El Consell d'Alcaldies del Berguedà s'ha reunit per primera vegada aquest 2026. La trobada s'ha celebrat aquest dimecres a la Biblioteca de Sant Jordi de Cercs i ha servit per posar en comú un seguit de qüestions que marcaran el futur de la comarca. Però també s'ha parlat del present, amb temes com el plantejat per l'Ajuntament de Cercs i concretament el seu batlle, Urbici Malagarriga, qui ha aprofitat per posar en comú el seu neguit per la creixent sinistralitat a la carretera C-16.
Ha estat al final de la sessió, en el torn de precs i preguntes, que Malagarriga ha volgut expressar la seva preocupació respecte de la sinistralitat a l'Eix del Llobregat, atenent els nombrosos accidents que s'han acumulat la darrera setmana especialment dins el terme municipal de Cercs. Aquest amoïnament ja l'ha traslladat a altres institucions públiques, però l'alcalde ha considerat que sumar veus servirà per fer més pressió i per agilitzar les actuacions.
Tots els alcaldes i alcaldesses han coincidit en la necessitat d'actuar. D'aquesta manera, en la trobada s'ha pactat que s'elaborarà un comunicat conjunt per demanar al Servei Català de Trànsit que prengui mesures urgents per millorar la seguretat de la C-16, especialment en el tram on es concentren més sinistres. Aquest comunicat es treballarà conjuntament amb el Consell Comarcal i la proposta serà traslladada a Trànsit en les pròximes setmanes, assenyalen des de l'administració supramunicipal.
Els plans de treball immediat al Berguedà
En el decurs de la reunió, s'ha presentat el pressupost del Consell Comarcal per al 2026. Segons exposen des de l'ens, els comptes arriben als 23 milions d'euros en ingressos i 22,9 en despeses, i tenen per objectiu "reforçar serveis essencials i millorar l'organització interna", cosa que implica un increment del 3,78% respecte al del 2025. Aquesta previsió inclou més recursos per a residus, depuradores i atenció a les persones, així com la consolidació de noves places de personal intern. També es preveuen inversions condicionades a l'obtenció de subvencions, especialment en polígons i habitatge.
Així mateix, s'ha presentat l'actualització del model de col·laboració al Berguedà. L'objectiu, detallen, és "reforçar una manera de treballar més cooperativa i municipalista, amb un paper destacat de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà i el disseny d'una estratègia compartida i amb sentit per al conjunt del territori". De la mateixa manera, assenyalen que "s'aposta per un funcionament basat en la confiança, la transparència i el consens".
Legislació i projectes més enllà de la comarca
Finalment, durant la sessió s'han tractat dos projectes que impacten el Berguedà, però que tenen un abast nacional o internacional. D'una banda, la Generalitat de Catalunya ha presentat els elements principals de l'Avantprojecte de Llei d'Alta Muntanya, una normativa que "vol donar resposta a les particularitats dels territoris d'alta muntanya: vulnerabilitats causades pel canvi climàtic, baixa densitat de població i dispersió i distància respecte als centres urbans". La nova llei preveu un marc normatiu propi, un Pla d'Actuacions Estratègiques i l'Oficina de l'Alta Muntanya, així com una governança més participada. La proposta, apunten des del Consell, s'alinea amb l'Estratègia del Pirineu 2024-2030, que ja treballa projectes transformadors en habitatge, mobilitat, energies renovables, gestió forestal i turisme sostenible.
Per la seva banda, el conseller comarcal Turisme i Serveis i difusió del Territori, David Font, ha donat a conèixer els detalls del projecte europeu Poctefa 2026-2029, que impulsa la cooperació entre les regions d'Espanya, Andorra i França en termes turístics. El Berguedà participa amb el projecte Tramuntanya, que inclou el massís del Pedraforca com a territori pilot i que està cofinançat en un 65% pels Fons Feder. Aquest projecte té un pressupost total de 2,9 milions d'euros, dels quals 1,8 milions corresponen al Berguedà, i permetrà millorar elements com la gestió dels espais naturals, modernitzar la xarxa de senders i incorporar eines digitals per facilitar la informació i orientació als visitants, apunten des del Consell.
