idea és treballar-ho pròximament, han insistit des del consistori.

I pel que fa a la possibilitat de repetir la Copa Amèrica en una altra edició futura també a Barcelona, com ja han plantejat algunes veus del sector, Jordi Valls ha rebutjat mostrar-s'hi predisposat. "Jo diria als ciutadans i ciutadanes que mirin de disfrutar-la al màxim. El compromís d'aquesta ciutat és el 2024", ha apuntat. Tot seguit, ha afegit que "les manifestacions que fa l'organització les fa l'organització i parla en el seu propi nom" i ha matisat que "aquest govern no s'ha pronunciat".