30
de gener
de
2022, 20:30
Actualitzat:
01
de febrer,
18:24h
Carles Sala (Tarragona, 1967) té una dilatada experiència al capdavant de les polítiques d'habitatge del Govern. L'actual secretari d'Habitatge i Inclusió Social de la Generalitat ja havia entomat la mateixa responsabilitat fa dues legislatures, quan la problemàtica dels desnonaments era una realitat sagnant. Sala situa com a prioritat de l'executiu atendre les situacions d'emergència, però reclama solucions estructurals, també a escala legislativa i començant per l'Estat.
Entre aquestes solucions estructurals no hi inclou el bo jove pel lloguer, anunciat sense concrecions pel govern espanyol, i que considera una mesura poc eficient i electoralista. Sala adverteix també de la fragilitat de passos presos pel Parlament, com l'acord signat per diversos grups -entre els quals Junts i ERC- amb la PAH per fer possible la llei antidesnonaments. Des del Govern, el secretari d'Habitatge hi veu el perill que sigui tombada pel Tribunal Constitucional.
- En una conversa que vam mantenir el febrer del 2013, quan vostè ja exercia de secretari d'Habitatge del Govern, advertia que a Barcelona nou de cada desnonaments eren per no poder pagar el lloguer. El problema de les hipoteques s'havia estès als lloguers. El degoteig de desnonaments no ha cessat. Què han fet malament les administracions en tots aquests anys?
- La pèrdua de l'habitatge habitual per part de moltes famílies, també en aquell moment, tenia a veure amb l'aplicació de la llei d'arrendaments urbans. I, a partir d'aquí, hi ha dues evidències més. El parc públic d'habitatge, gestionat per les administracions, no creix de forma suficientment ràpida com per donar cobertura a les situacions de desnonaments. I, després, no s'afronta amb prou valentia la situació legislativa. Si ens fixem en el decret 7/2020, veurem que es prorroga fins a la primavera del 2024 les mesures que hi havien vigents el 2013. A una norma de caràcter estatal que és claríssim que no ha tingut els resultats de continuar evitant situacions de vulnerabilitat, només se li aplica una pròrroga. Quasi deu anys després de promulgar la normativa, s'amplien col·lectius als qual atendre i es prorroga el marc legal. Res més estructural.
I, en plena pandèmia, la moratòria de desnonaments no ha funcionat com es preveia, perquè no s'han aturat els llançaments. Som els primers sorpresos, perquè en el programa Reallotgem hem tingut molta feina. Hi ha un munt de desnonaments que pensàvem que la moratòria cobriria i que els jutjats no estan cobrint. No pot ser que, tant temps després, els desnonaments continuïn sent l'eix central de la preocupació de les polítiques públiques d'habitatge. Si l'emergència es converteix en crònica, toca recórrer a les solucions estructurals. I això costa diners. I s'hi han de posar diners. Hi ha de posar diners de veritat l'Estat, també la Generalitat i, finalment, els ens locals. Diners per polítiques estructurals, no per polítiques electorals.
- La moratòria antidesnonaments aplicada pel govern espanyol en plena pandèmia no ha servit de res?
- Segur que atura desnonaments, però se'n continuen produint. Es va detallar en una de les pròrrogues que la vulnerabilitat de les famílies afectades no havia de ser sobrevinguda per la pandèmia sinó que existís de manera estructural. I això no ha permès aturar aquesta realitat. De mitjana, a Catalunya, hi ha la possibilitat que es produeixin uns 70 desnonaments a la setmana. I aquí s'hi inclouen diversos intents d'un mateix llançament.
- El 20 de gener es va tancar un acord entre formacions polítiques i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) per desbloquejar la llei de mesures urgents per fer front a l'emergència habitacional. Ha costat teixir l'acord? El va veure perillar en algun moment?
- Ho he observat des de primera línia, però no hi he volgut intervenir. Al final, les negociacions legislatives corresponen als grups parlamentaris. I aquesta negociació s'ha produït i hi ha hagut un acord.
- Un acord que considera satisfactori?
- És un acord.
- Observo poc entusiasme.
- Sí, a mi em genera poc entusiasme. Sap què comportarà aquest acord? Més inseguretat.
- M'està dient que un acord per aturar desnonaments signat per diversos grups parlamentaris, entre els quals les dues forces que integren el Govern, comportarà més inseguretat?
