És el tema de la setmana. El nou disc de Rosalía, la qüestió de la llengua catalana, el sacrilegi que l'Escolania de Montserrat hagi cantat en castellà -el discurs de la Juliana Canet ha unit més sectors ideològics del país que el referèndum de l'1 d'octubre- i tota l'actuació de la cantant catalana en la seva listening party des del MNAC, estirada entre teles blanques, sense dir res, per després marxar sense obrir la boca entre aplaudiments del seu públic. Tot plegat és una macedònia de temes i debats que han encès les xarxes socials des d'aquesta perspectiva: plantejar un element disruptiu a través de la música. Et pot agradar més, menys, ni una mica o ser una espècie de fanàtic, que les cançons només han estat l'espurna per a la discussió. I en això, els catalans, joves o no, en sabem un munt, sovint per no arribar enlloc.
Una cosa és clara, però. La qüestió lingüística és un element central de les preocupacions de molts usuaris a les xarxes, i n'hi ha per a això i per a molt més. Malgrat que el debat s'ubica en gran part sobre Rosalía -ningú li ha de treure responsabilitat a ella-, la participació de l'Escolania de Montserrat ha generat una espècie de dominó sobre si cal dubtar sobre la catalanitat de l'artista de Sant Esteve de Sesrovires. Hem gaudit de reputats gurús de la política i la televisió titllar-la d'Inés Arrimadas o "amb el 155 i les forces del mal supervivents del franquisme, la contrareforma i la inquisició". A vegades, allò de la sobreanàlisi ens pot fer anar per certes clavegueres mentals que alguns es creuen que són camins a recórrer.
Un dels dards més punyents l'ha escrit Manel Vidal, que amb encert i amb ironia ha apuntat que "té moltíssim mèrit fer un disc amb tretze llengües i, tot i així, aconseguir que la teva gent se senti humiliada". Encara té més mèrit, però, que l'Escolania de Montserrat es presti a cantar en castellà i la culpa de la pèrdua d'identitat nacional catalana sigui d'una altra persona. Això sí que té mèrit, mèrit de la vergonya que fa. Rosalia, que sapiguem, no va rebre Felip VI ni va fer sonar les campanes del monestir per rebre un monarca espanyol. L'onada s'ha anat fent més gran, amb mitjans espanyolistes assegurant que "els independentistes" atacaven Rosalía pels cants en castellà de la institució musical de Montserrat, altres han vingut a explicar a tothom que "gràcies a la cantant, Montserrat és al mapa" (com si ho necessités! Fins i tot els nazis van venir aquí a buscar el Sant Greal) i després tenim els fanàtics de la catalana a les xarxes -que són legió, no us penseu que són quatre gats- a sentenciar tots aquells que no es postrin de genolls davant de Lux.
Sap greu que un disc amb tanta mística (barrejada de manera evident amb el pop) i tant discurs acabi sent triturat per exabruptes i tuits en només vint-i-quatre hores. Però també sap greu que una cantant amb una projecció internacional tan important com ella hagi aconseguit apuntalar una espècie de destrucció lenta, com la metàfora del gripau i l'olla bullent, d'un element de consens pels catalans com és la seva llengua. Trobar-te un disc amb més d'una dotzena de llengües i que el català -en paraules seves "que és molt important per a ella"- sigui una espècie de crossa de l'anglès en un sol tema, doncs home, fa llàstima. Llàstima de pena, de tristesa, de xutar una pedreta endavant amb les mans a les butxaques. Sembla que hàgim de demanar perdó per voler que una de les nostres dives reivindiqui més la seva llengua (que afirma que estima, parla i utilitza) que altres del disc, com l'ucraïnès.
El timeline de Next
En les darreres setmanes, els companys de Nació i del Next us han regalat diversos temes que volem destacar en el nostre espai per recuperar recomanacions. No els deixeu escapar, que hi ha molta teca!
· Entrevista a Gavina.mp3: «A Catalunya també pot existir un underground fort: només cal fer bona música i no dependre de les grans empreses»; per Raimon Palomeque
· El Xokas deixa tothom esglaiat: primer afirma que «el matarà un podemita» i després s'enfronta a Irene Montero; per Victor Rodrigo
· Per un panellet... Què saben al Cabró Rock sobre música catalana?; per Gal·la Castelltort
Fins a la pròxima!
