El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tornat a presidir el consell executiu després d'un mes de baixa i enmig de les diverses crisis que arrossega el país, començant per Rodalies i seguint per mestres o metges. El Govern esperava un cop d'efecte aquest principi d'any amb els pressupostos, però els acords es fan esperar i el temps s'esgota. Una de les claus és la prohibició de la compra especulativa d'habitatge, que reclamen els Comuns, i el Departament de Territori creu que ha identificat la tecla per frenar aquesta pràctica: serà a través de la modificació de la llei d'urbanisme i es treballa sobre la proposició de llei feta pel partit de Jéssica Albiach i David Cid, que exigeixen més ambició al Govern.

"Estem mirant com podem adequar els informes dels experts i la legalitat vigent, i quines modificacions legislatives caldria fer més enllà de la mateixa proposició de llei", ha afirmat la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, que ha refermat la voluntat política de l'executiu per tirar endavant aquesta limitació. "És un desplegament inèdit en polítiques d'habitatge", ha remarcat Paneque. L'eix central, però, serà la modificació de la llei d'urbanisme i en caldran d'altres abans de portar la reforma al Parlament. Cal seguretat jurídica i limitar la restricció en un àmbit geogràfic i temporal. "Tenim tota la voluntat perquè sigui possible", ha insistit la portaveu, davant la pressió dels ecosocialistes. "És irrenunciable", ha dit Albiach.

Tampoc hi ha novetats sobre com executar més i millor les inversions en infraestructures, com també ho reclamen els Comuns (i ERC, en forma de consorci d'inversions). On sí que s'ha tancat un acord entre Govern i Comuns és amb les beques menjador -100.000 euros en dos anys, que permetran arribar al 30% de l'alumnat- i per reforçar l'educació pública, sobretot les centres de màxima complexitat, un pla de xoc per a la comprensió lectora, nous grups de Formació Professional i la climatització de les escoles. Així, s'ha pactat incrementar un 20% la plantilla estructural dels centres de secundària d'alta complexitat o la incorporació de 158 nous psicopedagogs.

Compromís inconcret amb l'IRPF

I més enllà d'això, hi ha l'IRPF. ERC ha cedit i ha retirat la proposta al Congrés, però continua insistint que sense moviments en aquest àmbit no hi haurà negociació. El Govern no concreta res en aquest àmbit per no incomodar el PSOE, i es limita a dir que els acords es compliran, sense explicar ni com ni quan. Els republicans esperen que es pugui habilitar la Generalitat per recaptar l'impost a través d'esmenes a la reforma de la llei, però el govern espanyol es mostra reticent a anar més enllà d'una gestió "en xarxa" i de deixar més presència a l'administració catalana.

En la negociació de pressupostos s'hi suma un altre obstacle. És la mesura proposada pel Departament de Salut per retallar les baixes mèdiques, que no ha agradat gens als socis d'investidura. El Govern ha mirat de justificar-la i ha dit que no es tracta que les baixes siguin més curtes, sinó que "durin el que toca, ni més ni menys". I per això s'aportaran recursos als CAP, per tal que puguin fer més diagnòstics a qui necessita una baixa. "Quan una baixa es perllonga sense diagnòstic clar és un patiment pel treballador", ha dit Paneque.

S'acaba el temps

Per tot plegat, tenir pressupostos el primer trimestre de l'any és pràcticament impossible, malgrat que el Govern insisteix que "no contempla cap altre escenari". Aquest dimarts era el dia límit per aprovar els comptes i complir amb l'horitzó que s'havia fixat pel Departament d'Economia de tenir-los en vigor abans del 31 de març. Per ara, el Govern no vol tirar pel dret i aprovar-los al consell executiu sense tenir abans un acord amb els socis d'investidura que en garanteixi la viabilitat parlamentària. Illa, en el seu retorn, ha insistit que el país necessita pressupostos. "Estem compromesos a fer tot el que puguem fer perquè sigui així", ha dit. Ha admès que ERC i els Comuns són "exigents" però que s'hi està treballant per aconseguir tancar un acord.