La salut mental ja no és un tema secundari a les polítiques públiques. Després de dècades d’estigma i d’un sistema sanitari centrat sobretot en l’hospitalització, la salut mental és un dels eixos prioritaris del Departament de Salut i el Govern de Catalunya la situa al centre d’aquesta legislatura. Amb el Pacte Nacional de Salut Mental, el Departament de Salut vol canviar la manera d’entendre i abordar el benestar emocional: més prevenció, més proximitat i menys estigma. El repte és enorme, però les primeres dades i actuacions mostren que el canvi de rumb ja ha començat.
El nou model parteix d’una idea clara: la salut mental no és només un afer sanitari, sinó un repte col·lectiu que implica educació, treball, habitatge i drets socials. Per això, el Pacte Nacional de Salut Mental és el marc que ha d’articular aquest abordatge transversal. El Departament de Salut reconeix la feina feta els darrers anys -amb el Pla Director de Salut Mental i Addiccions i el Consell Assessor- però aposta ara per un salt qualitatiu: passar d’un model reactiu a un model preventiu i centrat en la persona.
Actuar abans que el problema aparegui
Un dels eixos principals és reforçar la promoció i la prevenció. Catalunya vol actuar abans que el malestar emocional esdevingui un trastorn greu. El programa HENKA, impulsat amb el Departament d’Educació, és un exemple d’aquesta nova mirada: un projecte d’escoles resilients que promou el benestar i la gestió emocional entre adolescents. Entre els cursos 2023 i 2025, ja s’ha desplegat a 154 centres educatius i arriba a més de 15.500 alumnes i les seves famílies.
El Govern també vol combatre l’estigma, un dels obstacles més persistents. Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental el 10 d’octubre, Salut recorda que “tenir un problema de salut mental no és una debilitat ni una vergonya, sinó una part més de la vida”.
La lluita contra el suïcidi, un compromís de país
La prevenció del suïcidi és una altra de les grans prioritats. El Pla de Prevenció del Suïcidi de Catalunya 2021-2025, amb el lema #TrioLaVida, ha reduït un 15% la mortalitat per suïcidi el 2024 respecte a l’any anterior. Més de 12.500 professionals han rebut formació específica, i la coordinació entre departaments ha permès desplegar protocols i guies per detectar senyals d’alarma.
El Codi Risc Suïcidi (CRS) ha registrat més de 8.000 activacions el 2024, un augment que indica més detecció precoç i millor resposta assistencial. El Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), per la seva banda, ha atès més de 17.000 consultes relacionades amb risc de suïcidi, la majoria resoltes sense necessitat d’ingrés hospitalari.
L’atenció primària, clau en la resposta
La salut mental comença a la porta d’entrada del sistema: l’atenció primària. Actualment, el 17% de les persones ateses a l'atenció primària són casos relacionats amb malestars emocionals o trastorns lleus. Per això, el Govern ha incorporat 376 referents de benestar emocional arreu del territori, que treballen amb activitats comunitàries, grups de suport i prescripció social.
A més, s’està desenvolupant una plataforma digital creada per l’Hospital Clínic i l’IDIBAPS per tractar casos lleus o moderats d’ansietat i depressió. El sistema permet fer seguiment remot i avisar professionals en cas d’empitjorament, reduint esperes i millorant el seguiment.
Cap a un model més comunitari i menys hospitalari
El Govern vol transformar l’atenció psiquiàtrica de llarga estada. Catalunya encara té molts llits hospitalaris destinats a internaments perllongats, però la tendència ja canvia. Entre el 2019 i el 2024, s’han reduït un 30,9% aquests llits, gràcies a projectes pilot a Santa Coloma de Gramenet, Reus, Sant Boi, Cornellà i Martorell. En aquests territoris, 99 pacients han evitat ingressos innecessaris i han pogut continuar vivint a la comunitat.
A més, aquest novembre es doblaran els equips assertius comunitaris, que ofereixen atenció al domicili i suport personalitzat per a persones amb trastorns greus. L’objectiu és clar: “L’hospital psiquiàtric no pot ser un lloc de vida”.
La transformació del model inclou un canvi de cultura. El programa Quality Rights (QR), inspirat en la iniciativa de l’OMS, vol millorar la qualitat de l’atenció i garantir els drets de les persones amb problemes de salut mental. Ja s’han format un centenar de professionals de cinquanta entitats, i aquest 2025 el projecte s’estendrà a tot el territori amb el suport d’Obertament.
També s’està implantant la planificació de decisions anticipades, una eina que permet a cada persona definir com vol ser atesa en situacions de crisi, afavorint una atenció més humana i respectuosa.
Una mirada transversal: la salut mental com a eix de país
El 80% dels factors que determinen la salut mental estan fora del sistema sanitari. Per això, el Pacte Nacional de Salut Mental vol implicar tots els departaments del Govern i el món local. No es tracta només de tenir més professionals, sinó de construir una societat més justa i inclusiva, on ningú quedi enrere per motius de salut mental.
