Lamine Yamal i «la meuca» de Catalunya Ràdio

«Els atacs contra Lamine Yamal i Juliana Canet aquesta setmana a les xarxes tornen a ser cosa del sector juvenil que encara arrossega el seu cervell pel fangar de la dreta»

Publicat el 24 d’octubre de 2025 a les 21:13

Dues figures centrals de Catalunya han estat protagonistes aquesta setmana. No parlem ni de Salvador Illa ni de la CCMA ni de Paula Gonu. Encara que sembli mentida, Lamine Yamal i Juliana Canet han hagut de cruspir-se (sense ni tan sols desitjar-ho) ser la xafarderia preferida dels entorns digitals que, com tots sabem, són els espais de nínxol amb l'altaveu més gran de tot el planeta. El blaugrana, a les portes del Clàssic, fa gala del seu caràcter completament despreocupat i s'afegeix a l'univers influencer de la Kings League que, lluny de semblar el projecte il·lusionant de la primera temporada, ha acabat caient en una espècie d'espectacle televisiu amb una parròquia concreta. Funciona, eh, ningú li nega l'eficiència, però a quin preu (existencial i literal). Yamal es dedicava a vacil·lar el madridisme -que ja ha saltat com una pantera, no fos cas que algú jugués les seves mateixes cartes alguna vegada a escala mediàtica- i a participar d'un espectacle que, per a molts, és de baix nivell. De baix to. Cutreja.

En paral·lel -ara entendreu la relació-, la comunicadora i creadora de contingut, Juliana Canet, ha estat la diana digital de cert col·lectiu juvenil català per la seva vida sentimental. Siguem sincers, ella mateixa treballa al Que no surti d'aquí, el programa estrella de safareig de les ones radiofòniques del país, i el fet d'intentar esquivar el trencament amb la seva parella podria semblar contradictòria amb la seva capacitat per analitzar les relacions o els flirtejos de famosos, periodistes o personalitats de diverses característiques. Podria, fins que va acabar parlant-ne al programa. Per què? Fàcil: un sector digital ha decidit convertir aquesta situació sentimental amb una excusa perfecta per atacar Canet des de la perspectiva més misògina possible. 

Un dels adjectius més utilitzats per atacar-la és el de "meuca". La categoria prové de la premissa per la qual consideren que Canet, en les circumstàncies que va trencar la seva relació, es mereix aquest apel·latiu. És veritablement revelador explorar els perfils de tots aquests botxins de la moral, perquè pots trobar rastres d'esmegma en la gran majoria de les seves piulades, declaracions o reposts. La integrant del Que no surti d'aquí no gaudeix de gaire suport entre certes franges d'edat juvenils -especialment els homes, per motius diversos, entre els quals podem deixar entreveure que l'enveja-, però continuem intentant trobar motius pels quals es pot justificar atacs masclistes contra ella.

En totes dues situacions, la de Lamine Yamal i la de Juliana Canet, els judicis moralistes tornen a ser els denominadors comuns de cert sector juvenil que segueix arrossegant el seu propi cervell cap al fang de la dreta. Els entorns digitals catalans no són cap excepció de la direcció en la qual bufa el vent a les xarxes o plataformes on els nostres menors o joves es passen hores capbussats. Quantes d'aquestes persones podria mostrar un historial suposadament impecable en la seva vida personal, familiar o amorosa? I què farien aquests joves si fossin un dels millors jugadors del Barça, del món, amb 18 anys i desenes de milions d'euros al compte del banc? No farien una mínima entremaliadura? No parlarien amb la persona que els agrada? O no voldrien fer l'idiota ni que fos una estona?

És legítima la doble vara de mesurar amb una comunicadora que fa contingut -a vegades irònic, però que els hem de demanar a aquesta gent, que deuen creure que la meitat dels gags del Polònia són atacs directes- sobre el safareig i la premsa rosa, com també ho és voler que una de les estrelles del teu equip preferit se centri a cuidar-se el cos i que pensi en els entrenaments, no en quina resposta li dona a Ibai Llanos en un plató ple d'escuts raríssims de la Kings League. Tot això està molt bé perquè generaria un debat. Un debat amb fonament, respectuós. Però què espereu amb titllar a una de meuca i a l'altre del nou Neymar en potència? Quin resultat voleu aconseguir? Quatre likes i penjar-vos una medalla d'incel català de la setmana? Pero hay alguien más?, diria l'Eugenio.

El timeline de Next

En les darreres setmanes, els companys de Nació i del Next us han regalat diversos temes que volem destacar en el nostre espai per recuperar recomanacions. No els deixeu escapar, que hi ha molta teca!

· «La Casa Nostra» és la sitcom que Catalunya necessita; per Victor Rodrigo

· Vito Quiles surt en defensa de Gabriel Rufián i trenca internet; per Victor Rodrigo

· Rosalía, en català a Ràdio Noia: les 10 frases més destacades de l'entrevista que ha sacsejat les xarxes; per Pau Mascarell

· Lamine Yamal i Justin Bieber porten gomets amb forma d'estrella a la cara: què és aquesta tendència?

· L'americà que es fascina pels pronoms febles: «Si creus que el català és com el castellà, és que no en saps prou»

Fins a la pròxima!