Els lloguers de temporada -llogar per només uns mesos, en comptes de tenir uns inquilins amb un contracte durant anys- s'han convertit en un caramel a Barcelona. Ho exposa un agent immobiliari a l'altra banda del telèfon, quan el periodista truca com a ciutadà interessat i diu que té un pis buit a l'Eixample que dubta entre posar-lo en el mercat del lloguer habitual o el de temporada. "Si el tens en el lloguer habitual, és més difícil treure el llogater quan tu vulguis... Amb el lloguer temporal tens més flexibilitat. I el preu és més elevat", apunta el consultor.
En la conversa també informa que ells, com a agència especialitzada, s'encarregarien de tot. "Tu només has d'acceptar o declinar qui entra", apunta. I afegeix que tenen "un 96% d'ocupació" perquè dos mesos abans que acabi el contracte vigent, ja el tornen a anunciar. Abans de penjar, insisteix: "A veure, la xifra final dependrà del pis, però pots treure'n bastant més que el que trauries amb un lloguer habitual".
Les paraules d'aquest agent immobiliari tenen poc d'anecdòtiques, i serveixen per il·lustrar la facilitat -i incentius llaminers- amb què un pis irromp en el mercat dels lloguers de temporada. El fenomen és palmari, sobretot en zona urbanes amb alta demanda i arribada de rendes altes, com Barcelona. Tothom reconeix que és difícil de dimensionar el servei, però que la tendència s'ha disparat en els darrers anys. Davant d'això, sovint les administracions o activistes s'hi refereixen com una "escletxa" del mercat del lloguer. Mentrestant, des del sector immobiliari s'hi refereixen com una "conseqüència" de les polítiques reguladores dels lloguers.
Amb aquesta situació, diverses veus exposen a Nació la voluntat i les idees que ja s'estan posant sobre la taula per posar-hi fre. En aquest sentit, es planteja com una proposta abastable des de Catalunya la de convertir aquests lloguers temporals en activitat econòmica -que deixin de ser habitatge- i establir-ne topalls per llicències a zones tensionades.
L'expansió del lloguers de temporada
El sistema de fiances de l'Incasòl permet tenir detectada l'existència de 3.421 pisos en funcionament, amb contracte de lloguer de temporada. Tanmateix, fonts internes de la Generalitat i diversos actors del sector posen en dubte que això correspongui a la realitat del parc de contractes temporals, ja que, en ser menys habitual i estar menys vigilat, també té una aplicació més laxa. Tot i que això es podria perseguir, a les preguntes d'aquest diari, cap òrgan de la Generalitat expressa tenir constància de sancions imposades per tenir lloguers de temporada que incompleixen l'obligació de dipositar una fiança inicial de dos mesos.
La irrupció i creixement d'aquests contractes, però, és evident. Qualsevol cerca a portals immobiliaris ofereix un ampli ventall d'opcions per entrar-hi a viure d'inquilí, però amb l'advertiment que el contracte serà d'entre 32 dies i 11 mesos, el límit temporal establert pels lloguers de temporada. A banda, alguns barcelonins també han vist com el que era un pis de lloguer habitual -a 700 euros- ara ha passat al mercat de lloguer de temporada, amb ofertes que superen els 2.000 euros mensuals. Ho explicava recentment en Josep, veí de la Casa Orsola. Igualment, a xarxes socials, s'han visibilitzat recentment casos de promocions de pisos íntegrament dedicades a aquesta modalitat. L'economista i veí del barri del Fort Pienc Albert Prades va fer públic a Twitter l'entrada en funcionament d'un edifici de 108 pisos que només fa lloguers de temporada, hi inclou serveis com els subministraments, el wifi o la terrassa. A canvi, cada pis, de menys de 80 metres quadrats, permet ingressar entre 2.300 i 3.200 euros al mes a la propietat.
Us porto última hora de la gentrificació al Fort Pienc.
— AlbPra (@albpra_) February 6, 2023
Segurament, us sonarà aquest solar pic.twitter.com/GXmbmAJanp
La regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, ho veu com "un fenomen perillosíssim". També afegeix que "els últims dos anys s'està convertint en una eina que afavoreix l'especulació i l'expulsió de veïns", ja que col·labora a reduir l'oferta dels lloguers residencials i a apujar els preus del mercat, exposa la representant del consistori. Les últimes dades públiques disponibles, de fet, ja van mostrar que s'havia arribat a un preu rècord de 1.066 euros de mitjana per viure de lloguer a Barcelona.
