07
de novembre
del
2023
Actualitzat
a les
16:04h
La Generalitat ja té enllestit un pla per acabar amb el sistema actual de llicències de pisos turístics, que fins ara s'havia basat en autoritzacions de per vida. Amb un decret llei, el Govern acabarà amb la perpertuïtat de 95.094 permisos d'habitatge turístic, dels aproximadament 103.000 casos que es comptabilitzen arreu de Catalunya. Es tracta d'immobles ubicats als 262 municipis en què s'ha detectat que hi ha problemes amb l'habitatge o que hi ha un desequilibri per la forta presència relativa del turisme. Ara, aquests pisos ja vigents tindran una vida turística mínima de cinc anys, la frontera temporal que s'ha establert fins que els ajuntaments decideixen si retiren llicències o no. En qualsevol cas, les renovarien per un màxim de cinc anys. Deixarien de ser eternes i passaran a ser temporals.
Amb aquest nou plantejament, a més, el Govern situa un topall que diu que no podrà haver-hi una mitjana de més de 10 pisos d'habitatge turístic per cada 100 habitants. Actualment, hi ha 47 municipis que sobrepassen aquest màxim. L'excés detectat arriba als 28.000 pisos turístics, i aquests hauran de tancar de manera obligatòria els pròxims anys. Dit d'una altra manera: el Govern ha detectat que, al marge del que acabin decidint els ajuntaments, al país ja sobren gairebé un de cada tres pisos reconvertits al turisme. Es tracta de poblacions de la costa -com Cadaqués, Cambrils, Salou, Roses o Palafrugell- però també del Pirineu, a zones amb molta concentració del negoci turístic com la Cerdanya.
Segons les xifres dels pisos turístics de tot el país aconseguides per Sentit Crític, a poblacions com Salou arriba a haver-hi un habitatge d'ús turístic per cada 4 habitants. A data de juny, la població costanera del Tarragonès tenia 6.751 apartaments i 29.028 residents. En cinc anys, seguint el topall marcat ara pel Govern, només hi tindrien cabuda uns 2.900 pisos amb aquesta activitat destinada a acollir visitants. D'aquesta manera, només a Salou ja n'haurien de desaparèixer 3.851 llicències. En alguns casos, hi ha famílies que fan un ús residencial d'un habitatge però han demanat la llicència turística per apujar el valor del pis, ha arribat a dir la consellera de Territori, Ester Capella. Amb aquest nou pla també es vol desincentivar aquesta pràctica.
Ara bé, això no vol dir necessàriament que en cinc anys hi hagi 28.000 habitatges d'ús turístic menys al territori català. Tècnicament, la xifra hi podria créixer fins arribar al topall màxim en altres municipis. Alhora, es podria reduir encara més si els governs locals consideren que cal tenir menys pisos dedicats a visitants.
El cas és que ara canvia el paradigma dels pisos turístics. Ara per obtenir llicència ja no s'haurà de fer una simple comunicació, sinó que els permisos es donaran per concurrència, com els concursos públics. A partir d'aquí, els governs municipals hauran de justificar que no està en risc el dret a l'habitatge del municipi per poder atorgar les llicències de cinc anys. Per arribar a aquest punt, els consistoris s'hauran d'adaptar a les noves exigències del Departament de Territori. "Els ajuntaments hauran de fer els deures", ha expressat Capella. Així, en el pròxim lustre, hauran de tenir preparada la justificació de quantes llicències permetran al seu territori local. Si l'executiu municipal considera que l'habitatge residencial està en risc, poden decidir que no s'hi permeti cap llicència turística d'aquí a cinc anys, moment en què desapareixerien els antics permisos.
Entre la lletra petita del pla del Govern, però, també hi ha una excepció que permetria que els pisos turístics durin més de cinc anys malgrat no se'ls proveeixi un nou permís: quan els propietaris dels apartaments puguin justificar que van fer una inversió que no ha estat amortitzada. La pròrroga duraria el temps que es trigués a completar l'amortització de la despesa privada.
Sigui com sigui, el decret llei -que haurà de ser ratificat pel Parlament- serà d'aplicació immediata. Es publicarà els pròxims dies al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i des d'aquest moment els 262 municipis inclosos a la norma ja no podran atorgar cap llicència turística nova fins que no s'adaptin al nou marc regulador establert pel Govern. S'estableix una aturada de llicències a la pràctica.
En roda de premsa, la consellera de Territori, Ester Capella, ha emmarcat aquesta política en "una estratègia global del Govern per garantir el dret a l'habitatge". De fet, des del Govern es remarca que la mesura pretén revertir que "l'aparició del fenomen dels pisos d'ús turístic és una de les causes de disminució del nombre d'habitatges que es lloguen com a allotjament permanent". Es recorda que no són pisos de nova construcció, sinó que són habitatges desviats del mercat residencial. Una tendència que també comparteix un altre tipus de lloguer: el de temporada. Tal com denuncia el Sindicat de Llogateres, però, això encara no s'ha resolt. La conselleria de Territori també hi està treballant, i a l'àmbit municipal també han sorgit idees els darrers mesos des de l'entorn dels comuns. Aquest pas, però, queda com el pas pendent.
