La salut mental ja no és un tema que s’abordi només des del sistema sanitari. El Govern de Catalunya està impulsant un conjunt d’actuacions que travessen tots els àmbits de la vida -educació, treball, recerca, drets socials o joventut- per garantir una resposta més global i efectiva. L’objectiu és comú: prevenir, acompanyar i normalitzar el malestar emocional en totes les etapes vitals, des de la infància fins a l’edat adulta.
Aquest gir de mirada forma part del Pacte Nacional de Salut Mental, la gran estratègia del Govern per transformar el model d’atenció i situar el benestar emocional com una prioritat de país.
Treballar amb i per als joves
El jovent és un dels col·lectius que més ha patit les conseqüències de la crisi de salut mental. Per això, el Govern ha posat en marxa diversos programes específics que combinen suport emocional i orientació formativa o laboral.
Un dels més destacats és Ocell de Foc, impulsat pel Departament d’Empresa i Treball, que ofereix acompanyament personalitzat a joves d’entre 16 i 30 anys, especialment aquells amb problemes de salut mental. L’objectiu és ajudar-los a recuperar l’autoestima, reprendre estudis o inserir-se en el món laboral, amb itineraris flexibles i adaptats.
També destaca Obro Feel, un servei de xat de suport emocional gratuït i confidencial per a joves, gestionat a través de WhatsApp pel Departament de Drets Socials i Inclusió. Aquesta eina vol detectar precoçment problemes com la depressió, l’ansietat, els trastorns de conducta alimentària o el risc suïcida, oferint una primera atenció immediata i propera.
Benestar emocional des de les escoles
La prevenció comença des de la base, i això vol dir actuar a les aules. El programa Henka, del Departament d’Educació, és un dels pilars de la nova estratègia de salut mental. Es tracta d’un projecte de prevenció universal que promou la resiliència i el benestar dels adolescents i del seu entorn: professorat, famílies i comunitat educativa.
Durant els cursos 2023-2025, Henka s’ha desplegat en 154 centres de secundària i arriba a més de 15.000 alumnes de primer i segon d’ESO. L’objectiu és clar: ensenyar a gestionar les emocions i reduir el risc de futurs trastorns mentals greus.
Aquest treball conjunt entre Salut, Educació i Drets Socials representa una nova manera de concebre la salut mental: no com una resposta d’urgència, sinó com una eina educativa i de creixement personal.
Reinserció i habitatge: tornar a la comunitat
La recuperació de les persones amb trastorn mental greu també passa per garantir drets bàsics com l’habitatge i la feina. Els departaments de Drets Socials i Justícia impulsen programes d’ajuts per facilitar que les persones que han passat per un recurs sanitari puguin tornar a viure a la comunitat amb suport.
Aquestes subvencions cobreixen des de pisos amb supervisió fins a programes d’inserció laboral, assegurant que la reintegració sigui progressiva i sostenible. Es tracta d’un enfocament que va més enllà de la teràpia: aposta per la inclusió real i l’autonomia personal.
Reconvertir l’hospitalització i reforçar la comunitat
El Departament de Salut lidera la reconversió dels hospitals psiquiàtrics de llarga estada, amb l’objectiu de substituir l’internament per recursos comunitaris. Aquest canvi de paradigma vol garantir que les persones amb trastorns mentals greus puguin mantenir el seu projecte de vida al seu entorn habitual, amb suport professional i social.
Els equips assertius comunitaris i els serveis de rehabilitació han crescut de manera notable, i en paral·lel s’estan reforçant els programes d’atenció domiciliària i rehabilitació psicosocial. “L’hospital no pot ser un lloc de vida”, recorden des de Salut, i aquesta línia de treball és una de les transformacions més significatives del nou model.
Promoure el benestar emocional a totes les edats
Més enllà de programes concrets, el Govern impulsa una estratègia global de promoció del benestar emocional que involucra Salut, Educació i Drets Socials. Aquesta estratègia vol fomentar hàbits saludables, vincles socials i una cultura emocional positiva en totes les etapes de la vida.
S’hi inclouen activitats comunitàries, formacions per a professionals i iniciatives locals que treballen la gestió emocional des d’una perspectiva preventiva i no medicalitzada. La idea és clara: cuidar la salut mental és cosa de tothom, no només de qui ja té un diagnòstic.
Més recerca i innovació
El progrés també passa per la ciència. El Departament de Recerca i Universitats, conjuntament amb Salut, està potenciant la recerca i la innovació en salut mental. Es volen generar noves evidències científiques, connectar els centres catalans amb xarxes internacionals i desenvolupar solucions digitals i terapèutiques més eficaces.
Un exemple és la nova plataforma digital pilotada per l’Hospital Clínic i l’IDIBAPS, que ofereix seguiment i tractament en línia a persones amb ansietat o depressió lleu-moderada, millorant la detecció i reduint esperes.
Sensibilitzar, informar i trencar el silenci
Finalment, la comunicació juga un paper fonamental. Des de Presidència s’impulsa una campanya de sensibilització pública al voltant del Dia Mundial de la Salut Mental (10 d’octubre). Una acció que busca fer visible la problemàtica, lluitar contra els estigmes i promoure una visió més empàtica i humana.
El missatge és contundent: la salut mental és una qüestió col·lectiva. Des de les escoles fins als hospitals, des de la recerca fins al món laboral, el Govern vol teixir una xarxa de suport que garanteixi que ningú quedi enrere. Perquè cuidar la ment, avui, és cuidar el futur del país.
