A Girona, entre converses al Centre Esportiu Orígens i rialles a casa amb els nebots, el català ja forma part del dia a dia de l’Anna Gabriela Heylock. Amb 35 anys i després de gairebé tres vivint a Catalunya, l’Anna ha trobat a Girona molt més que un lloc de residència. Ha conegut i après un idioma que l’ha ajudat a integrar-se i sentir-se part d’un nou país i societat.

L’Anna Gabriela va arribar a Catalunya el 2022 des d’Hondures per reunir-se amb la seva família, que ja vivia aquí. Un any més tard, va decidir apuntar-se al seu primer curs de català, el Bàsic 1, que ofereix el Consorci per a la Normalització Lingüística -l'ens del Departament de Política Lingüística que treballa per fomentar l'aprenentatge i l'ús del català-, amb la voluntat “d’adaptar-se i integrar-se millor a la societat catalana”, detalla.

“Si a Catalunya es parla una llengua diferent de la meva i hi he de viure, l'he de parlar”, va pensar a l'arribar. Abans, només l’havia sentit “en entrevistes als jugadors del Barça”, confessa, “sense entendre res”. El futbol li agrada molt i, entre somriures, es declara culer.

El català li ha agradat “des del principi” i aprendre’l li ha resultat menys difícil del que esperava. “És molt bonic”, conclou. Quina és la seva expressió preferida? “De mica en mica s’omple la pica”. Aprendre català, per a ella, ha estat això: avançar a poc a poc, però amb pas ferm.

Actualment, l’Anna parla cada dia català a la feina, al gimnàs Orígens, amb el seu cap, el Víctor, i els clients. A casa el practica amb els seus nebots -de nou i set anys-. Tot això fa que moltes persones se sorprenguin amb el seu bon nivell, ja que el parla amb fluïdesa i seguretat. De l'Anna, el Víctor en destaca la gran capacitat d’aprenentatge.

Per a l’Anna Gabriela, el català no només és una eina per comunicar-se, sinó també per obrir portes: de convivència, feina, integració. Aprendre’l l'ha permès conèixer i connectar amb la cultura catalana: ara ja escolta música, llegeix i mira les notícies en català. La seva és una història d’esforç i voluntat i, sobretot, d’integració.