Amb aquest nou plantejament, a més, el Govern situa un topall que diu que no podrà haver-hi una mitjana de més de 10 pisos d'habitatge turístic per cada 100 habitants. Actualment, hi ha 47 municipis que sobrepassen aquest màxim. L'excés detectat arriba als 28.000 pisos turístics, i aquests hauran de tancar de manera obligatòria els pròxims anys. Dit d'una altra manera: el Govern ha detectat que, al marge del que acabin decidint els ajuntaments, al país ja sobren gairebé un de cada tres pisos reconvertits al turisme. Es tracta de poblacions de la costa -com Cadaqués, Cambrils, Salou, Roses o Palafrugell- però també del Pirineu, a zones amb molta concentració del negoci turístic com la Cerdanya.
Segons les xifres dels pisos turístics de tot el país aconseguides per Sentit Crític, a poblacions com Salou arriba a haver-hi un habitatge d'ús turístic per cada 4 habitants. A data de juny, la població costanera del Tarragonès tenia 6.751 apartaments i 29.028 residents. En cinc anys, seguint el topall marcat ara pel Govern, només hi tindrien cabuda uns 2.900 pisos amb aquesta activitat destinada a acollir visitants. D'aquesta manera, només a Salou ja n'haurien de desaparèixer 3.851 llicències. En alguns casos, hi ha famílies que fan un ús residencial d'un habitatge però han demanat la llicència turística per apujar el valor del pis, ha arribat a dir la consellera de Territori, Ester Capella. Amb aquest nou pla també es vol desincentivar aquesta pràctica.
Ara bé, això no vol dir necessàriament que en cinc anys hi hagi 28.000 habitatges d'ús turístic menys al territori català. Tècnicament, la xifra hi podria créixer fins arribar al topall màxim en altres municipis. Alhora, es podria reduir encara més si els governs locals consideren que cal tenir menys pisos dedicats a visitants.
Canvi de paradigma: deures als municipis
El cas és que ara canvia el paradigma dels pisos turístics. Ara per obtenir llicència ja no s'haurà de fer una simple comunicació, sinó que els permisos es donaran per concurrència, com els concursos públics. A partir d'aquí, els governs municipals hauran de justificar que no està en risc el dret a l'habitatge del municipi per poder atorgar les llicències de cinc anys. Per arribar a aquest punt, els consistoris s'hauran d'adaptar a les noves exigències del Departament de Territori. "Els ajuntaments hauran de fer els deures", ha expressat Capella. Així, en el pròxim lustre, hauran de tenir preparada la justificació de quantes llicències permetran al seu territori local. Si l'executiu municipal considera que l'habitatge residencial està en risc, poden decidir que no s'hi permeti cap llicència turística d'aquí a cinc anys, moment en què desapareixerien els antics permisos. Entre la lletra petita del pla del Govern, però, també hi ha una excepció que permetria que els pisos turístics durin més de cinc anys malgrat no se'ls proveeixi un nou permís: quan els propietaris dels apartaments puguin justificar que van fer una inversió que no ha estat amortitzada. La pròrroga duraria el temps que es trigués a completar l'amortització de la despesa privada.
Cap llicència nova fins que els ajuntaments s'adaptin
Sigui com sigui, el decret llei -que haurà de ser ratificat pel Parlament- serà d'aplicació immediata. Es publicarà els pròxims dies al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i des d'aquest moment els 262 municipis inclosos a la norma ja no podran atorgar cap llicència turística nova fins que no s'adaptin al nou marc regulador establert pel Govern. S'estableix una aturada de llicències a la pràctica.En roda de premsa, la consellera de Territori, Ester Capella, ha emmarcat aquesta política en "una estratègia global del Govern per garantir el dret a l'habitatge". De fet, des del Govern es remarca que la mesura pretén revertir que "l'aparició del fenomen dels pisos d'ús turístic és una de les causes de disminució del nombre d'habitatges que es lloguen com a allotjament permanent". Es recorda que no són pisos de nova construcció, sinó que són habitatges desviats del mercat residencial. Una tendència que també comparteix un altre tipus de lloguer: el de temporada. Tal com denuncia el Sindicat de Llogateres, però, això encara no s'ha resolt. La conselleria de Territori també hi està treballant, i a l'àmbit municipal també han sorgit idees els darrers mesos des de l'entorn dels comuns. Aquest pas, però, queda com el pas pendent.