A l'any 2025 li queda només una setmana de recorregut. D'aquí a set dies culminarà un any marcat per diferents temàtiques que s'han viscut i debatut amb molta intensitat al Berguedà, com la situació del transport públic, l'atenció a l'Hospital de Berga, el projecte de la central reversible de la Baells o els desacords populars amb diferents iniciatives locals.
A NacióBerguedà fem un recull dels 12 titulars més memorables, un per cada mes. També adjuntem algunes de les notícies més rellevants de cada mensualitat.
Gener: Una cinquantena de persones talla la C-16 a Berga per reclamar la T-Mobilitat al Berguedà
Desenes de cotxes aturats un diumenge de la temporada d’esquí a la C-16, dos joves fent una tasca diplomàtica amb els viatgers a base de coca i xocolata, i els Mossos gestionant les restriccions pel desgrat dels impulsors de l’acció. Berga Grup Independent arrencava l’any impulsant una mobilització per reclamar la posada en marxa de la T-Mobilitat al Berguedà, atraient mig centenar de persones entre usuaris, familiars i algun representant polític. També té a veure amb el transport i la mobilitat la decisió de l’Ajuntament de Berga de protegir la zona de l’estació d’autobusos amb unes pilones que blindessin la vorera en cas que un bus es tornés a desfrenar. Encara a Berga, es va estrenar la nova gespa al Camp Municipal de Futbol, després d’anys de reclamacions per part del club local. Finalment, el mes va estar marcat pel canvi de presidència al Consell Comarcal, amb la dimissió pactada de Ramon Caballé i el nomenament també acordat de Moisès Masanas.
Febrer: Salut aclareix que no pretén eliminar la sala de parts ni les urgències ginecològiques a l'Hospital de Berga
Ha estat un dels serials de l’any. Uns primers missatges entre les llevadores i les seves pacients feia saltar totes les alarmes col·lectives: l’atenció ginecològica i obstètrica del Berguedà semblava no estar garantida a la comarca. Totes les institucions es van activar immediatament per demanar explicacions a Salut i deixar clara la seva disconformitat. Finalment, després de tres setmanes de rebombori, el gerent del departament a la Catalunya Central, Toni Sánchez, va haver de comparèixer per reconèixer uns treballs per a la reestructuració del servei i negant qualsevol intenció de suprimir recursos a l’Hospital de Berga. A Cercs, les aproximacions del projecte per a la construcció d’una central hidroelèctrica reversible feien exclamar el consistori perquè aquests treballs es lliguin amb el desmantellament, d’una vegada per totes, de l’antiga tèrmica. I en l’àmbit cultural, l’Ajuntament de Berga i la família de Jordi Cussà feien públic el seu acord per a la cessió del fons literari i manuscrits de l’escriptor a l’Arxiu Comarcal del Berguedà per a la seva conservació. En termes comarcals, destaca l’estimació parcial del Tribunal de Contractes del recurs del Grup Horitzó sobre l’adjudicació del contracte de gestió de roba i recollida de voluminosos, deixant a la casella de sortida i, de moment, sense progressió pública, el plec.
Març: L'Ajuntament de Berga acorda construir l'estació d'autobusos a la Rasa dels Molins
Una notícia destacada de l’any i gairebé de la dècada. Els grups municipals es posaven d’acord respecte de la ubicació de la futura estació d’autobusos de Berga, després de 20 anys de projectes, teories i suposicions que mai s’acabaven d’executar. L’espai seleccionat és la zona sud de la Rasa dels Molins. L’entesa també implicava el Departament de Territori, qui es farà càrrec de les obres i també participarà en el finançament del vial que ha de donar accés a les instal·lacions. També té una mirada de futur l’anunci del trasllat del Consell Comarcal i l’Agència de Desenvolupament a la segona planta del Convent de Sant Francesc de Berga, aprofitant la cessió de l’ús entre la propietat i el consistori local fins al 2106. Encara a Berga, la Mancomunitat de Municipis Berguedans per la Biomassa va desmantellar l’esquelet incendiat de la central de biomassa del Polígon de la Valldan. Finalment, la capital també va ser escenari d’una concentració contra l'incivisme i la delinqüència participada per les entitats veïnals, els grups polítics i altres associacions locals.
