Alguna cosa ha canviat des de l'estiu. Pedro Sánchez semblava noquejat per l'entrada a presó de Santos Cerdán, home de la màxima confiança com a secretari d'organització del PSOE, i pel degoteig de casos judicials que afecten el seu entorn familiar més proper. Els socis d'investidura no li posaven les coses fàcils, les gravacions de José Luis Ábalos i Koldo García despullaven les vergonyes dels socialistes i el PP alimentava la possibilitat d'una caiguda exprés de Sánchez. El president del govern espanyol, però, ha aconseguit -almenys en part- reflotar el vaixell amb un inici de tardor que, per ara, li està costant més de superar a Alberto Núñez Feijóo, pendent del creixement de Vox.
La sessió de control al Congrés dels Diputats d'aquest dimecres va servir per escenificar el canvi de tendència. Després que Sánchez es rigués de Feijóo amb un irònic "ànims, Alberto", els dirigents del PSOE es van posar a piular de manera coordinada dues fotografies: una dels diputats del PP aplaudint Pablo Casado poques hores abans de ser defenestrat com a líder popular, i una dels mateixos representants celebrant dempeus una intervenció del president gallec. Munició digital per presentar Feijóo com un dirigent debilitat per l'ascens de l'extrema dreta, però també per la pressió interna que exerceixen els sectors arrenglerats al voltant d'Isabel Díaz Ayuso, que té agenda pròpia.
El PP continua liderant les enquestes i té a l'abast governar -una enquesta d'El Mundo publicada aquest dilluns obria la porta a què els populars i Vox sumessin més de 200 escons-, però Feijóo neda a contracorrent. Sánchez ha parat el cop de la primavera, i els conservadors han patit un estiu complicat a rebuf dels incendis forestals -la gestió que n'han fet els presidents autonòmics va acabar derivant en crisi política- i el pols amb el govern espanyol per acollir menors no acompanyats. Fins i tot una comunitat en què els decibels tendeixen a ser baixos, com és el cas de l'Andalusia de Juan Manuel Moreno Bonilla, la dimissió de la consellera de Salut ha sacsejat mínimament el tauler.
El problema de Feijóo, en essència, és que l'ascens de l'extrema dreta li impedeix guanyar un milió de vots. El PSOE no està en disposició de guanyar les eleccions, però sí que és cert que s'ha anat acostant en intenció directa de vot al PP, com detalla l'enquesta publicada també dilluns passat pel diari El País. La projecció indica que la diferència -un punt- és la menor des de les eleccions espanyoles del 2023. L'amnistia està amortitzada -fa un any que es va aprovar i encara no ha servit per beneficiar Carles Puigdemont-, i ara s'entrarà en una fase en què el PP també haurà d'afrontar el fantasma de la corrupció amb el judici del cas Kitchen. Ha canviat la direcció del pèndol a Madrid?
Oxigen al Congrés
Sánchez no està en posició de força, però almenys aquesta setmana ha pogut agafar oxigen al Congrés. El decret d'embargament d'armes a Israel va ressuscitar, encara que sigui per unes hores, la majoria de la investidura. També va aconseguir tirar endavant la llei de mobilitat sostenible, amb matisos sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat incloses. Els pressupostos generals de l'Estat -que s'ha compromès a presentar encara que no hi hagi acord amb la resta de grups- continuen sent una missió quasi impossible, per la posició de Podem i l'estratègia de Junts, que aquesta tardor ha de decidir si trenca -o no- l'Acord de Brussel·les. El "passaran coses" de Puigdemont s'ha de concretar.
Feijóo ha anat proclamant el final de Sánchez a la Moncloa, però de moment veu com el líder socialista resisteix. Ho fa abanderant causes com la palestina -el reconeixement pioner de l'estat palestí ha estat replicat per altres països rellevants, i la denúncia del genocidi ha fet taca d'oli tant a les institucions com al carrer- i també amb el plantejament de blindar l'avortament a la Constitució, enèsim embolic ideològic del PP. Si a l'esquerra del PSOE no hi hagués la crisi de lideratge existent -Sumar no se'n surt i el divorci amb Podem és irreversible-, Sánchez encara es podria trobar en disposició de continuar al poder després de les pròximes eleccions. A tot estirar, seran el 2027.
Les avançarà? Amb el líder del PSOE sempre costa fer pronòstics, i segur que en els pròxims mesos disposarà de finestres d'oportunitat per sacsejar el tauler. Ja ha anunciat que serà candidat, i quedar per sobre del PP laminaria el relat de Feijóo sobre la necessitat que governi la llista més votada. L'expresident gallec, quan hi hagi eleccions, tindrà una última oportunitat per arribar a la Moncloa. I no seria el mateix fer-ho amb una victòria rotunda i Vox com a soci clarament minoritari, que no pas amb una extrema dreta que superi els 50 escons. Aquest últim és l'escenari més probable, segons les enquestes. Per això, tot i aparèixer com a més que probable vencedor, neda a contracorrent.
