El 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco seguiria ressonant a les televisions de tot l'Estat si no fos perquè el 2025 els corrents informatius van més de pressa que els protons al Gran Col·lisionador d'Hadrons de Suïssa. Aquest divendres era el fiscal general de l'estat (aviat, exfiscal), dissabte li tocarà a una altra figura de la política espanyola i, en tot cas, tot acabarà donant voltes a Pedro Sánchez. Si ens allunyem d'aquest riu que va a tot drap i parem l'orella a les tertúlies radiofòniques i televisives del 20 de novembre, destacarem un tema recurrent a les nostres Nextletters: els joves cada vegada tenen més tendència a la ideologia ultra, a la nostàlgia ultraconservadora i a un gust per la barreja de la contemporaneïtat de les xarxes socials i els seus llenguatges amb la flaire del segle XX que implica proclames reaccionàries.
La macedònia de tot plegat, que més que fruita porta jous, fletxes, crucifixos i banderes de la creu de Borgonya amb molta roba Nude Project, retuits a Vito Quiles i certes bandes sonores, és molt difícil d'explicar si no es consumeixen els escenaris on passa tot: les xarxes socials, les plataformes, els fòrums de major tendència digital. En moltes d'aquestes tertúlies es parlava de les influències de certs perfils com el ja esmentat Quiles, de la presència de la ultradreta espanyola a tot arreu o de com han aconseguit calar els missatges en un moment en què la inseguretat, els problemes econòmics i el malestar polític han aconseguit posar de polleguera molts ciutadans. Tot això està molt bé.
El problema, però, sempre ha estat l'alternativa. Joves d'extrema dreta, radicals, misògins i nostàlgics n'hi ha hagut pràcticament sempre. Si el concepte "sempre" l'apliquem als últims dos-scents anys. A principis del segle XXI, fa cinc anys, quan va començar el règim del 78 o quan Francesc Macià proclamava la república catalana el 34. És una tendència cíclica de la història espanyola. "Sempre a la gresca", que diu el personatge de Franco a Mientras dure la guerra (2019) d'Alejandro Amenábar. No, el problema no és aquest. El problema és l'alternativa: què hi ha a l'altre costat.
Com destacava Ferran Casas a la tertúlia d'Els Matins d'aquest dijous, en sintonia amb Laura Aznar, no hi ha només joves radicals, ultres i reaccionaris. Existeixen desenes de milers de catalans que se sumen als valors democràtics, al debat d'idees, a la pugna entre conviccions (siguin més centristes, conservadores o progressistes) o que, simplement, no són abonats de la fatxosfera. O no han reconvertit el concepte "sentit comú" i no troben a faltar certs moments de la història on podies agredir sexualment una dona amb llibertat, "caminar pel carrer sense moros a la vista" o no rebre "tanta propaganda woke". Només escriure-ho fa gràcia.
Cada vez me cruzo con más chicos jóvenes exhibiendo la bandera de la Cruz de Borgoña: un recordatorio de que la corriente conservadora entre varones jóvenes está lejos de ser anecdótica o aislada. pic.twitter.com/z2fP9WYKhl
— Carol (@_fisuras) November 20, 2025
Però tornant a l'alternativa, els sectors més progressistes no han pogut mantenir el ritme digital dels reaccionaris joves, d'aquesta espècie de Frente de Juventudes 2.0 que ja no tenen gens de vergonya en reivindicar l'avi del bàndol colpista "que va pelar quatre rojos a l'Ebre".
Ahora ya sabéis a qué se refieren cuando dicen que la II República era una democracia plena. https://t.co/Ddf8RUIYxv
— Joven Europeo (@JovenEuropeo) November 21, 2025
El problema no és tenir talent per fer de contrapartida dels ultres, és que les eines són seves. Els algoritmes premien les proclames de la por, les estridències, les mentides i missatges que semblen escrits per una IA sorgida del Pazo de Meiràs. Si El Alcázar existís avui dia, hi treballarien tot de joves de l'estil de Quiles, farien vídeos de TikTok, tindrien desenes de milers de seguidors a X i semblarien rellevants. Però són els de sempre. Només fan més soroll que els altres. I, el problema més evident: fan por.
El timeline de Next
En les darreres setmanes, els companys de Nació i del Next us han regalat diversos temes que volem destacar en el nostre espai per recuperar recomanacions. No els deixeu escapar, que hi ha molta teca!
· La creació de contingut en català creix un 26%: dades d'un sector en auge
· «Els homes han de callar la puta boca i escoltar més»; per Guillem Maneja
· Brussel·les investiga Google per penalitzar els continguts dels mitjans de comunicació
· Per què humiliar-se s'ha convertit en un contingut que triomfa a xarxes?
Fins a la pròxima!