- Sí, perquè, de ben segur que aquesta és normativa sobre la qual el Consell de Garanties Estatutàries es pronunciarà i, ben probablement, serà una llei que acabarà al Tribunal Constitucional. Conté elements que no s'inclouen en les previsions de la llei estatal d'habitatge i que crec que seran objecte d'anàlisi. Si el Consell General del Poder Judicial, en el seu darrer informe, considera que en la llei estatal es desconfigura el dret a la propietat privada, el dia que el Constitucional analitzi això en la llei catalana pot determinar que queda esmicolat. No vull avançar esdeveniments, però em temo què pot passar. L'acord és ampli i això s'ha de celebrar. Però a nosaltres ens tocarà aplicar aquesta llei i temem aquesta inseguretat. Perquè és molt complicat actuar en una normativa d'habitatge que dura sis mesos. No es pot treballar així.
- És una paradoxa que les forces que donen suport al Govern des del Parlament pactin una llei que el mateix executiu considera que pot generar inestabilitat.
- Els grups parlamentaris són conscients, com ho eren amb llei 11/2020, que la seva aprovació comportaria inestabilitat i inseguretat jurídica, perquè podia acabar als tribunals. Ho saben els grups i també el Govern.
- Parlem de l'acord. Inclou que la Generalitat, a través de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, assumirà el lloguer de les famílies en risc de desnonament, ja sigui a través d'ajuts o bé com a arrendatari dels habitatges en els quals viuen aquestes persones. Està pensat per afavorir les famílies vulnerables i també el mercat?
- Això dona més seguretat a les famílies vulnerables i hauria de donar una certa tranquil·litat a aquelles persones jurídiques que han d'invertir en realitzar promocions d'habitatge de lloguer al país. Si no, les faran al país del costat. Si tens una legislació que és coercitiva en aquest sentit, els promotors aniran a un altre lloc.
- Els comuns estan còmodes amb les mesures incloses en la llei. Així ho van fer saber quan es va tancar el pacte amb la PAH. I el Govern també hi va aprovar els pressupostos. Són el soci que vostè hauria triat? Hauria preferit la CUP?
- No és una qüestió sobre la qual m'hagi de pronunciar. Dels pressupostos, estava a favor de tots aquells grups que ens poguessin facilitar els màxims recursos possibles a la carpeta d'habitatge.
- En matèria d'habitatge, el que es va oferir als comuns era el mateix que perseguia la CUP?
- No conec els detalls de totes les converses, però el resultat final de les converses és que el nostre àmbit no té els 1.000 milions d'euros. Tenim els mateixos recursos de l'any passat, més els increments dels fons Next Generation. En tot cas, hi ha la perspectiva que, si els ingressos de la Generalitat van bé, durant l'any es pugui incrementar la partida pressupostària fins al límit dels 1.000 milions, inclosos els fons europeus.
- En l'acord d'investidura ERC-CUP, a banda dels 1.000 milions anuals en polítiques d'habitatge, també es posava el focus en garantir la no-intervenció dels antiavalots en desnonaments amb famílies vulnerables. En quin punt es troba el nou protocol?
- Es pilota especialment des de Justícia i Interior, tot i que hem participat de les converses. És un text obert i hi ha molta predisposició de totes les parts. El document està en tramitació i no serà senzill, perquè inclou coses que la legislació processal estatal no preveu. Però les sensacions són positives, per arribar a un ampli acord. Veurem després la decisió del TSJC.
-L'últim informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) avisava el govern espanyol que la llei d'habitatge "expropia" competències a les autonomies. Però, en qualsevol cas, en la regulació del lloguer, la proposta estatal és menys ambiciosa que la llei catalana. Ho diu, per exemple, el Sindicat de Llogateres. Com ho veu vostè?
- A mi m'ha sorprès el pronunciament global de l'informe del CGPJ, perquè s'extralimita en el que li pertoca. Però és evident que la llei estatal no resol el problema de l'habitatge i que reprodueix algunes figures legislatives de lleis autonòmiques. És una llei sobrera. Es comença a convertir interessant en les disposicions finals, quan esdevé una llei òmnibus, on es comencen a tocar temes de contenció de rendes, però no és una norma ambiciosa. Caldrà veure la seva tramitació i quin impacte té el que diu l'informe del CGPJ, si acaba significant un topall que li serveix al PSOE per dir a Unides Podem que no es pot anar més enllà.
- Es referia abans a les solucions estructurals que cal aplicar. Quines s'haurien de posar en marxa que no contempli la futura normativa estatal?
