Els grans anuncis polítics, més encara si són sobtats, deixen sempre una ressaca de reaccions gesticulades, anàlisis internes i comentaris en veu baixa que s'acaba allargant ben bé una setmana. Les veritats es van filtrant i sobre el colador hi queden les incògnites. És el que ha passat a Barcelona aquests dies amb l'anunci del govern de Jaume Collboni (PSC) de posar fi a l'acitivitat turística dels més de 10.000 pisos que actualment tenen llicència per fer negoci amb els visitants. Ras i curt, Collboni va anunciar en veu alta que els seus plans eren acabar amb tots els pisos turístics de la capital catalana a finals de 2028. I ara què? Hi ha un cúmul de certeses que evidencien que l'actual executiu no pot garantir, ara com ara, que tots els habitatges d'ús turístic desapareixeran. I, mentrestant, als marges, els moviments del sector afectat -la patronal de pisos turístics- dibuixen noves tensions properes amb resultats impossibles d'avançar.
Cronològicament, el primer que s'ha d'entendre de l'anunci de l'alcalde socialista és el moment i la forma en què arribava. Veus com les dels comuns ja es van encarregar d'assenyalar que el moviment anunciat, escorat a l'esquerra, arribava després d'unes setmanes convulses. Els sectors socials i entitats veïnals protestaven pel model econòmic defensat per Collboni, en plena celebració d'una exhibició de Fórmula 1 al centre de la ciutat, la desfilada de Louis Vuitton al Park Güell -amb protestes rellevants incloses- i l'anunci d'un nou gran esdeveniment com és l'inici del Tour de França de 2026 des de Barcelona. Amb aquest moviment, el consistori socialista sorprenia i marcava perfil progressista i el cap de files de l'Ajuntament prometia això: "Fer que aquests 10.000 pisos turístics es converteixin en pisos residencials el novembre de l'any 2028".
A més, el govern municipal aprofitava per anunciar en la mateixa roda de premsa una mesura polèmica que feia temps que ja tenia enllestida però que s'havia guardat per a l'ocasió: la proposta de reforma del 30% de reserva obligatòria de pisos protegits a les noves promocions d'habitatges o grans rehabilitacions que es facin a la ciutat. Això ja no generaria tant de consens entre les entitats que defensen el dret a l'habitatge. La flexibilització que anuncia Collboni -després que l'hagi elaborat l'experta Carme Trilla- es llegeix com un aigualiment que es doblega davant els interessos del sector constructor i immobiliari, reivindiquen diverses entitats com el Sindicat de Llogateres o la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB). Sigui com sigui, l'altra mesura del dia -més sorprenent, més voluminosa- s'enduria tots els titulars.
El cert, a més, és que l'extinció de totes les llicències de pis turístic de la ciutat es va plantejar com una de les primeres mesures a a anunciar conjuntament entre el PSC i ERC en un govern de coalició que estava ben a prop de tancar-se, però que la situació interna dels republicans va frustrar. Amb l'escenari polític immediat aclarit, els socialistes van tirar pel dret amb l'anunci.
Entremig, un nou mandat
Ara bé, aquesta voluntat expressada pels màxims responsables de l'Ajuntament de Barcelona no es pot donar per tancada de cap manera. El primer motiu el va reconèixer la primera tinent d'alcaldia, Laia Bonet, el dia de la presentació de la proposta. Els socialistes aposten per fer ús del nou decret de la Generalitat que regula els habitatges d'ús turístic i que diu que tots els municipis que vulguin permetre l'existència de pisos turístics han de preparar un planejament urbanístic nou a mida. Amb aquesta idea, la recepta del PSC és clara: no fer res. No crear cap nou planejament. I fer que, automàticament, en no tenir cap paraigua normatiu, totes les llicències decaiguin.
Ara bé, això passaria a partir del novembre de 2028, deien el mateix equip de govern. Llavors ja farà un any i mig que hi haurà un nou executiu a Barcelona, després de les eleccions del maig del 2027. "L'única possibilitat perquè hi hagin noves llicències seria que ens haguessim dotat d'un planejament que permetés aquesta activitat, que hi posés en quines condicions", apuntava Bonet. L'última paraula, doncs, recaurà en la configuració del pròxim consistori, que encara tindria 18 mesos per dotar-se d'un nou pla urbanístic que permetés els pisos turístics. A banda, amb l'actual decret català, els propietaris que demostrin haver fet obres de millora als pisos recentment, poden demanar allargar cinc anys més l'extinció de la llicència.
