La central de la Baells: transició energètica, electricitat bonificada i desenvolupament per al Berguedà

El projecte, que se sotmetrà a consulta el 28 de març, inclou -a banda de la inversió, impostos i un fons de desenvolupament anual de 400.000 euros- millores en formació, transport públic i equipaments

Publicat el 16 de març de 2026 a les 06:00

El 17 de febrer de 1976, fa just 50 anys, es va inaugurar l'embassament de la Baells. Aquesta infraestructura hídrica regula des d’aleshores el riu Llobregat per mitigar-ne les inundacions, assegurar l'abastament aigües avall i produir electricitat renovable. Mig segle després, es pretén fer un pas endavant: aprofitar el pantà per construir una central hidroelèctrica reversible

Es tracta d'una instal·lació clau per a la transició energètica i que pot ser una oportunitat de desenvolupament del Berguedà. A banda de la inversió -400 milions d'euros-, els llocs de treball i els impostos -12 milions de l'ICIO i 600.000 d'anuals-, el projecte inclou un fons de desenvolupament de 400.000 euros anuals per als tres municipis. 

A més, els promotors han anunciat recentment noves compensacions: bonificar fins a un 40% l'electricitat, transport públic gratuït, beques per a estudiants així com la realització de projectes clau com la millora de carreteres, equipaments i l’oferiment de mitjans tècnics i econòmics per a la demolició de la tèrmica de Cercs. En dues de les poblacions, a la Nou i a Vilada, els veïns estan cridats a votar si hi donen suport el pròxim 28 de març.

Què és una central reversible i per què és clau per a la transició energètica?

Fa molts mesos que al Berguedà i al conjunt de Catalunya es parla de centrals hidroelèctriques reversibles. Ara bé, no es tracta de cap tecnologia nova ni al món ni al nostre país.

N'hi ha dues a Catalunya i una tercera al límit amb la Franja de Ponent.

  • Tavascan-Montamara funciona des del 1972.
  • Estany Gento, inaugurada el 1985, té una potència similar al projecte de la Baells.
  • Ha estat una infraestructura clau per regular el sistema elèctric català.

Ara bé, en què consisteixen exactament?

  • L'aigua s'usa com a bateria natural per emmagatzemar energia.
  • Quan el sistema té excedent d'electricitat, es fa pujar l'aigua cap a un petit embassament superior.
  • Quan hi ha demanda, l'aigua es fa caure i es produeix electricitat 100% renovable.
  • El procés es pot realitzar de manera indefinida sense pèrdua d'aigua.

Si fins ara ja eren importants, amb la transició energètica passen a ser imprescindible. El sol i el vent són recursos il·limitats, però les plantes fotovoltaiques i eòliques no poden funcionar en continu. D'aquesta manera, hi ha hores en què es produeix més energia de la necessària -especialment al migdia- i altres on la demanda és més alta que la producció -sobretot a la nit-.

Inversió de 400 milions d'euros al Berguedà

A les conques internes de Catalunya -a diferència de les de l'Ebre-, la Baells és l'únic emplaçament ideal per instal·lar-hi una central hidroelèctrica reversible, segons un detallat estudi del Col·legi Industrials de Catalunya. Les empreses Verbund i E-Storagy, especialistes en energies renovables, impulsen un projecte que suposarà una inversió total de 400 milions i que es podria començar a construir a partir del 2028. Aquestes són les principals dades:

  • Inversió total del projecte: 400 milions d'euros
  • Impost de construccions (ICIO) als municipis: 12 milions d'euros*
  • Llocs de treball construcció: 500 directes i 1.200 indirectes
  • Llocs de treball explotació: 30 directes
  • Impostos explotació (IAE i IBI-BICES): 600.000 euros/anuals*
  • Consum d'aigua: 0 litres

* Els impostos es pagaran als municipis de Cercs, la Nou de Berguedà i Vilada.

Actualment, l'embassament de la Baells està pràcticament al 100%, però què passaria si es tornés a produir una sequera extrema? La central reversible deixarà de funcionar si el nivell baixa del 23%. Això sí, cal insistir que es tracta d'un circuit tancat que no perd aigua: tot el que es bombeja cap a la bassa superior, es turbina posteriorment cap al pantà.

 

Un fons de desenvolupament per als tres municipis

Una de les singularitats del projecte és que té com a pilar el desenvolupament d'aquests municipis del Berguedà. En aquest sentit, a banda dels impostos, s'inclou un fons que aportarà 400.000 euros anuals mentre la central estigui en funcionament.