- Les solucions estructurals passen per una obtenció, que no promoció, d'habitatge suficient per donar sortida a les situacions de desnonaments de famílies vulnerables. I la línia més directa és l'adquisició d'habitatge, per la via del tempteig. També cal actuar sobre el focus principal que provoca desnonaments: aquells habitatges en mans de fons d'inversió. Nosaltres no podem evitar qui són els propietaris dels pisos, però podem intentar que als inquilins se'ls pugui garantir l'habitatge. Concertació en lloc de confrontació. Perquè la confrontació no ens aportarà massa res. Les expropiacions, per exemple, generen titulars, però la concertació amb la Sareb és més productiva.
- Intueixo que em dirà que el bo jove, anunciat pel govern espanyol, no és una solució estructural en l'accés a l'habitatge.
- La setmana que ve hi ha una conferència sectorial de totes les comunitats autònomes amb l'Estat. Però, en tot cas, és una mesura presa de forma precipitada. Em recorda molt, i lamento referir-me a una persona que ja no hi és, a aquella iniciativa de Carme Chacón amb la renda bàsica d'emancipació. Abans que s'anunciés, ningú sabia res del bo jove. Ningú. És un anunci electoral. Estem cometent els mateixos errors que en el passat. No pot ser que l'ajuda sigui lineal de 250 euros. Per què? Perquè, a determinats municipis, 250 euros pot arribar a ser el 80% del preu del lloguer i, a Barcelona, potser només el 25%. Hi hauria d'haver una regulació de l'ajut en funció de renda. I això faria que arribés a més joves. Tinc la impressió que farem més resolucions denegatòries que de concessió d'aquest ajut. A Catalunya ens arribaran, com a màxim, 30 milions aquest any i 30 més el que ve. Si l'ajut és lineal de 250 euros, només podrem arribar a 10.000 joves. La població jove entre 18 i 35 anys a Catalunya és d'1,3 milions de persones.
- És ineficient?
- Sí. En què ajuda això que la gent es pugui emancipar, si és una ajuda que només tindràs durant dos anys? I recordo els problemes de quan es va aplicar la renda bàsica d'emancipació. Hisenda ens alertava, al cap de dos anys, dels casos de joves que tenien declaracions en què ja sobrepassaven el topall d'ingressos que tenien quan s'havia concedit l'ajuda. Les revocacions de casos va ser un caos per a l'administració. El Tribunal de Comptes va investigar totes les comunitats autònomes i era tal el caos que es va tancar la carpeta. Diners per a joves? Benvinguts siguin. Però s'ha de fer bé. Els més beneficiats del repartiment dels ajuts haurien de ser Catalunya i la Comunitat de Madrid, perquè és on hi ha un índex més elevat de règim de lloguer. Què t'hi va que el repartiment tindrà a veure amb qualsevol cosa que amb aquest barem.
- L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, criticava en un acte amb la premsa aquest dimarts que la Generalitat no complís les seves obligacions en polítiques d'habitatge. Què li respondria?
- No conec les declaracions que va fer. Però, en tot cas, quan l'actual alcaldessa pretenia accedir a l'alcaldia el problema de l'habitatge era de l'Ajuntament de Barcelona, del senyor Xavier Trias, i ara el problema és de la Generalitat. El grup polític al qual pertany l'alcaldessa de Barcelona ens exigeix unes polítiques d'actuació que no veig que apliquin on ells governen i tenen més possibilitats d'incidir, com el govern de l'Estat. Reconeixent els gran esforços econòmics que fa l'Ajuntament en matèria d'habitatge, sis anys després no tinc la impressió que les coses estiguin millor. Si tan bé ho estan fent, s'hauria de poder notar una mica més. Potser m'equivoco.
- Les polítiques en matèria d'habitatge que ha desplegat el govern de Colau en els dos darrers mandats no s'han notat?
- No dic que no s'hagin notat, entenc que hi ha la mateixa conflictivitat. La qüestió estructural no la pot solucionar l'Ajuntament de Barcelona en solitari o la Generalitat de Catalunya. Les propostes de polítiques estructurals que ens demanen, el seu soci de govern, els socialistes, les estan portant al Tribunal Constitucional. I, quan s'han d'adoptar a escala estatal, les propostes que fa l'Ajuntament no apareixen. A l'alcaldessa Colau li reconec l'esforç, tinc interrogants sobre els resultats, però que no em faci la trampa que això és culpa de la Generalitat.