Abril: El Berguedà recupera el subministrament elèctric després de vuit hores d'aturada
Ha estat un fet destacat a la comarca, al país i a tot l’Estat. La gran apagada elèctrica del 28 d’abril segurament serà un dels temes a recordar en els àpats de Nadal, i qui sap si també motiva algun regal en forma de pack d’emergència. I és que a la majoria de llars es van adonar que els faltaven alguns bàsics com piles, llanternes o una ràdio. En aquest mes també arrencava un altre de les sagues amb més durada de l’any: el desacord per la instal·lació d’una torre de telefonia a Puig-reig, primerament dins el plenari. En el mateix municipi, però al nucli de l’Ametlla de Merola, també s’alertaven per la ubicació d’una altra infraestructura com és la futura depuradora. Una altra colònia va destacar durant l’abril, com és Cal Bassacs, per la voluntat anunciada de l’Ajuntament de Gironella d’adquirir la torre de l’amo.
Maig: Salvador Illa i Ivan Sànchez acorden que la Generalitat augmenti el finançament de la Patum
La prèvia de la Patum arrencava amb una trobada entre l’alcalde de Berga i el president de la Generalitat on, entre altres qüestions, parlaven sobre el finançament de la festa i el compromís de l’administració catalana d’augmentar l’aportació econòmica per fer front a les despeses creixents de la celebració. També relacionada amb la Patum, i més concretament la Patum Infantil, es mostraven públicament els renovats caps dels Nans Nous. La corporació de la capital donava els detalls de la pròxima concessió de la gestió de la Residència Sant Bernabé, que entraria en vigor l’1 de juny. Finalment, els veïns de la ciutat es van bolcar en els diferents actes en homenatge a Josep Maria Isanta amb motiu del 20è aniversari del seu assassinat, com en la inauguració del mural que el recorda a la plaça Cim d’Estela.
Juny: La Patum del 2025 posa el punt final amb un Salt de Plens exemplar
Del 17 al 22 de juny, Berga va celebrar una nova edició de la Patum, marcada pel record a Josep Maria Isanta, la calor intensa, els 30 anys d’emissions en directe de Televisió del Berguedà i les protestes en contra de la figura del Felip VI. Precisament, aquest efecte de climatològic ha comportat que, enguany, es traslladin del juliol a l’octubre les festes de la Baronia de Pinós de Bagà. A Fumanya, el Centre d'Interpretació Dinosaures va donar la benvinguda a dues noves figures hiperrealistes de dos sauròpodes com els que van viure a finals del Cretaci. I tornant a la capital, la CGT i els seus afiliats al Tossalet arrencaven una batalla per les condicions laborals que encara dura dins el Centre Esportiu Municipal.
Juliol: La T-Mobilitat aterra al Berguedà amb satisfacció i alguns dubtes
Després d’anys de reclamacions, la setena corona de l’ATM de Barcelona, que comprèn les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Ripollès, quedava integrada tarifàriament amb la posada en marxa de la T-Mobilitat. Els trajectes de transport públic es podien passar a fer amb els títols disponibles arreu del territori afectat, permetent l'equiparació dels bitllets. També en el marc de la mobilitat, el Departament de Territori obria el públic la nova variant de Sagàs, després de mesos d’obres i completant l’Eix del Lluçanès. A Bagà, l’alcalde i dos regidors denunciaven les amenaces anònimes escampades pel poble que també contenien missatges fora de lloc. I al carrer Sardana de Berga, els veïns posaven fil a l’agulla a les seves accions per impedir l’obertura d’un local de fumadors de cànnabis.
