Els promotors de la central hidroelèctrica reversible de la Baells estimen un retorn econòmic anual d'un milió d'euros al Berguedà. Així ho han compartit avui les empreses promotores, Verbund i E-Storagy (filial de Capital Energy) en la primera presentació formal del projecte al territori. En paral·lel, les empreses incideixen en beneficis com la creació de llocs de treball, l'impuls industrial i el paper protagonista de la comarca en el futur de la transició energètica a Catalunya.
Aquest migdia, els representants de les empreses promotores del projecte per a la construcció d'una central hidroelèctrica reversible a l'embassament de la Baells han celebrat la primera presentació oficial per exposar formalment l'avantprojecte, abans que surti a exposició pública aquesta mateixa setmana. Ha sigut a Berga, i hi han assistit càrrecs electes i membres d'entitats comarcals d'interès, els quals han pogut conèixer al detall la planificació i envergadura del futur equipament. De la ponència se n'ha ocupat el portaveu del projecte al territori, l'arquitecte tècnic berguedà Carles Farràs, qui valora que aquesta iniciativa esdevé "una oportunitat important pel Berguedà".
Hi ha cinc elements que els promotors destaquen a favor de la proposició en clau berguedana. En primer lloc, s'han referit al retorn econòmic, amb un volum de compensacions d'un milió d'euros anual. Aquest es divideix en 600.000 euros en concepte dels tributs de béns immobles especials i d'activitats econòmiques que recaptaran directament els municipis implicats amb la infraestructura. Els 400.000 restants dotaran el Fons de Desenvolupament, eina que cada any servirà per impulsar accions "d'interès locals" com infraestructures municipals, plans per a la millora de l'eficiència energètica, programes de formació o beques d'estudi, entre altres. Cal tenir en compte que, més enllà d'aquest recapte anual, els treballs de construcció també revertirien en 12 milions d'euros d'impostos pels ajuntaments de Cercs, la Nou de Berguedà i Vilada.
Pel que fa al teixit econòmic, els impulsors destaquen la creació de llocs de treball i la dinamització del sector industrial. La posada en marxa de la central suposaria la contractació de 30 persones de forma estable. Abans, la fase de construcció pot implicar unes 1.700 persones, amb 500 llocs directes i 1.200 més d'indirectes. En aquest sentit, la prioritat és poder vincular tantes empreses del territori com sigui possible, asseguren. De fet, aquesta relació primigènia amb el sector ha suposat el canvi de parer respecte d'un element clau en el funcionament de la central com és el punt d'abocament de l'energia generada. Escoltant les demandes del territori, el projecte preliminar es modificarà per tal que se situï com a punt de destí la futura subestació elèctrica del Polígon Industrial d'Olvan, sent un gest estratègic pel seu desenvolupament. A més, els promotors també es fixen en un dels sectors amb un pes considerable al Berguedà, el turisme, avançant que tenen l'objectiu d'obrir les instal·lacions celebrant visites guiades per complementar l'oferta divulgativa a la comarca.
En darrera instància, els responsables del projecte posen en relleu l'ocasió per convertir la Baells i el Berguedà en un referent de la transició energètica. Al voltant d'això, hi ha dos elements principals que ho justifiquen: que serà la primera infraestructura a les conques internes d'aquesta tipologia, i que generarà un terç dels megawatts que Catalunya necessita produir l'any 2030 per complir els paràmetres previstos en la Prospectiva Energètica de Catalunya (Proencat), calculada en 2.034 MW.
- Els plafons informatius del projecte de la central reversible que s'exposaran
- Lídia López
Les relacions amb el territori "van pel bon camí"
La presentació d'aquest dimarts a Berga es complementarà amb tres exposicions obertes a la ciutadania entre aquest dimarts a la tarda i dijous, quan representants de les empreses i el portaveu local faran les explicacions pertinents directament als pobles implicats. Abans, els contactes amb les alcaldies ha estat fluid i constant, aproximadament des de l'estiu de 2023, just després de la composició dels nous equips de govern fruit de les eleccions locals. "Estem en una fase encara inicial, en la qual la prioritat és explicar molt bé com serà el projecte", detallen els impulsors, que si bé incideixen que cap consistori ha pres hores d'ara una posició oficial, celebren que "de moment, les reunions van pel bon camí".
També s'ha referit a aquesta interlocució amb el territori el president del Consell Comarcal del Berguedà, Moisès Masanas, encarregat de fer el parlament d'obertura de la ponència. "Hem demanat la màxima transparència", ha assenyalat Masanas, qui afirma que "hem celebrat trobades que ens han permès anar coneixent el projecte, veure com avança el procés i compartir les visions i preocupacions dels nostres ajuntaments". "És un projecte molt gran, i des del Consell Comarcal la nostra missió és estar al costat i acompanyar els consistoris en el que calgui", ha recalcat. Així, han vist en aquesta reunió central "el millor corol·lari de les trobades inicials", agraint a les empreses "la capacitat que han tingut per fer les explicacions directament al Berguedà", i passant pàgina respecte del primer aterratge del projecte, polèmic i sobtat, l'any 2022.
La campanya de divulgació de l'avantprojecte continuarà aquesta tarda amb l'exposició i divulgació amb representants a la Nou del Berguedà, exercici que es replicarà dimecres a Cercs i dijous a Vilada. Els impulsors han convidat la ciutadania a visitar els plafons informatius sobre la iniciativa i fer-los les preguntes que considerin, per tal d'incidir en l'objectiu de transparència. A la vegada, amb aquest exercici esperen guanyar-se la confiança i suport dels ajuntaments, un factor determinant tenint en compte que el seu vistiplau és una condició indispensable perquè L'Energètica se sumi al projecte.
Ara bé, aquests moviments no semblen convèncer els grups ecologistes, que volen fer visible la seva negativa al projecte. S'hi han implicat la plataforma Pla de Clarà Viu, el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà i el Casal Panxo, que consultats per NacióBerguedà, detallen que exposaran els seus contraarguments pròximament, un cop finalitzada la reunió i fetes les valoracions col·lectives pertinents.