- Barcelona va imposar la primera multa per lloguer abusiu vinculada a la llei d'habitatge. L'Agència Catalana de l'Habitatge i l'Agència Catalana de Consum en tenen en tràmit. Quina és la perspectiva?
- Doncs potser s'hauran de retornar les multes. Tenim dos recursos al Tribunal Constitucional sobre la llei 11/2020, amb un posicionament unànime del Consell de Garanties Estatutàries. De moment, estem aplicant sancions, a partir del que diu la llei.
- Amb els nous pressupostos de la Generalitat vigents, què és el que cal atendre de forma prioritària?
- Aquest 2022 el nostre objectiu bàsic seria atendre l'emergència. Hem de reduir al màxim la llista d'espera de la mesa d'emergència. I després hem de gestionar els recursos dels fons Next Generation, que a Catalunya poden ser 480 milions d'euros en tres anys només per a rehabilitació en clau energètica. Per tant, haurem de fer possible que el disseny dels ajuts i els molts recursos que poden arribar ens ajudin a atendre les necessitats. I és molt positiu que els fons europeus tinguin una línia de promoció per a nou habitatge de lloguer social, que representen 80 milions per aquest any i 80 més per al que ve. És una grandiosa oportunitat per promoure més oferta de lloguer social. I, probablement, una de les grans preocupacions és el pla d'habitatge estatal, que és un dels menys flexibles que s'han desplegat, perquè posa en risc alguns programes de la Generalitat.
- A Catalunya han mort darrerament 11 persones en assentaments o locals ocupats a Barcelona, Badalona i Montcada. Com es pot actuar en el curt termini per atendre el barraquisme i l'infrahabitatge?
- Aquesta setmana s'ha presentat al Parlament la proposició de llei per atendre el sensellarisme. Tenir una llei dona un marc legal, però calen recursos i em consta que hi ha voluntat que sigui així. I hauríem de contribuir-hi des del Govern amb 300 allotjaments anuals per atendre les diferents fórmules de sensellarisme.
Entre aquestes solucions estructurals no hi inclou el bo jove pel lloguer, anunciat sense concrecions pel govern espanyol, i que considera una mesura poc eficient i electoralista. Sala adverteix també de la fragilitat de passos presos pel Parlament, com l'acord signat per diversos grups -entre els quals Junts i ERC- amb la PAH per fer possible la llei antidesnonaments. Des del Govern, el secretari d'Habitatge hi veu el perill que sigui tombada pel Tribunal Constitucional.
- En una conversa que vam mantenir el febrer del 2013, quan vostè ja exercia de secretari d'Habitatge del Govern, advertia que a Barcelona nou de cada desnonaments eren per no poder pagar el lloguer. El problema de les hipoteques s'havia estès als lloguers. El degoteig de desnonaments no ha cessat. Què han fet malament les administracions en tots aquests anys?
- La pèrdua de l'habitatge habitual per part de moltes famílies, també en aquell moment, tenia a veure amb l'aplicació de la llei d'arrendaments urbans. I, a partir d'aquí, hi ha dues evidències més. El parc públic d'habitatge, gestionat per les administracions, no creix de forma suficientment ràpida com per donar cobertura a les situacions de desnonaments. I, després, no s'afronta amb prou valentia la situació legislativa. Si ens fixem en el decret 7/2020, veurem que es prorroga fins a la primavera del 2024 les mesures que hi havien vigents el 2013. A una norma de caràcter estatal que és claríssim que no ha tingut els resultats de continuar evitant situacions de vulnerabilitat, només se li aplica una pròrroga. Quasi deu anys després de promulgar la normativa, s'amplien col·lectius als qual atendre i es prorroga el marc legal. Res més estructural.
I, en plena pandèmia, la moratòria de desnonaments no ha funcionat com es preveia, perquè no s'han aturat els llançaments. Som els primers sorpresos, perquè en el programa Reallotgem hem tingut molta feina. Hi ha un munt de desnonaments que pensàvem que la moratòria cobriria i que els jutjats no estan cobrint. No pot ser que, tant temps després, els desnonaments continuïn sent l'eix central de la preocupació de les polítiques públiques d'habitatge. Si l'emergència es converteix en crònica, toca recórrer a les solucions estructurals. I això costa diners. I s'hi han de posar diners. Hi ha de posar diners de veritat l'Estat, també la Generalitat i, finalment, els ens locals. Diners per polítiques estructurals, no per polítiques electorals.
