20
de desembre
de
2023, 13:45
Actualitzat:
19:49h
El PSC permetrà finalment que la Generalitat desplegui una nova regulació dels lloguers turístics, però aigualint-ne les ambicions inicials del Govern. Fa un mes i mig, l'executiu de Pere Aragonèsva presentar una mesura que implicaria acabar amb la perpetuïtat de les llicències turístiques a 262 municipis i que, a més, forçaria el tancament de 28.000 pisos destinats a visitants. Ara, segons s'ha establert en un nou pacte a dues bandes, la via de tancar milers d'habitatges turístics per mandat de la Generalitat desapareix i es deixa aquest escenari a la lliure decisió de cada ajuntament. A més, es redueix el nombre de localitats on s'imposarà la nova regulació: d'entrada, el pla s'aplicarà finalment a 140 municipis, els mateixos en els quals la Generalitat vol regular els lloguers pròximament. Això ha deixat més d'un centenar de municipis fora del pla iniciàtic. La consellera de Territori, Ester Capella, ha lamentat la pressió socialista però ha defensat que la futura llei "mantindrà l'esperit inicial de la norma".
De moment, ERC, PSC, CUP i comuns han votat a favor de ratificar el decret inicial presentat pel Govern. Ara bé, això suposa més un gest -després que els socialistes expressin reticències fins a l'últim moment- que una mesura de futur. El text ratificat aquest dimecres quedaria modificat els pròxims mesos si Aragonès i Illa aconsegueixen algun suport més a les esmenes pactades. Les dues forces sumen 66 diputats, a dos escons de la majoria absoluta. Necessitarien alguna abstenció o vots a favor. De moment, qui ha permès que aquest tràmit avanci és Junts, que ha optat per abstenir-se i ha anunciat que hi presentarà una esmena. Això aclareix que hi haurà negociació. De moment, comuns i CUP es desmarquen d'aquest pla que aigualiria la voluntat reguladora amb què es va presentar el decret.
A l'espera que arribi l'acord final del projecte de llei, el pacte de les dues forces majoritàries al Parlament estableix que les llicències turístiques ja no es demanaran una vegada i seran vigents per a tota la vida, sinó quetindran una durada de cinc anys. Ara bé, els socialistes han introduït un matís que volen que es fixi en el futur text legal: que els permisos es prorroguin automàticament per cinc anys més, si el planejament local ho permet.
Els plans d'ERC i PSC busquen que aquesta nova realitat s'implanti a 140 municipis. Són els mateixos que tenen declarada la zona d'habitatge tens. Ara bé, altres governs municipals podran demanar acollir-s'hi també. Això deixa més llibertat a 122 ajuntaments que inicialment el Govern havia inclòs en el pla. Són localitats que el Departament de Territori havia considerat que tenien massa presència de pisos turístics en relació als habitants que hi havia. Hi denunciaven un "desequilibri". Finalment, però, han quedat fora de l'acord entre republicans i socialistes.
El nou pacte també fixa que "es suprimeix el topall màxim legal de 10 habitatges d'ús turístic per 100 habitants", remarca l'acord signat entre ERC i PSC. Aquest punt assegurava que s'haguessin de tancar automàticament almenys 28.000 habitatge d'ús turístic, molts ubicats a poblacions com Roses o Salou. Aquests tancaments massius forçosos havien preocupat alcaldes socialistes. Finalment, això s'esvairà. Els republicans han acceptat aquest matís a canvi que els ajuntaments que ho desitgin puguin aplicar el topall que considerin, que pot ser molt més exigent que el genèric presentat inicialment pel Govern.
Mentre Junts advertia d'algunes reticències com la "inseguretat jurídica", la CUP ha denunciat "la pressió que ha patit el Departament de Territori". Els darrers dies aquesta pressió ha inclòs protestes del sector turístic i l'oposició pública d'una trentena d'alcaldes. Els comuns han recordat, per contra, que hi ha alcaldes de zones com Naut Aran -un municipi on hi ha 1.228 llicències de pis turístic per 1.923 habitants censats- que han beneït el pla i han agraït el seu impacte ambiciós. Al seu torn, el PP ja ha ha fet constar la seva voluntat de portar al Tribunal Constitucional el nou decret, com ha fet abans amb altres normes al voltant de l'habitatge, malgrat que el Consell de Garanties Estatutàries del Parlament va donar plena validesa a les línies dibuixades pel Govern.
Després del debat parlamentari d'aquest dimecres, doncs, queda una situació particular al país. Queda aprovada una norma ambiciosa que implicaria canvis contundents, però el recorregut que té aquesta mesura a la pràctica és molt limitat. El pla no començaria a afectar els actuals pisos turístics almenys fins d'aquí a cinc anys. Mentrestant, ERC i PSC ja han acordat portar "a aprovació definitiva" del projecte de llei -que modificarà el decret aprovat aquest dimecres- com a molt tard "el març del 2024". L'aritmètica parlamentària els forçarà a buscar suports o pactes amb la resta de forces.
Des del Sindicat de Llogateres consideren que és una bona notícia que s'hagi ratificat el decret inicial al Parlament. Ara bé, avisen que el nou acord polític entre socialistes i republicans té previst "diluir aquesta norma d'aquí a uns mesos". En aquest sentit, han cridat a evitar aquest escenari abans que s'aprovi de manera formal. Dit d'una altra manera, obren un període de pressió a l'administració per evitar que es retalli l'ambició de la proposta.
