La salut mental no depèn només del sistema sanitari. Factors com el nivell econòmic, el gènere, l’origen, la situació laboral o el barri on vivim tenen un pes fonamental en el nostre benestar emocional. Per això, les desigualtats socials condicionen fortament la salut mental de la població i determinen l’accés als recursos, la qualitat de vida i la vulnerabilitat davant el malestar emocional. A Catalunya, segons un informe elaborat per la UPF, les persones amb major vulnerabilitat econòmica presenten nivells més baixos de benestar subjectiu i, en conseqüència, una major prevalença de problemes de salut mental.

Aquesta realitat posa de manifest la necessitat d’incorporar una mirada d’equitat en totes les polítiques públiques de salut. Cal reconèixer les diferències en les condicions de vida i adaptar-hi les respostes per garantir que tothom pugui gaudir del màxim nivell de salut possible. Això significa prioritzar els col·lectius més vulnerables i treballar per una societat més inclusiva, compromesa amb la justícia social i els drets de les persones.

En aquest sentit, un dels grans reptes és evitar la paradoxa de les cures inverses, que fa que els recursos sanitaris tendeixin a beneficiar més aquells que menys els necessiten. Per això, els programes de salut pública s’han d’implementar amb criteris d’equitat, especialment als barris amb més vulnerabilitat i entre els grups en risc d’exclusió.

La salut també es construeix a les escoles, als barris, a casa i als entorns laborals

Diversos estudis indiquen que prop del 80% dels determinants de la salut són externs al sistema sanitari. En el cas de la salut mental, aquest pes és encara més elevat. No n’hi ha prou amb incrementar el nombre de professionals sanitaris o medicalitzar els malestars quotidians. La salut també es construeix a les escoles, als barris, a casa i als entorns laborals. De fet, el nostre codi postal diu més sobre la nostra salut que el nostre codi genètic.

El capital social —les xarxes de confiança, suport i participació que uneixen les comunitats— és un element clau per al benestar emocional. Enfortir els vincles socials ajuda a reduir la soledat, el malestar i l’aïllament. En contextos de vulnerabilitat, el capital social pot actuar com a factor protector, afavorint la resiliència i la capacitat d’afrontament. Per això, les polítiques públiques han de promoure entorns que estimulin la participació ciutadana i la cohesió comunitària.

El Pacte Nacional de Salut Mental, una eina fonamental

Per transformar l’atenció a la salut mental i les addiccions cal ampliar la mirada més enllà del sistema de salut. Aquest enfocament requereix una governança intersectorial, amb la implicació de tot el Govern i de la societat. En aquest sentit, el Pacte Nacional de Salut Mental és una eina fonamental per coordinar polítiques en àmbits com el treball, la justícia, l’educació, els drets socials o el món local. Només des d’una visió holística i centrada en els determinants socials es podrà avançar cap a un model de salut mental basat en els drets i en la participació activa de les persones.

El Programa de Prescripció Social de Catalunya

Una de les estratègies destacades en aquest àmbit és el Programa de Prescripció Social de Catalunya, una eina de salut comunitària impulsada per la Subdirecció General d’Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques que connecta les persones amb recursos i activitats del seu entorn per afavorir el benestar emocional i social. Aquesta proposta ofereix alternatives a la medicalització, especialment en casos de soledat no desitjada o risc d’aïllament, i promou una atenció més equitativa, participativa i arrelada a la comunitat. El programa s’està consolidant a l’atenció primària i comunitària i, des del 2012 s’ha desplegat progressivament amb experiències pilot, eines digitals com el Cercador d’Actius i Salut i formacions territorials. Actualment, s’està avaluant la seva expansió en l’àmbit de la salut mental i les addiccions.

Les addiccions, un exemple paradigmàtic

De fet, les addiccions són un exemple clar de com els determinants socials influeixen en la salut mental. L’atur, la precarietat, la manca de xarxa social o la violència estructural poden afavorir el consum problemàtic de substàncies i dificultar la recuperació. Per això, les polítiques d’addiccions han d’incorporar la perspectiva comunitària i social, més enllà de l’abordatge clínic.

Promoure la salut mental i prevenir les addiccions exigeix actuar sobre les condicions de vida: garantir un habitatge digne, una ocupació de qualitat, una educació inclusiva, entorns segurs i comunitats cohesionades. Només així podrem avançar cap a una societat més saludable, justa i resilient, on la salut mental sigui un compromís compartit més enllà del sistema de salut.