"Si l'emergència en l'habitatge es converteix en crònica, toca recórrer a les solucions estructurals"
- La moratòria antidesnonaments aplicada pel govern espanyol en plena pandèmia no ha servit de res?
- Segur que atura desnonaments, però se'n continuen produint. Es va detallar en una de les pròrrogues que la vulnerabilitat de les famílies afectades no havia de ser sobrevinguda per la pandèmia sinó que existís de manera estructural. I això no ha permès aturar aquesta realitat. De mitjana, a Catalunya, hi ha la possibilitat que es produeixin uns 70 desnonaments a la setmana. I aquí s'hi inclouen diversos intents d'un mateix llançament.
- El 20 de gener es va tancar un acord entre formacions polítiques i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) per desbloquejar la llei de mesures urgents per fer front a l'emergència habitacional. Ha costat teixir l'acord? El va veure perillar en algun moment?
- Ho he observat des de primera línia, però no hi he volgut intervenir. Al final, les negociacions legislatives corresponen als grups parlamentaris. I aquesta negociació s'ha produït i hi ha hagut un acord.
- Un acord que considera satisfactori?
- És un acord.
- Observo poc entusiasme.
- Sí, a mi em genera poc entusiasme. Sap què comportarà aquest acord? Més inseguretat.
Carles Sala, secretari d'Habitatge i Inclusió Social del Govern. Foto: Marina León González
- M'està dient que un acord per aturar desnonaments signat per diversos grups parlamentaris, entre els quals les dues forces que integren el Govern, comportarà més inseguretat?
- Sí, perquè, de ben segur que aquesta és normativa sobre la qual el Consell de Garanties Estatutàries es pronunciarà i, ben probablement, serà una llei que acabarà al Tribunal Constitucional. Conté elements que no s'inclouen en les previsions de la llei estatal d'habitatge i que crec que seran objecte d'anàlisi. Si el Consell General del Poder Judicial, en el seu darrer informe, considera que en la llei estatal es desconfigura el dret a la propietat privada, el dia que el Constitucional analitzi això en la llei catalana pot determinar que queda esmicolat. No vull avançar esdeveniments, però em temo què pot passar. L'acord és ampli i això s'ha de celebrar. Però a nosaltres ens tocarà aplicar aquesta llei i temem aquesta inseguretat. Perquè és molt complicat actuar en una normativa d'habitatge que dura sis mesos. No es pot treballar així.
"L'acord és ampli i això s'ha de celebrar. Però a nosaltres ens tocarà aplicar aquesta llei i temem aquesta inseguretat"
- És una paradoxa que les forces que donen suport al Govern des del Parlament pactin una llei que el mateix executiu considera que pot generar inestabilitat.
- Els grups parlamentaris són conscients, com ho eren amb llei 11/2020, que la seva aprovació comportaria inestabilitat i inseguretat jurídica, perquè podia acabar als tribunals. Ho saben els grups i també el Govern.
- Parlem de l'acord. Inclou que la Generalitat, a través de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, assumirà el lloguer de les famílies en risc de desnonament, ja sigui a través d'ajuts o bé com a arrendatari dels habitatges en els quals viuen aquestes persones. Està pensat per afavorir les famílies vulnerables i també el mercat?
- Això dona més seguretat a les famílies vulnerables i hauria de donar una certa tranquil·litat a aquelles persones jurídiques que han d'invertir en realitzar promocions d'habitatge de lloguer al país. Si no, les faran al país del costat. Si tens una legislació que és coercitiva en aquest sentit, els promotors aniran a un altre lloc.
- Els comuns estan còmodes amb les mesures incloses en la llei. Així ho van fer saber quan es va tancar el pacte amb la PAH. I el Govern també hi va aprovar els pressupostos. Són el soci que vostè hauria triat? Hauria preferit la CUP?
- No és una qüestió sobre la qual m'hagi de pronunciar. Dels pressupostos, estava a favor de tots aquells grups que ens poguessin facilitar els màxims recursos possibles a la carpeta d'habitatge.
- En matèria d'habitatge, el que es va oferir als comuns era el mateix que perseguia la CUP?
