L'Energètica, l'empresa pública d'energia de la Generalitat, preveu tenir a final d'any l'auditoria al voltant del projecte de construcció d'una central hidroelèctrica reversible a la Baells. En concret, s'està estudiant participar-hi amb entre un 10 i un 20% de la titularitat. De moment, el director general, Daniel Pérez, diu que "la voluntat" de l'empresa pública "és entrar" com a inversora, si el resultat és "favorable".

"És un projecte on clarament hem d'apostar, sempre que tècnicament i econòmicament sigui viable, perquè l'Energètica no pot invertir a pèrdues", ha exposat Pérez en una entrevista a l'ACN, assenyalant que és "cabdal" que Catalunya tingui centrals reversibles com la plantejada al Berguedà. D'altra banda, Pérez afirma que en el rol d'empresa pública també s'hi troba contribuir a impulsar iniciatives de renovables que poden despertar "cert recel o dubte territorial". "El fet que l'Energètica, com a mínim, s'ho estudiï, analitzant la viabilitat tècnica d'invertir-hi, ha ajudat que els alcaldes, el Consell Comarcal i part de la població vegi el projecte amb diferents ulls", apunta, i afegeix que "el projecte està molt ben plantejat, té un gran suport territorial".

De fet, el director general considera que amb la seva possible participació en la central reversible de la Baells, envien un missatge d'implicació. "És útil en el sentit de dir: no patiu, nosaltres estem aquí, i hi serem durant 30 o 70 anys, o el que sigui. I si passa alguna cosa, serem al Consell d'Administració i podrem fer sentit els vostres drets i reivindicar que les convencions que s'havien pactat s'han de complir", explica. A la vegada, creu que aquest gest també respon al compromís de la companyia per la transició verda i la seva missió de convidar-hi la ciutadania.

Més enllà del servei de la central, des de l'Energètica creuen que la proposta dels promotors austríacs també "deixarà molta riquesa" a la zona del Berguedà. A més, destaquen que permetrà electrificar el polígon d'Olvan.

El projecte i les valoracions dels pobles

A finals de setembre, els promotors van dur a terme un seguit de presentacions presencials per explicar el projecte, abans que sortís a exposició pública. També es va compartir amb els mitjans de comunicació, incidint en detalls com que la seva construcció s'allargarà cinc anys i comptarà amb 500 treballadors, que s'hi invertiran 400 milions d'euros, que la potència instal·lada serà de 512 MW, o que la bassa superior ocuparà 39 hectàrees i tindrà una capacitat de 6 hm3. El seu funcionament consistirà a aprofitar l'excedent energètic de les hores centrals del dia -quan les renovables funcionen a ple rendiment- per bombar aigua superant un desnivell de 314 metres i a la nit, quan hi ha dèficit d'electricitat d'origen verd, fer-la caure i turbinar-la.

Fruit d'aquelles accions, els ajuntaments de Vilada i la Nou de Berguedà han confirmat que celebraran consultes populars per decidir el posicionament institucional respecte de la iniciativa. Per part de Cercs, el tercer municipi que amb implicació directa, han lligat com a condició pel sí el desmantellament de l'antiga central tèrmica. Més enllà dels consistoris, el moviment ciutadà Clarà Viu o l'agrupació ecologista Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, mantenen la seva oposició al projecte.