Mentrestant, el govern de la ciutat de Barcelona, en mans del socialista Jaume Collboni, reclama poder reduir la presència de pisos turístics. Especialment, després d'acceptar que la capital catalana pot creuar pròximament per primera vegada la línia dels 10.000 habitatges d'ús turístic a la ciutat. Ara falta aclarir quines eines tindran els municipis.
De moment, ERC, PSC, CUP i comuns han votat a favor de ratificar el decret inicial presentat pel Govern. Ara bé, això suposa més un gest -després que els socialistes expressin reticències fins a l'últim moment- que una mesura de futur. El text ratificat aquest dimecres quedaria modificat els pròxims mesos si Aragonès i Illa aconsegueixen algun suport més a les esmenes pactades. Les dues forces sumen 66 diputats, a dos escons de la majoria absoluta. Necessitarien alguna abstenció o vots a favor. De moment, qui ha permès que aquest tràmit avanci és Junts, que ha optat per abstenir-se i ha anunciat que hi presentarà una esmena. Això aclareix que hi haurà negociació. De moment, comuns i CUP es desmarquen d'aquest pla que aigualiria la voluntat reguladora amb què es va presentar el decret.
A l'espera que arribi l'acord final del projecte de llei, el pacte de les dues forces majoritàries al Parlament estableix que les llicències turístiques ja no es demanaran una vegada i seran vigents per a tota la vida, sinó quetindran una durada de cinc anys. Ara bé, els socialistes han introduït un matís que volen que es fixi en el futur text legal: que els permisos es prorroguin automàticament per cinc anys més, si el planejament local ho permet.
Els plans d'ERC i PSC busquen que aquesta nova realitat s'implanti a 140 municipis. Són els mateixos que tenen declarada la zona d'habitatge tens. Ara bé, altres governs municipals podran demanar acollir-s'hi també. Això deixa més llibertat a 122 ajuntaments que inicialment el Govern havia inclòs en el pla. Són localitats que el Departament de Territori havia considerat que tenien massa presència de pisos turístics en relació als habitants que hi havia. Hi denunciaven un "desequilibri". Finalment, però, han quedat fora de l'acord entre republicans i socialistes.
El nou pacte també fixa que "es suprimeix el topall màxim legal de 10 habitatges d'ús turístic per 100 habitants", remarca l'acord signat entre ERC i PSC. Aquest punt assegurava que s'haguessin de tancar automàticament almenys 28.000 habitatge d'ús turístic, molts ubicats a poblacions com Roses o Salou. Aquests tancaments massius forçosos havien preocupat alcaldes socialistes. Finalment, això s'esvairà. Els republicans han acceptat aquest matís a canvi que els ajuntaments que ho desitgin puguin aplicar el topall que considerin, que pot ser molt més exigent que el genèric presentat inicialment pel Govern.
Mentre Junts advertia d'algunes reticències com la "inseguretat jurídica", la CUP ha denunciat "la pressió que ha patit el Departament de Territori". Els darrers dies aquesta pressió ha inclòs protestes del sector turístic i l'oposició pública d'una trentena d'alcaldes. Els comuns han recordat, per contra, que hi ha alcaldes de zones com Naut Aran -un municipi on hi ha 1.228 llicències de pis turístic per 1.923 habitants censats- que han beneït el pla i han agraït el seu impacte ambiciós. Al seu torn, el PP ja ha ha fet constar la seva voluntat de portar al Tribunal Constitucional el nou decret, com ha fet abans amb altres normes al voltant de l'habitatge, malgrat que el Consell de Garanties Estatutàries del Parlament va donar plena validesa a les línies dibuixades pel Govern.
Després del debat parlamentari d'aquest dimecres, doncs, queda una situació particular al país. Queda aprovada una norma ambiciosa que implicaria canvis contundents, però el recorregut que té aquesta mesura a la pràctica és molt limitat. El pla no començaria a afectar els actuals pisos turístics almenys fins d'aquí a cinc anys. Mentrestant, ERC i PSC ja han acordat portar "a aprovació definitiva" del projecte de llei -que modificarà el decret aprovat aquest dimecres- com a molt tard "el març del 2024". L'aritmètica parlamentària els forçarà a buscar suports o pactes amb la resta de forces.
Des del Sindicat de Llogateres consideren que és una bona notícia que s'hagi ratificat el decret inicial al Parlament. Ara bé, avisen que el nou acord polític entre socialistes i republicans té previst "diluir aquesta norma d'aquí a uns mesos". En aquest sentit, han cridat a evitar aquest escenari abans que s'aprovi de manera formal. Dit d'una altra manera, obren un període de pressió a l'administració per evitar que es retalli l'ambició de la proposta.
2️⃣ També avui, PSC i ERC han comunicat un acord per diluir aquesta norma d’aquí a uns mesos. Però això no està aprovat, i a dia d'avui no tenen majoria per fer-ho!
— Sindicat de Llogateres i Llogaters (@SindicatLloguer) December 20, 2023
Mentrestant, el govern de la ciutat de Barcelona, en mans del socialista Jaume Collboni, reclama poder reduir la presència de pisos turístics. Especialment, després d'acceptar que la capital catalana pot creuar pròximament per primera vegada la línia dels 10.000 habitatges d'ús turístic a la ciutat. Ara falta aclarir quines eines tindran els municipis.