- No conec els detalls de totes les converses, però el resultat final de les converses és que el nostre àmbit no té els 1.000 milions d'euros. Tenim els mateixos recursos de l'any passat, més els increments dels fons Next Generation. En tot cas, hi ha la perspectiva que, si els ingressos de la Generalitat van bé, durant l'any es pugui incrementar la partida pressupostària fins al límit dels 1.000 milions, inclosos els fons europeus.
- En l'acord d'investidura ERC-CUP, a banda dels 1.000 milions anuals en polítiques d'habitatge, també es posava el focus en garantir la no-intervenció dels antiavalots en desnonaments amb famílies vulnerables. En quin punt es troba el nou protocol?
- Es pilota especialment des de Justícia i Interior, tot i que hem participat de les converses. És un text obert i hi ha molta predisposició de totes les parts. El document està en tramitació i no serà senzill, perquè inclou coses que la legislació processal estatal no preveu. Però les sensacions són positives, per arribar a un ampli acord. Veurem després la decisió del TSJC.
Sala, durant la conversa amb NacióDigital. Foto: Marina León González
-L'últim informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) avisava el govern espanyol que la llei d'habitatge "expropia" competències a les autonomies. Però, en qualsevol cas, en la regulació del lloguer, la proposta estatal és menys ambiciosa que la llei catalana. Ho diu, per exemple, el Sindicat de Llogateres. Com ho veu vostè?
- A mi m'ha sorprès el pronunciament global de l'informe del CGPJ, perquè s'extralimita en el que li pertoca. Però és evident que la llei estatal no resol el problema de l'habitatge i que reprodueix algunes figures legislatives de lleis autonòmiques. És una llei sobrera. Es comença a convertir interessant en les disposicions finals, quan esdevé una llei òmnibus, on es comencen a tocar temes de contenció de rendes, però no és una norma ambiciosa. Caldrà veure la seva tramitació i quin impacte té el que diu l'informe del CGPJ, si acaba significant un topall que li serveix al PSOE per dir a Unides Podem que no es pot anar més enllà.
- Es referia abans a les solucions estructurals que cal aplicar. Quines s'haurien de posar en marxa que no contempli la futura normativa estatal?
- Les solucions estructurals passen per una obtenció, que no promoció, d'habitatge suficient per donar sortida a les situacions de desnonaments de famílies vulnerables. I la línia més directa és l'adquisició d'habitatge, per la via del tempteig. També cal actuar sobre el focus principal que provoca desnonaments: aquells habitatges en mans de fons d'inversió. Nosaltres no podem evitar qui són els propietaris dels pisos, però podem intentar que als inquilins se'ls pugui garantir l'habitatge. Concertació en lloc de confrontació. Perquè la confrontació no ens aportarà massa res. Les expropiacions, per exemple, generen titulars, però la concertació amb la Sareb és més productiva.
"Abans que s'anunciés, ningú sabia res del bo jove pel lloguer. Ningú. És un anunci electoral. Estem cometent els mateixos errors que en el passat"
- Intueixo que em dirà que el bo jove, anunciat pel govern espanyol, no és una solució estructural en l'accés a l'habitatge.
- La setmana que ve hi ha una conferència sectorial de totes les comunitats autònomes amb l'Estat. Però, en tot cas, és una mesura presa de forma precipitada. Em recorda molt, i lamento referir-me a una persona que ja no hi és, a aquella iniciativa de Carme Chacón amb la renda bàsica d'emancipació. Abans que s'anunciés, ningú sabia res del bo jove. Ningú. És un anunci electoral. Estem cometent els mateixos errors que en el passat. No pot ser que l'ajuda sigui lineal de 250 euros. Per què? Perquè, a determinats municipis, 250 euros pot arribar a ser el 80% del preu del lloguer i, a Barcelona, potser només el 25%. Hi hauria d'haver una regulació de l'ajut en funció de renda. I això faria que arribés a més joves. Tinc la impressió que farem més resolucions denegatòries que de concessió d'aquest ajut. A Catalunya ens arribaran, com a màxim, 30 milions aquest any i 30 més el que ve. Si l'ajut és lineal de 250 euros, només podrem arribar a 10.000 joves. La població jove entre 18 i 35 anys a Catalunya és d'1,3 milions de persones.
- És ineficient?
