Després d’una dècada en què la salut mental ha estat una de les grans preocupacions de la societat catalana -accentuada per la pandèmia, la precarietat i els canvis socials-, les últimes dades reflecteixen un canvi de tendència. Les xifres recollides pel Departament de Salut i l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) indiquen que el malestar emocional i la depressió moderada o greu disminueixen de manera sostinguda, mentre que la mortalitat per suïcidi registra la davallada més significativa dels darrers anys.
El camí encara és llarg, però el gir de guió és clar: les polítiques públiques, els programes preventius i la inversió en atenció comunitària estan començant a donar resultats.
L’any 2020, en plena crisi de la Covid-19, una de cada quatre persones adultes a Catalunya (25%) declarava patir malestar emocional. Tres anys després, segons l’ESCA 2023, aquest percentatge s’ha reduït fins al 22,1%, una dada que els experts consideren estadísticament significativa.
Aquesta millora s’explica, en part, per la incorporació de referents de benestar emocional als equips d’atenció primària, la creació d’espais de suport psicològic comunitari i la normalització progressiva del debat públic sobre salut mental. “La prevenció i la detecció precoç estan funcionant”, assenyalen des del Departament de Salut, que recorda que la lluita contra l’estigma continua sent una peça clau.
Menys depressió, més detecció
La depressió moderada o greu és un altre indicador que reflecteix un canvi positiu. Després d’un augment notable durant la pandèmia (del 7,2% el 2019 al 10,6% el 2020), la prevalença d’aquests trastorns ha baixat fins al 7,5% el 2024, una reducció estadísticament significativa respecte als anys anteriors.
Aquest descens s’ha produït gràcies, en bona part, a la millora de la resposta assistencial: més professionals formats, més atenció psicològica breu i més programes de suport emocional a les escoles i entorns laborals. També hi contribueix la implantació de projectes de salut digital, com la plataforma desenvolupada per l’Hospital Clínic i l’IDIBAPS, que permet el seguiment en línia de persones amb símptomes lleus o moderats d’ansietat i depressió.
Infants i adolescents: un canvi de tendència positiu
Les dades més esperançadores arriben, però, del col·lectiu més jove. La probabilitat de tenir un problema de salut mental entre infants de 4 a 14 anys s’ha reduït del 10,6% del període 2019-2020 fins al 5,7% en el bienni 2023-2024, situant-se per sota dels nivells prepandèmics.
Aquest canvi és fruit del treball conjunt entre Salut, Educació i Drets Socials, amb programes com Henka, que fomenta la resiliència emocional a les escoles, o Obro Feel, un xat de suport gratuït i confidencial per a joves. Catalunya, així, comença a consolidar una generació més conscient, amb més eines per gestionar les emocions i demanar ajuda quan cal.
Menys suïcidis, més prevenció
La prevenció del suïcidi és una de les grans prioritats de la política pública en salut mental, i els resultats comencen a ser tangibles. El 2024 s’han notificat 538 morts per suïcidi a Catalunya, una reducció del 15% respecte al 2023 i del 5% respecte al 2019.
Aquest descens és especialment notable entre les persones majors de 65 anys i confirma l’efectivitat del Pla de Prevenció del Suïcidi 2021-2025, que ha format més de 12.000 professionals i ha impulsat campanyes com #TrioLaVida.
Alhora, el Codi Risc Suïcidi (CRS) s’ha activat més de 8.000 vegades el 2024, la majoria per intents o ideacions suïcides. Aquest increment d’activacions s’interpreta com un senyal positiu: el sistema detecta millor les situacions de risc i ofereix una resposta més ràpida i coordinada.
Una atenció més accessible i connectada
L’augment d’activitat a la xarxa de salut mental també mostra un sistema més actiu i proper. Des del 2019, les visites als centres de salut mental d’adults han crescut un 21% i les dels centres infantils i juvenils (CSMIJ) un 23%. Les urgències hospitalàries per motius de salut mental s’han incrementat lleugerament, però els ingressos hospitalaris infantils han baixat un 6% respecte al 2021, un senyal de millor detecció precoç i més alternatives comunitàries.
En paral·lel, el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) ha atès més de 17.000 consultes no presencials relacionades amb risc suïcida, de les quals gairebé el 90% s’han resolt sense necessitat d’ingrés.
La millora també es reflecteix en la dotació de personal. El 2024, Catalunya comptava amb més de 4.800 professionals de salut mental equivalents a jornada completa, entre psiquiatres, psicòlegs, infermeres, treballadors socials i terapeutes ocupacionals. Aquest increment permet reforçar els equips d’atenció primària, els serveis comunitaris i la rehabilitació psicosocial, tres àmbits clau per reduir ingressos i millorar la continuïtat assistencial.
