Primer llogater empès a judici per voler-se quedar en una finca de Barcelona a tocar d'una superilla

L'embat de la propietat de l'edifici conegut com a Casa Orsola arriba als jutjats en l'intent de desnonar els veïns que acaben contracte i es neguen a abandonar els pisos on han viscut els darrers anys

El Josep, veí de la Casa Orsola, al seu pis de lloguer pel qual ara afronta un judici de desnonament
El Josep, veí de la Casa Orsola, al seu pis de lloguer pel qual ara afronta un judici de desnonament | D.C.
07 de gener del 2023
Actualitzat el 09 de gener a les 11:47h

En Josep és el primer veí de l’edifici conegut com a Casa Orsola, ubicat a la cruïlla dels carrers barcelonins de Calàbria i Consell de Cent, que es trobarà davant del jutge per quedar-se a casa seva tot i que la nova propietat -l’empresa Lioness Inversiones SL- no volgués renovar-li el contracte de lloguer. Això passarà aquest dilluns 9 de gener i el cas obrirà un camí que afecta diversos veïns de la mateixa finca, que s’han aplegat per rebutjar l’estratègia d’expulsió que s’han trobat els darrers mesos.

Aquest pas per la justícia, doncs, serà un nou episodi d’un trajecte que va començar l’octubre del 2021, el dia que els veïns van veure un grup d’homes vestits formalment baixar d’uns taxis i admirar la finca que acabaven de comprar, sense arribar a parlar en cap moment amb els inquilins. Tot seguit van rebre dos burofax. El primer, tots els veïns: s'anunciava la formalització dels nous propietaris. El segon, arribava als llogaters per ordre de finalització de contracte: "En dues línies em deien que deixés el pis buit i que els donés les claus", recorda en Josep. 

Aquest inquilí fa 20 anys que viu a l’edifici i sempre ha pagat puntualment. Fins i tot des de l'abril passat, quan va quedar fora de contracte, ha seguit consignant judicialment els 700 euros mensuals mentre viu al pis, posant la renda a disposició de la propietat. Ara té clar que, malgrat les probabilitats judicials li vagin a la contra, jugarà totes les cartes al seu abast abans de marxar. "M’hi quedo fins que em desnonin", defensa en conversa amb Nació.

El seu cas no és una excepció. Més enllà dels contractes de renda antiga, que no es poden tocar, els llogaters de la finca s'han trobat situacions similars. Alguns han decidit marxar sense fer soroll, i així s'han buidat cinc pisos, mentre que, a més d'en Josep, hi ha cinc famílies més que esperen una solució per quedar-se a la finca, tot i estar ja fora de contracte. L'objectiu dels veïns, així com del Sindicat de Llogateres i la Xarxa d'Habitatge de l'Esquerra de l'Eixample, és que la propietat -gran tenidora de pisos- s'ho repensi abans d'arribar a fer fora més llogaters. 

La sensació que s'ha estès entre els veïns és que els ha tocat capejar una tempesta perfecta amb quatre penes coexistents. La primera, la pujada general del preu dels lloguers, que ha arribat a màxims històrics recentment. La segona, la decisió de la nova propietat de començar a fer lloguers de temporada, una tipologia immobiliària que multiplica encara més els ingressos i se centra a captar estrangers amb alt poder adquisitiu. La tercera, la revalorització dels seus pisos, ara situats a tocar de la construcció d'una superilla -com s'encarreguen de recordar els anuncis immobiliaris dels pisos de la zona com un dels principals incentius per elevar preus-. I la quarta, la certesa entre els veïns que el propietari de l'empresa -Albert Ollé- s'ho ha pres com una confrontació en què hi ha l'orgull pel mig. "Altres finques en lluita han denunciat mediàticament la situació i han aconseguit que el propietari segui a negociar. Aquí ha estat impossible. Ens volen veure fora", planteja el llogater que dilluns visitarà els jutjats.

En aquest sentit, fa dos mesos La Vanguardia arribava a informar que la propietat de la Casa Orsola preparava una denúncia contra l'alcaldessa Ada Colau. Aquesta era la resposta a una carta de la líder del govern municipal, que va enviar a Lioness Inversiones i en la qual demanava als propietaris que negociessin en comptes d'expulsar els veïns i elevar els preus amb lloguers de curta durada. La petició de l'alcaldessa, però, no va aconseguir el seu objectiu. Tampoc la campanya de personalitats del món de la cultura que el passat novembre donaven suport a les reivindicacions dels veïns i els col·lectius pel dret a l'habitatge.