- Sí. En què ajuda això que la gent es pugui emancipar, si és una ajuda que només tindràs durant dos anys? I recordo els problemes de quan es va aplicar la renda bàsica d'emancipació. Hisenda ens alertava, al cap de dos anys, dels casos de joves que tenien declaracions en què ja sobrepassaven el topall d'ingressos que tenien quan s'havia concedit l'ajuda. Les revocacions de casos va ser un caos per a l'administració. El Tribunal de Comptes va investigar totes les comunitats autònomes i era tal el caos que es va tancar la carpeta. Diners per a joves? Benvinguts siguin. Però s'ha de fer bé. Els més beneficiats del repartiment dels ajuts haurien de ser Catalunya i la Comunitat de Madrid, perquè és on hi ha un índex més elevat de règim de lloguer. Què t'hi va que el repartiment tindrà a veure amb qualsevol cosa que amb aquest barem.
- L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, criticava en un acte amb la premsa aquest dimarts que la Generalitat no complís les seves obligacions en polítiques d'habitatge. Què li respondria?
- No conec les declaracions que va fer. Però, en tot cas, quan l'actual alcaldessa pretenia accedir a l'alcaldia el problema de l'habitatge era de l'Ajuntament de Barcelona, del senyor Xavier Trias, i ara el problema és de la Generalitat. El grup polític al qual pertany l'alcaldessa de Barcelona ens exigeix unes polítiques d'actuació que no veig que apliquin on ells governen i tenen més possibilitats d'incidir, com el govern de l'Estat. Reconeixent els gran esforços econòmics que fa l'Ajuntament en matèria d'habitatge, sis anys després no tinc la impressió que les coses estiguin millor. Si tan bé ho estan fent, s'hauria de poder notar una mica més. Potser m'equivoco.
Sala, al despatx de la Secretaria d'Habitatge del Govern. Foto: Marina León González
- Les polítiques en matèria d'habitatge que ha desplegat el govern de Colau en els dos darrers mandats no s'han notat?
- No dic que no s'hagin notat, entenc que hi ha la mateixa conflictivitat. La qüestió estructural no la pot solucionar l'Ajuntament de Barcelona en solitari o la Generalitat de Catalunya. Les propostes de polítiques estructurals que ens demanen, el seu soci de govern, els socialistes, les estan portant al Tribunal Constitucional. I, quan s'han d'adoptar a escala estatal, les propostes que fa l'Ajuntament no apareixen. A l'alcaldessa Colau li reconec l'esforç, tinc interrogants sobre els resultats, però que no em faci la trampa que això és culpa de la Generalitat.
"A l'alcaldessa Colau li reconec l'esforç en polítiques d'habitatge, tinc interrogants sobre els resultats"
- Barcelona va imposar la primera multa per lloguer abusiu vinculada a la llei d'habitatge. L'Agència Catalana de l'Habitatge i l'Agència Catalana de Consum en tenen en tràmit. Quina és la perspectiva?
- Doncs potser s'hauran de retornar les multes. Tenim dos recursos al Tribunal Constitucional sobre la llei 11/2020, amb un posicionament unànime del Consell de Garanties Estatutàries. De moment, estem aplicant sancions, a partir del que diu la llei.
- Amb els nous pressupostos de la Generalitat vigents, què és el que cal atendre de forma prioritària?
- Aquest 2022 el nostre objectiu bàsic seria atendre l'emergència. Hem de reduir al màxim la llista d'espera de la mesa d'emergència. I després hem de gestionar els recursos dels fons Next Generation, que a Catalunya poden ser 480 milions d'euros en tres anys només per a rehabilitació en clau energètica. Per tant, haurem de fer possible que el disseny dels ajuts i els molts recursos que poden arribar ens ajudin a atendre les necessitats. I és molt positiu que els fons europeus tinguin una línia de promoció per a nou habitatge de lloguer social, que representen 80 milions per aquest any i 80 més per al que ve. És una grandiosa oportunitat per promoure més oferta de lloguer social. I, probablement, una de les grans preocupacions és el pla d'habitatge estatal, que és un dels menys flexibles que s'han desplegat, perquè posa en risc alguns programes de la Generalitat.
- A Catalunya han mort darrerament 11 persones en assentaments o locals ocupats a Barcelona, Badalona i Montcada. Com es pot actuar en el curt termini per atendre el barraquisme i l'infrahabitatge?
- Aquesta setmana s'ha presentat al Parlament la proposició de llei per atendre el sensellarisme. Tenir una llei dona un marc legal, però calen recursos i em consta que hi ha voluntat que sigui així. I hauríem de contribuir-hi des del Govern amb 300 allotjaments anuals per atendre les diferents fórmules de sensellarisme.