A aquesta quantitat, s’hi afegiran noves compensacions anunciades recentment per Verbund i E-Storagy per a la bonificació d'electricitat, formació i la millora d'infraestructures i equipaments per als tres municipis, que s’hauran de concretar a partir de convenis entre els promotors i els ajuntaments.

Cercs

  1. Llum bonificada: descompte del 40% per a totes les persones empadronades (percentatge calculat a partir de la població i els consums actuals).
  2. Beques: 30 ajuts anuals de 3.000 euros per a estudis homologats a partir de criteris de mèrit i de situació socioeconòmica.
  3. Anglès: s'incrementaran les classes d'anglès per als veïns del poble.
  4. Demolició de la tèrmica: recursos tèrmics i econòmics a disposició de l'Ajuntament per realitzar la demolició de l'antiga central tèrmica. De manera preliminar, s'ha encarregat un estudi per planificar-ne l'actuació.
  5. Formació i cursos: col·laboració amb agents socials del Berguedà per formar els futurs treballadors de la Baells.
  6. Borsa preferent: el personal qualificat del Berguedà tindrà prioritat en la contractació.
  7. Proveïdors locals: les empreses del Berguedà tindran preferència per abastir les necessitats de la central.
  8. Visites a la central: coordinació amb el Museu de les Mines de Cercs per oferir visites a la nova instal·lació.

La Nou del Berguedà

  1. Llum bonificada: descompte del 40% per a totes les persones empadronades (percentatge calculat a partir de la població i els consums actuals).
  2. Beques: 5 ajuts anuals de 3.000 euros per a estudis homologats a partir de criteris de mèrit i de situació socioeconòmica.
  3. Reforç escolar: s'oferirà un professor de reforç durant quatre hores a la setmana.
  4. Carretera: millora i eixamplament de la carretera que uneix la Nou i Vilada.
  5. Mirador: habilitació d'un sender i construcció d'un mirador amb vistes panoràmiques a la Baells.
  6. Millores urbanes: pavimentació de carrers del nucli urbà.
  7. Transport públic: el servei de taxi municipal gratuït funcionarà cada dia de la setmana.
  8. Captació d'aigua: millora del sistema per garantir la qualitat de l'abastament.
  9. Borsa preferent: el personal qualificat del Berguedà tindrà prioritat en la contractació.
  10. Proveïdors locals: les empreses del Berguedà tindran preferència per abastir les necessitats de la central.

Vilada

  1. Llum bonificada: descompte del 40% per a totes les persones empadronades (percentatge calculat a partir de la població i els consums actuals).
  2. Beques: 10 ajuts anuals de 3.000 euros per a estudis homologats a partir de criteris de mèrit i de situació socioeconòmica.
  3. Reforç escolar: s'oferirà un professor de reforç durant quatre hores a la setmana.
  4. Restauració de la fonda Bellavista: aquest edifici es convertirà en habitatges socials per al poble (mentre duri la construcció acollirà treballadors).
  5. Heliport: condicionament d'una infraestructura per a helicòpters que podran usar els Bombers i el Servei d'Emergències Mèdiques.
  6. Millores urbanes: renovació de les voreres i la calçada del carrer Teodor Miralles.
  7. Transport públic gratuït: servei de transport d'anada i tornada fins a Berga.
  8. Treballador familiar: contractació d'un professional per acompanyar les persones grans.
  9. Borsa preferent: el personal qualificat del Berguedà tindrà prioritat en la contractació.
  10. Proveïdors locals: les empreses del Berguedà tindran preferència per abastir les necessitats de la central.

Com es tramita? Quan entrarà en servei?

El projecte de la central de la Baells està a l'inici de la seva tramitació. El seu avanç, sotmès a un estricte procés de validació tècnica i ambiental, se centra en tres eixos:

  • Gestió de l'aigua: tramitació amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per obtenir la concessió del cabal necessari, destinat exclusivament a l'emmagatzematge energètic.
  • Seguretat ambiental: avaluació a càrrec del Ministeri per a la Transició Ecològica per assegurar la plena integració del projecte en el paisatge i l'ecosistema local.
  • Infraestructura elèctrica: coordinació amb Red Eléctrica (REE) per a la futura interconnexió amb la subestació d'Olvan.

Aquest és el calendari previst per a les diverses fases d'un projecte que podria començar a funcionar a partir del 2033:

  • 2025-2028: exposició pública i validació administrativa
  • 2028-2031: inici de construcció i obra civil
  • 2031-2033: muntatge tecnològic i equips
  • 2033: entrada en servei

ℹ️ Tota la informació a labaells.cat