La despesa de les llars a Catalunya ha quedat en gran part acaparada pels preus de l'habitatge, els darrers anys. L'augment dels costos residencials s'ha endut una immensa part dels diners de la població, la darrera dècada, mentre altres àmbits com l'oci, el vestuari i el calçat o l'educació gairebé s'han mantingut estancats. També hi ha influït especialment l'augment del preu dels aliments de primera necessitat, colpejats per la inflació. Per contra, ara les llars catalanes gasten menys en aspectes com les begudes alcohòliques i el tabac. És part de les conclusions de l'Informe Social 2025, presentat pel Departament de Drets Socials i Inclusió aquest dimarts. 

Les dades, treballades a partir de l'Enquesta de pressupostos familiars de l'Idescat, evidencien que un "increment sostingut en habitatge i subministraments (33%)", que a més és la partida familiar que comporta més esforç econòmic: fa deu anys no arriba als 10.000 euros de mitjana. Ara frega els 13.000 euros per llar. A molta distància, però encara de manera destacada, es troba l'augment del cost de l'alimentació (que ha crescut un 32%) o el transport (16%), especialment afectat pel preu de la benzina. Aquestes despeses forçoses "tendeixen a desplaçar despesa d’altres partides o a reduir el marge d’estalvi", remarca la Generalitat en el seu informe.

Això fa que, en aquest informe, el Govern situï com a primera prioritat abaratir el cost de la vida i, especialment, de l'habitatge. A banda, també es planteja la necessitat de garantir la igualtat d'oportunitats i reduir la pobresa infantil, reforçar les trajectòries laborals fràgils, que deixen ingressos inestables, enfortir el sistema de cures o guanyar capacitat preventiva, amb una millora del sistema de protecció social, que incedeixi abans que la pobresa s'estengui a més capes de la societat.

En gran part, l'executiu de Salvador Illa defensa millorar el funcionament de molts dels instruments que ja existeixen, més que no pas presentar una bateria de noves solucions. Una mostra d'aquest tarannà és la voluntat d'augmentar l'arribada de l'Ingrés Mínim Vital -a través d'una finestreta única que encara està pendent-, i que això també millori l'aconseguiment d'una ajuda a la infància encara massa desconeguda: el capi, el Complement d'ajuda per a la infància. Fonts de la conselleria de Drets Socials i Inclusió asseguren que actualment hi ha un 80% de famílies amb menors d'edat que podrien rebre aquesta ajuda econòmica. Així, es posen com a deures aconseguir que aquesta dada es redueixi, mentre el govern espanyol manté a l'espera el desplegament d'una ajuda universal per criança.

La pressió fiscal per sota de la mitjana europea condiciona les polítiques socials

En qualsevol cas, les grans polítiques d'ajudes contra la pobresa, especialment en l'àmbit infantil, on Catalunya se situa al capdavant d'Europa, requereixen grans pressupostos. Combatre aquesta situació requeriria una reforma fiscal i augmentar els impostos, assegurava l'expert -i assessor habitual de diverses administracions- José Antonio Noguera en una entrevista a Nació, l'any passat. Recordava que la pressió fiscal a Catalunya és més baixa que la de la majoria de països referents en estat del benestar a escala europea. Ara, en aquest sentit, l'Informe Social 2025 de la Generalitat assenyala que tenim "una pressió fiscal agregada inferior a la mitjana europea" i assegura que això deixa "un marge limitat en termes de recursos disponibles per habitant" i "condiciona de manera decisiva el volum i l’abast de les polítiques socials". 

Entre els problemes detectats al sistema hi ha "una resposta més limitada" davant riscos emergents o intensificats, "com la pobresa infantil, la precarietat laboral, l’accés a l’habitatge o la insuficiència d’ingressos en edat activa", resol el document del Govern. "Aquesta asimetria no respon únicament al disseny de les prestacions, sinó també a una combinació de factors estructurals: una pressió fiscal agregada moderada en comparació amb els estàndards europeus, un pes elevat dels impostos indirectes i una orientació històrica del sistema cap a la protecció ex post més que no pas cap a la prevenció i la inversió social. Aquestes limitacions expliquen per què, malgrat l’esforç redistributiu, persisteixen nivells elevats de pobresa i vulnerabilitat", remata l'informe.