La incògnita d'un decret inestable
Però encara és més rellevant una altra realitat paral·lela. I aquesta no mira a l'Ajuntament, sinó que té els ulls posats a la Generalitat. I més concretament, al Parlament. Perquè l'eina sobre la qual se sustenta el pla de Collboni té un punt inestable. Almenys així ho ha estat a finals de la legislatura que acaba de finalitzar. Ja no perquè el PP l'hagi recorregut al Tribunal Constitucional (TC), sinó perquè els mateixos socialistes i republicans havien acordat modificar-ne les condicions.
Això ara ha quedat en suspens perquè l'avançament l'electoral ha alterat totes les previsions, però el PSC estava molt incòmode amb un text -encara vigent- que forçaria que es fessin milers de tancaments forçosos de pisos turístics a municipis amb una realitat diferent a la de Barcelona. Això, sumat al fet que ERC ja no té la força parlamentària que tenia abans, implica que o bé Salvador Illa canvia el rumb d'aigualir el decret o bé busca noves aliances a la dreta dels seus antics socis. Això deixa la porta oberta a negociar amb Junts o el PP. I el marge temporal per retocar la norma és ampli. No començaria a ser efectiu fins a finals del 2028.
Revisió del pla barceloní sobre el turisme
Però hi ha més incògnites. Una d'important s'entomarà a Barcelona pròximament: aquest mandat s'ha de revisarel Pla Especial Urbà d'Allotjaments Turístics (PEUAT), que és l'instrument que va servir per posar límits a les places turístiques de tota la ciutat en el primer mandat d'Ada Colau al capdavant del consistori. Llavors, es prohibia obrir nous llits per a visitants als punts més saturats de la ciutat i es limitava aquesta possibilitat a les zones amb menys desenvolupament turístic. Això ara s'haurà de revisar, tal com marca el mateix plantejament. I encara no s'ha definit que se n'espera que surti de la revisió. D'una banda, el mateix alcalde Collboni va reivindicar recentment que l'actual PEUAT "permet encara construir 5.000 places més a Barcelona" als punts amb menys pressió de visitants. És a dir, que encara poden arribar més allotjaments turístics sempre que no siguin pisos residencials reconvertits. A banda, la mirada també s'estén cap a l'àrea metropolitana -on es poden fer 15.000 places hoteleres més- i fins i tot "cap a la regió de Barcelona", expressava també el tinent d'alcaldia Jordi Valls.
Tanmateix, cal recordar que en una votació d'aquest mandat el PSC ja es va moure -en aquest cas, abstenint-se després de pactar-ho- per permetre que una iniciativa de Junts tirés endavant: la proposta plantejava que es permetessin obrir nous hotels "singulars" al centre de la ciutat, a Ciutat Vella i l'Eixample. El regidor Damià Calver (TriasxBcn) va defensar "autoritzar projectes singulars d'hotels" que "aportin qualitat". També es va plantejar permetre el lloguer d'habitacions amb finalitats turístiques, una opció fins ara restringida a la ciutat. L'abstenció socialista va permetre que la iniciativa prosperés. Fonts consultades apunten que el futur del PEUAT també quedarà condicionat per les necessitats polítiques del PSC en el moment de la seva revisió.
De moment, Collboni ja ha abonat ampliar les places hoteleres a la ciutat mentre s'eliminen llicències de pisos turístics. Preguntat en una entrevista recent, el batlle socialista ha valorat que l'activitat turística té un impacte en els preus de l'habitatge, i ha defensat la seva iniciativa d'eliminar 10.000 llicències de pisos turístics. Ha estat, precisament, en paral·lel a aquest tancament que ha recordat les 5.000 places en què encara pot créixer el sector a la capital catalana.
Apartur es prepara per actuar
Mentrestant, però, la maquinària dels principals afectats per l'anunci dels pisos turístics, la patronal Apartur, ja ha començat a funcionar. En un primer comunicat, l'associació que representa els propietaris assenyalava que aglutinen el 40% de les places per a visitants de tota la ciutat i acusava el batlle de "condemnar a mort" al "turisme familiar". Si bé es considera que és difícil actuar contra la fórmula proposada pel govern socialista de no fer cap nou planejament urbanístic, ja que és jurídicament enrevessat tramitar una queixa pel fet de no haver fet una norma nova, la patronal manté la porta oberta a la via judicial quan es revisi el PEUAT. La tinent d'alcaldia Laia Bonet va detallar que voldrien fer desaparèixer d'aquest pla urbanístic la figura de l'habitatge d'ús turístic. En aquest cas, des de la patronal sí que es plantegen intervenir. A més, esperen també el paper del TC i el futur de la normativa catalana en la matèria.
A la banda dels silencis, però, n'hi ha un de significatiu. El del Gremi d'Hotels de Barcelona. Conscients que en serien els grans beneficiats, s'ha optat per un perfil baix. La ressaca avança, però la paciència mana. Quatre anys donen per a molt. El debat turístic, després de la pandèmia, només ha fet que començar.