Sobre el paper, aquests pisos estan pensats per a un tipus d'habitant transitori, que ve a la ciutat per estades vinculades a la feina o els estudis. Ara bé, arran de la regulació de lloguers catalana -que deixava fora els contractes de temporada, i no tenien cap limitació de preus- i la pandèmia -quan nombrosos propietaris de pisos de lloguer turístic van provar aquest nou sistema- això s'ha disparat. En alguns casos, aquests contractes temporals s'han utilitzat directament per allotjar residents habituals, però amb contractes més curts. En altres casos, s'han centrat a donar resposta a l'arribada de treballadors, molts d'ells estrangers i d'alt poder adquisitiu que fan estades transitòries a Barcelona, com els nòmades digitals. "La irrupció del teletreball ha portat una sacsejada important al sector", apunta Carles Sala, portaveu dels col·legis i associacions dels agents immobiliaris, a través d'API Catalunya.
Igualment, el mateix Sala, que fins fa mig any era secretari d'Habitatge de la Generalitat, assegura que "sobretot" el creixement d'aquest sector "es deu a la inseguretat jurídica en els lloguers de residència habitual". Ho diu en referència a les lleis de regulació de lloguers -la catalana, ja tombada, i l'estatal, en ple debat- que els darrers anys han planat sobre el sector. Segons el representant dels agents immobiliaris, això ha portat els propietaris "a renunciar als beneficis fiscals de fer lloguer residencial" i "preferir el lloguer de temporada, almenys fins que acabi la incertesa sobre el futur dels lloguers".
Mecanismes per posar-hi fre
I si Carles Sala reclama "prudència" per part dels legisladors, diverses veus -de dins i fora de l'administració- reclamen prémer l'accelerador per limitar aquesta escletxa. Una de les més contundents és l'actual presidenta de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge i també exsecretària d'Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla. En declaracions a Nació, l'experta planteja que "els lloguers d'ús temporal s'haurien d'assimilar als d'ús turístic, i sotmetre'ls al mateix tipus de regulació". Així, Trilla aposta per establir un sistema de "llicències" que permeti ordenar el fenomen. "Si s'està fent una activitat econòmica que no és residencial, en el sentit que sigui la residència habitual d'una família, hauria d'anar per la via del control d'activitat. I es podria entrar en una plantejament de regulació de contingents de llicències per zones", concreta l'economista.El camí esmentat per Trilla és similar al que es planteja des del Sindicat de Llogateres, si bé la plataforma pels drets dels inquilins concreta un pèl més i apunta al Govern. "La Generalitat ha de tipificar aquests contractes com a activitat econòmica, i a partir d'aquí es podria establir un sistema de llicències que estudiï quins punts necessiten més protecció o menys", planteja la portaveu del sindicat, Carme Arcarazo.
Fonts del Departament de Territori de la Generalitat remarquen una realitat, i és que la delimitació dels lloguers de temporada correspon a la llei d'arrendaments urbans (LAU) estatal. Més enllà d'això, però, no valoren cap actuació al voltant dels lloguers de temporada.
Des de l'Ajuntament de Barcelona es lamenta que el Govern fins ara hagi expressat un cert "desinterès" en aquest fenomen, però també posa gran part de les esperances en la negociació de la llei estatal de l'habitatge. En aquest punt, tant Lucía Martín com Carme Arcarazo subratllen la importància que el text final plantegi una regulació de lloguers que extengui els topalls mensuals als contractes temporals, i no només als de residència permanent. És una de les propostes clau per tapar l'escletxa. En aquesta línia, la portaveu del Sindicat de Llogateres proposa també que es fixi que s'hagi de justificar per escrit el motiu que explica que s'opti pel lloguer de temporada -feina o estudis, sobretot- i que si s'enllacen dos contractes de temporada seguits, automàticament, aquest lloguer passi a ser de residència habitual.
De moment, però, les propostes només flueixen en debats polítics i es mantenen lluny del dia a dia del mercat. Al cap i a la fi, com exposava l'operador de la immobiliària, al l'inici de l'article, amb aquest sistema pots treure el llogater quan vulguis i guanyar més diners.