Agost: La Fundació la Llar preveu consolidar l'oferta del Blat els mesos vinents amb més places i nous serveis
La Fundació la Llar ha fet un nou pas endavant al seu centre residencial del Blat, que continua mirant amb esperança i objectius clars al futur per tal d’oferir el servei més complet possible. El Consell Comarcal també anticipava canvis en la recollida selectiva al seu veïnat, amb un primer enviament de missives. A Castellar de n’Hug, van celebrar una nova edició del tradicional Concurs Internacional de Gossos d’Atura, amb una decisió històrica per ajustar el nombre de concursants per tal de facilitar una execució òptima de les diferents fases. D’altra banda, a Saldes, s’ha perpetrat un dels robatoris més misteriosos de l’any a la comarca: en cosa de tres setmanes, desapareixia l’escultura dedicada al ciclisme instal·lada al Coll de Pradell.
Setembre: Els promotors de la central reversible de la Baells estimen un retorn d'un milió d'euros l'any al Berguedà
El mes de setembre va revifar el debat públic sobre el projecte de la central hidroelèctrica de la Baells. Els promotors van celebrar un seguit de presentacions per explicar la iniciativa, a la vegada que els grups ecologistes recalcaven la seva negativa i que dos dels municipis directament implicats anunciaven la celebració d’unes consultes populars que determinaran el seu posicionament. A Bagà, inauguraven la nova plaça Porxada després de 12 setmanes de treballs per reparar els defectes de les instal·lacions i fer-li un rentat de cara. En canvi, a Puig-reig encetaven els treballs per a la construcció d’una pista d’atletisme. I a Berga, aquell acord que havia costat tants anys d’encaixar s’esfumava pel trencament del pacte unitari del plenari per part de BeGI.
Octubre: Més de 1.300 persones signen per demanar expedicions de bus directes entre Berga i Barcelona
Un grup de veïns i veïnes de Berga i altres poblacions de la comarca posava en marxa una lluita conjunta per reclamar un servei de transport públic digne, eficient i suficient. Les accions han sumat les administracions, que han intentat pressionar conjuntament a favor d’unes millores que, de moment, no han arribat. Aquest esforç col·lectiu també el van fer possible el grup de persones que no està d’acord amb la ubicació de la torre de telefonia de Puig-reig, i van sumar les signatures necessàries per celebrar una consulta popular. A Berga, prenia més protagonisme una de les qüestions que han omplert més titulars aquest any: el no-inici d’obres als Pedregals. Per la seva banda, a Gironella responien amb contundència en contra de l’agressió sexual patida per una jove al poble.
Novembre: Els familiars dels residents a Sant Bernabé denuncien les «mancances greus» d'atenció
Les famílies d’usuaris de la Residència Sant Bernabé alçaven la veu per denunciar l’empitjorament de les condicions al centre assistencial d’ençà del canvi de gestió. Les seves declaracions van ser contrarestades immediatament tant per l’Ajuntament de Berga com per la concessionària i les treballadores, negant les acusacions més greus i allargant la mà per debatre sobre els elements que poden millorar. Justament, l’atenció a la gent gran també va ser notícia a Gironella el mateix penúltim mes de l’any, amb un to totalment contrastat. D’una banda, per la bona rebuda del programa per combatre la solitud no desitjada, i de l’altra, per la inauguració dels nous equipaments i serveis dins l’àmbit de treball de la Fundació Sant Roc. Tornant a la capital, esclatava un altre melodrama: es destapava la ubicació de la futura parada temporal d’autobusos, encenent els ànims dels veïns de la zona.
Desembre: Guanya el sí a Gósol per formar part de Barcelona
La primera de les diverses consultes populars projectades pròximament al Berguedà tenia lloc a Gósol per resoldre un debat arrossegat durant dècades. Què és més convenient, pertànyer a la demarcació de Lleida o a la de Barcelona? Els residents ho han tingut clar: a la barcelonina. El darrer plenari de l’any a Berga mereixeria un capítol propi: reclamacions dels propietaris dels Pedregals per l’endarreriment de les obres al seu barri; protestes dels veïns del carrer del Bruc pel futur trasllat de la parada d’autobusos a la carretera de Solsona; i l’escenificació pública del trencament del grup municipal de BeGI. Un terratrèmol polític amb rèpliques a Aliança Catalana, formació a la qual vol transitar Judit Vinyes. Entre tots, els veïns dels Pedregals podran brindar amb més alegria aquest Nadal tenint en compte l’entesa sobre la campana anual per l’inici dels treballs a la urbanització.
