Catalunya té la primera denominació d'origen 100% ecològica del món

El Penedès, amb la campanya de verema 2025 acabada, és l'única regió vitivinícola que produeix tots els vins amb segell ecològic oficial

Publicat el 09 d’octubre de 2025 a les 18:54
Actualitzat el 09 d’octubre de 2025 a les 19:57

En un any marcat per la distinció de Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia, la Denominació d’Origen Penedès es converteix en la primera regió vitivinícola del món que produeix vins 100% ecològics. Amb més de 2.700 anys d’experiència en el cultiu de la vinya i l’elaboració de vins, la DO impulsada el 1976 fa ara un altre pas endavant i se situa a l’avantguarda del sector.

El president de la DO Penedès, Joan Huguet, ha elogiat la fita assolida pels pagesos i productors de la regió ara que ja han acabat la verema del 2025: “Hem deixat d’usar productes químics perquè tot sigui com havia estat durant milers d’anys”. La principal diferència de l'agricultura ecològica és que no s'utilitzen productes químics, sinó que s'empra el sofre o el coure, que es poden trobar a la natura. Alhora, els camps es fertilitzen únicament amb adobs naturals com el fem o el compost.

Actualment hi ha 130 cellers integrats a la denominació d'origen i produeixen 15 milions d'ampolles l'any. Des d'enguany, tots els cellers que formen part de la DO han de cultivar el raïm de forma ecològica i, per tant, la collita que han acabat recentment és la primera en què tots els vins estan certificats com a ecològics. Els vins de la DO Penedès s'elaboren amb raïm certificat i amb processos respectuosos que limiten l'ús del sulfurós i eviten els productes no autoritzats per la normativa europea. Tots estan certificats i auditats pel CCPAE, el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica. "Només tenim una terra i l’hem de cuidar", ha reivindicat Huguet, fent honor a la filosofia dels agricultors de penedesencs.

Va ser l'any 2020, en plena pandèmia de la Covid-19, quan des de la DO van adonar-se que podien aconseguir l'objectiu de cultivar únicament raïm ecològic. Hi havia molts cellers que ja ho practicaven i, a més, que donaven suport a la iniciativa. Així, a l'hora d'elaborar el pla estratègic 2021-2030 van incloure-hi aquesta pràctica. "Era una altra manera de diferenciar-nos de la DO Catalunya", m'explica Josep Marrugat, vocal del ple del Consell Regulador del Penedès. Alhora, el pla estableix com a eixos principals la cura del territori i la sostenibilitat.

En un acte de celebració a la Casa Rius de Barcelona, el director general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), Joan Gené, ha remarcat l’èxit assolit: “En el món del vi hi ha gent que té relats, però la del Penedès és una certificació oficial”. Alhora, Gené ha recordat les dificultats a què s’enfronta el sector del vi, derivades del canvi climàtic. “No ens ajudarà, haurem de ser allà perquè per molts anys més puguem celebrar vins d’aquesta qualitat”, ha clamat.

La festa d'aquest dijous ha servit també per homenatjar el primer pagès que es va atrevir amb la producció de vi ecològic: Josep Maria Albet. Era el 1947 quan el productor va renunciar als pesticides a les seues finques, després d'anys d'expansió d'uns productes químics que ajuden a evitar plagues, però que perjudiquen el sòl. De fet, el celler Albet i Noya -de la DO Penedès- és el primer de l'Estat que va treure al mercat un vi 100% ecològic. "Va ser la primera persona a fer un bon vi eco després d'un camí gens fàcil i, durant molts anys, va ser l'únic bon vi ecològic del mercat", ha dit el Ferran Centelles, sommelier a El Bulli.

Xarel·lo, l'ànima del Penedès

Un dels elements identitaris de la DO Penedès és el xarel·lo. La plaga de la fil·loxera de finals del segle XIX va servir perquè aquesta varietat de raïm es convertís en la principal de la regió. El motiu? És molt productiva i fa vins que "viatgen" molt bé. En aquell moment, amb França molt afectada per la plaga, Catalunya exportava grans quantitats de vi al país veí i es va triar el xarel·lo. Actualment, el 20% de les hectàrees cultivades a la DO Penedès -unes 1.284- estan dedicades a aquesta varietat.

El primer vi 100% xarel·lo va aparèixer per primer cop en una carta de restaurant l'any 2000. Va ser, ni més ni menys, que a El Bulli de Ferran Adrià. Ara, 25 anys després es pot veure en perspectiva la revolució que ha viscut la varietat al Penedès: la majoria de grans productors de la DO elaboren un gran vi blanc fet amb base de xarel·lo, mentre que abans s'utilitzaven varietats foranies.

En un dia de festa i de celebració, no podien faltar els grans protagonistes de la denominació d'origen: els vins fets amb xarel·lo. Per maridar el gall del Penedès, el quartet d'honor escollit per a l'ocasió ha estat:

  1. Xarel·lo Pairal 2021, del celler Can Ràfols dels Caus. El primer gran xarel·lo 100% de finca -produït en una única finca- i envellit amb fusta de castanyer. Se n'elaboren unes 2.000 ampolles anuals i s'embotella des del 1999.
  2. El Corral Cremat 2014, d'Albet i Noya. És també un vi de parcel·la (Corral Cremat), ubicada al fons d'una vall. Les vinyes reben una hora i mitja menys de llum que a altres finques i l'ambient és més fred. 
  3. Pur Xarel·lo 2014, de Pardas. Celler pioner en agricultura regenerativa i cobertes vegetals. Elabora el vi amb raïm de vinyes velles -plantades entre el 1970 i 1980- i n'embotella 5.000 l'any. 
  4. Electio 2012 màgnum, de Parès i Baltà. Elaborat amb fruit de vinyes centenàries (1917) i fermentat en botes de 300 litres, se'n comercialitzen 3.000 ampolles. Joan Cusiné, primera generació del celler familiar, va ser pioner de la biodinàmica.