Quin és el partit del Barça jugat a més metres sobre el mar? El jugador amb el nom més curt de la història? O en quin mes de l'any han nascut més futbolistes blaugrana? Totes aquestes respostes les pot donar l'Oriol Jové (Lleida, 1998), un periodista esportiu de RAC1 que s'ha especialitzat en les dades de tota la història del club. N'ha recopilat tantes, que l'editorial Almuzara li va proposar fer un llibre que recollís les més interessants. Així ha nascut El Barça en dades.
Com comença tot plegat?
A mi sempre m'ha agradat molt allò de fer estadístiques dels jugadors i dels partits. I també treballar amb dades i números. Tot va començar construint una base de dades pròpia durant la pandèmia, en aquest cas sobre la història del Barça. Recopilant informació de tots els partits, els gols, els jugadors, etcètera. Una base de dades no feta amb la voluntat d'utilitzar-la com a eina professional, sinó més aviat com una cosa de plaer. I ha desembocat en el llibre.
- Oriol Jové, durant l'entrevista amb Nació
- Hugo Fernández
Però abans d'això, et poses a recopilar dades.
Esclar. He tingut en compte tots els partits oficials de la història del Barça, que són al voltant de 5.000. Això vol dir totes les dades de cada partit: alineació, data, hora, estadi, rival, targetes, gols. Però també la temperatura que feia, l'altitud de l'estadi o la força del vent.
D'on es treu tot això?
La informació d'un partit -l'alineació, els gols i tot plegat- ho trec de la premsa de l'època. En el cas de la temperatura, he de barrejar la informació esportiva amb la informació meteorològica i fer un encreuament de dades que a mi em resulta interessant.
I en cas dels inicis?
És el període més difícil perquè la informació és més escassa. El futbol no tenia l'atenció mediàtica que té ara, no era un esport professional quan es funda el Barça i tot just es començava a descobrir a casa nostra. Per tant, el cas que li feien els diaris i la gent no era el mateix que ara ni molt menys. De fet, jo m'he trobat amb casos de gent que no sabia que el seu avi o besavi havia jugat al Barça. Jugadors de principis del segle XX. Ara, evidentment qualsevol de nosaltres presumiria d'haver tingut un familiar que hagués jugat al Barça, però hi ha casos que ni els seus descendents ho sabien, perquè jugar-hi era com anar a fer un cafè amb els amics.
"He tingut en compte tots els partits oficials de la història del Barça, que són al voltant de 5.000. Això vol dir totes les dades de cada partit: alineació, data, hora, estadi, rival, targetes, gols"
Com converteixes tantes dades en alguna cosa útil?
Amb un programari de base de dades que utilitza un llenguatge informàtic. Això permet fer tota mena d'encreuaments de dades. Amb Excel també es podria fer, però jo vaig descobrir aquesta manera de forma totalment autodidacta i vaig pensar que les possibilitats eren molt més vistoses.
Quins beneficis té això?
Ser ràpid. En el món d'immediatesa que vivim té molt valor, si està passant una cosa i tu a l'instant ja pots dir: "Això no passava des de feia setanta anys". Més treballant a la ràdio, crec que la velocitat és un plus. És la gràcia, poder tenir molt volum d'informació i que la base de dades pugui anar fent preguntes i responent-les al moment. Quin és el jugador del Barça que ha nascut a la Regió de Múrcia i ha marcat un gol amb el cap en un camp d'Andalusia a passada d'un jugador de més de metre setanta? Jo li puc demanar això a la meva base de dades i m'ho respon a l'instant.
El llibre s'estructura amb els versos del Cant del Barça.
L'editorial em va demanar una cosa que al principi em va semblar molt complicada: fer un llibre de dades, però que no fos un llibre de números, ni de taules, ni de gràfics. Em va explotar una mica el cap. L'univers és infinit pel que fa a les dades del Barça, no sabia ni per on començar. I un dia, sentint el camp del Barça, se'm va acudir. Vaig pensar, no és una lletra molt llarga i toca molts pals. Si cada frase de l'himne la destinava a un capítol podia englobar dades de tota mena.
Es pot viure del món de les dades i el Barça?
No ho sé. Hi ha gent que viu bastant d'això, però no és el meu cas. M'encantaria a la llarga poder dedicar-me a les dades perquè és un món que m'apassiona i que m'ha agradat des de petit. Actualment, per mi és un valor afegit. Quan estudiava em van dir que un periodista val el que valen les seves fonts i crec que les fonts també són una base de dades que et proporciona informació i et permet fer continguts periodístics que la gent consumeix.
- El Barça en dades, el darrer llibre d'Oriol Jové
- Hugo Fernández
Però hi ha molta còpia dels continguts?
És molt complicat demostrar que aquella dada l'has pensat tu i que la persona que l'ha agafat no l'ha pogut pensar i treballar. Entra la deontologia de cadascú i el sentit comú de dir, ostres no vull aprofitar de la feina dels altres, he vist un contingut que és interessant doncs l'explico i en dic la procedència. A vegades als periodistes ens fa por si no hem estat prou bons per treure aquesta informació o per donar aquesta dada, però no és un defecte. Jo crec en fer la feina d'una manera ètica i respectar-nos com a companys. Tots estem en el mateix vaixell: ser periodista el 2025 és molt difícil i ho hem de fer tots una mica més senzill.
"Quan estudiava em van dir que un periodista val el que valen les seves fonts i crec que les fonts també són una base de dades que et proporciona informació i et permet fer continguts periodístics"
Per fer dentetes a la gent, hi ha alguna dada del llibre que t'agradi especialment?
Per exemple, quin és l'estadi on ha jugat el Barça amb més elevació per damunt del mar. He jugat a preguntar-li a la gent i ningú ho encerta. O l'anàlisi lingüística del nom dels futbolistes: quin jugador té el nom més llarg, quin té les lletres de la paraula Barcelona dins el seu nom, o quin és l'onze en què si poses el nom complet dels jugadors té més lletres de la història del Barça. N'hi ha moltes que m'agraden i he descobert. Trobo que són interessants, i algunes més útils, si utilitzem aquest concepte que a mi no m'agrada gaire.
Per a què serveixen doncs les dades?
Hi ha molta gent que diu: "Aquesta dada no aporta res". Tens raó, però jo crec que pot entretenir o pot ser distreta. El Joan Maria Pou, que per mi és un referent i que he tingut la sort i l'honor que em faci el pròleg, ho diu molt bé: si ets del Barça i t'agrada aprendre d'una manera lúdica, crec que és un llibre que et pot agradar molt.
La segona part d'aquesta entrevista gira entorn de la situació actual del Lleida CF. El perquè de la caiguda del club, la seva relació amb les institucions i els secrets del nou rival ciutadà, l'Atlètic Lleida. La pots llegir a l'enllaç d'aquí sota.
