Un creador de contingut es tira una galleda de vòmit al cap o es beu la seva pròpia orina en directe. A l'altre costat de la pantalla, milers d'espectadors s'ho miren entusiasmats. Algun d'ells ha fet una donació econòmica al creador de contingut perquè s'autodegradi d'aquesta manera. És una seqüència que es repeteix diàriament en diverses plataformes i s'ha convertit en una tendència a xarxes.
Es coneix amb el nom de trashstreaming, directe de merda, en català. La professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, Sílvia Martínez, explica que "l'interès pel sofriment o la humiliació aliena no és nou", però l'exposició a les xarxes el multiplica. Al cap i a la fi, és un contingut morbós, i això acostuma a generar interès. A més, l'anonimat de les xarxes augmenta la sensació d'impunitat dels espectadors. L'audiència principal de la modalitat de streamings és jove: el 52 % del públic té entre 18 i 34 anys, segons un estudi sobre audiències.
Moguts pels diners
Els creadors en són conscients i se n'aprofiten. "Davant aquest context, alguns usuaris recorren al sofriment com a recurs per atreure visites. Per aconseguir atenció, cal arriscar més que la resta o ser més disruptius", detalla Martínez.
Estan constantment atrets per les donacions econòmiques. Funciona de la següent manera: un usuari particular pot aportar l'import que desitgi i apareixerà una notificació en pantalla, que veurà el creador de contingut, amb l'import determinat i un missatge. Aquí és quan els usuaris acostumen a demanar una autodegradació en particular.
Afectació a la salut
A l'Estat, el millor exemple d'aquesta pràctica son Simón Pérez i Sílvia Charro. Economistes de formació, van viralitzar-se arran d'un vídeo sobre hipotètiques fixes i van passar-se al món de la creació de contingut. En els darrers mesos, Pérez ha començat a fer trashstreaming. Al mateix temps, la seva salut s'ha anat deteriorant. Charro, que va distanciar-se d'ell, va explicar recentment com tot plegat havia afectat la salut mental d'ambdós.
Finalment, les plataformes de directe -Twitch o Kick- no tenen polítiques massa exigents respecte a la censura dels continguts d'autodegradació. Això fa que els creadors tinguin més facilitat per seguir fent aquesta mena de continguts.
