Voler adaptar-se a les necessitats comunicatives dels joves és com voler atrapar un AVE posant-nos a córrer darrere de l'últim vagó. És un problema majúscul per a molts mitjans de comunicació, empreses de màrqueting o, simplement, companyies que ofereixen productes que busquen el consum juvenil per tot arreu. En una intenció de voler conèixer el seu llenguatge, com si fossin una tribu perduda de l'Amazones, acaben caient en la trampa més perversa de totes: la sobreanàlisi. Per entendre el consum dels joves només cal escoltar, participar i tancar la boca. No desesperar-se per què, com tota generació contemporània, cada fornada de joves té el seu idioma, el seu dialecte, les seves modes, les seves bromes i el seu context tecnològic. Que fa seixanta anys compartien paquets de tabac i ara es reenvien TikToks sobre mourning routines o sobre la darrera parida que ha protagonitzat la Clers.
Per això mateix és pervers concloure, amb anys de retard, que els joves només estan per consumir vídeos en scrolls infinits com si tots ells tinguessin les mateixes neurones que una cadira. La tendència, si es para una mica l'orella i s'enfoca la vista, és que la hipervelocitat a la qual volen anar marques, empreses i tecnològiques és inassumible. Per molt que creixi una oferta amb catàlegs massius de vídeos, creadors, plataformes, sèries, pel·lícules o programes, la qualitat i la comunitat passen per davant d'aquest Mercabarna de dopamina audiovisual a la qual aboquem als nois i noies d'ençà que comencen a articular les seves primeres paraules per la boca. I en aquest sentit venim a reivindicar la mare de tots els mitjans: la ràdio.
Ningú podrà criticar que Jordi Basté no sigui un entès del mitjà del micròfon per antonomàsia, però en un rampell de joventut avançada, va deixar clar un posicionament: els pòdcasts han vingut a sumar. I és en aquest tros del moll de l'os on ens hem d'aturar. La ràdio no ha passat de moda, com va recordar Basté, ni en passarà. Primer de tot perquè, fins que no ens diguin el contrari, és gratuïta. Segon, és l'única que et permet fer altres coses i no encadenar-te a una pantalla, a un mòbil o a un ordinador. I tercer, és l'antídot davant el frenesí, la hipervelocitat i els algoritmes que volen convèncer-te que t'agrada segons què o no t'ha d'ensenyar allò altre. És l'escalf d'una comunitat o d'unes veus que t'entretenen, t'informen, t'enfaden, et fan riure o t'avorreixen. Però et desperten l'atenció, perquè malgrat poder estar fent el sopar, la rentadora o entrenant ioga, has de posar-hi, literalment, una orella.
Siguin el Que no surti d'aquí, La Sotana, La Renaixença, el Matina Codina, el LOFT, l'Arrabassada, Déus i Simis, La Riota, Desobediència Cruyffista, Puja al puto robot!, Gent de Merda, Salsa Romesco, La Revolució Sexual, Punkis Decimonòniques, Plaersdemavida o el maleït Crims, que no queda ni mitja persona jove sense haver-se devorat tots els episodis a Catalunya Ràdio, formen part de l'ecosistema de consum de moltes persones entre el Batxillerat i l'edat dels trentanosequants (joves, vaja, no ens enfadem, que és divendres). Però, com demostren les dades dels EGM cada vegada que apareixen, el consum de ràdio en català no para de crèixer. També en continguts d'actualitat, generalista i d'informació. En un món carregat d'estímuls, molts d'ells negatius, i amb unes xarxes socials segrestades per la cabra de la Legió, la ultradreta, els penjats i els que vendrien a sa mare per tenir una IA que els fes el que volgués, reivindiquem la ràdio. Encara que aquesta hagi hagut d'adaptar-se als vídeos, a les pantalles i als clips audiovisuals.
Perquè a la ràdio hi és tothom, hi ha de tots els colors, classes, fílies i condicions. Però per molt que hi hagi certs crits o ritme, és un espai de creixement, és una abraçada i una companyia necessària per a molts joves que s'aïllen i es martiritzen per les expectatives que creen els likes, les interaccions o la repercussió de vídeos, posts o tuits. Aquí venim a reivindicar informar-te pel Basté, l'Ustrell, la Marina Fernández o qui sigui -que ho faci en català, és clar-. Venim a reivindicar que t'escandalitzis amb els safareigs de la Canet, que tots els personatges de La Competència dels Oscars són història de la ràdio i fan més gràcia que el 90% dels creadors de contingut, i reivindiquem els continguts del Bundó, l'Escapa, el Sique o el Codina. Els joves no són una trituradora que degluteix continguts com unineuronals com a concepte. Que ho facin és perque els hem endollat un embut per la gola (i per la vista) des de primària, un embut anomenat mòbil. I el que hem de fer és tornar a encendre la ràdio.
El timeline de Next
En les darreres setmanes, els companys de Nació i del Next us han regalat diversos temes que volem destacar en el nostre espai per recuperar recomanacions. No els deixeu escapar, que hi ha molta teca!
· Barcelona estrena una casa de creació de contingut per «salvar» el català a les xarxes; per Lluís Girona
· Ultralone, la nova sensació de l'urban català; per Pau Mascarell
· Spotify et millora el pla gratuït: aquests són els canvis immediats; per Victor Rodrigo
· Com són les batalles de rap en català?; per Raimon Palomeque
· El WhatsApp en format fax que connecta la gent gran amb la família; per Raimon Palomeque
Fins a la pròxima!
