El PSC va guanyar les eleccions i va arribar a la Generalitat amb un relat ben travat en favor dels serveis públics i la promesa de bona gestió. Salvador Illa es presentava així com l'antítesi d'un independentisme que havia governat durant més d'una dècada i que, segons el relat socialista, havia desatès els problemes "reals" de la gent i havia oblidat "el dia a dia" per centrar-se en promeses irrealitzables que, al cap i a la fi, només generaven frustració. Parlava de "dècada perduda". Amb l'arribada a Palau, l'executiu ha posat en pràctica la seva proposta, amb estreta col·laboració amb la Moncloa, però la pau socialista comença a esberlar-se, precisament, pel mal funcionament dels serveis públics i la gestió de crisis com les ventades d'aquest dijous. Una situació que no ha passat per alt a l'oposició, que mira de treure'n rèdits al Parlament. Junts ja ha demanat una qüestió de confiança a Illa, que tot just es reincorpora aquest dilluns.
El Govern nega el retrat "apocalíptic" dels de Carles Puigdemont, però el cert és que en un principi d'any que havien de "passar coses", com deia Illa en l'última roda de premsa de 2025, ha començat marcat per una crisi de Rodalies que ha fet aflorar totes les mancances en el servei i en la infraestructura, fruit de la manca d'inversió històrica però també de les negligències de Renfe i Adif. La setmana ha acabat amb el Parlament reclamant de nou la destitució de Sílvia Paneque. Al caos ferroviari -agreujat dilluns per una vaga de maquinistes que no va complir amb els serveis mínims- s'hi ha sumat una vaga de mestres, que reclamen millores salarials, reducció de ràtios, més recursos a l'escola inclusiva, menys burocràcia i estabilitat en les plantilles. Són demandes habituals en un sector que encara mira de recuperar-se de les retallades dels últims governs de CiU.
Però el malestar és present també al sector sanitari. El Govern treballa en una reforma del sistema, però mentrestant els facultatius ja han alçat la veu i han convocat vagues la setmana vinent per reclamar una millora de les condicions i un conveni propi. L'esgotament dels professionals i la sobrecàrrega de feina és una de les demandes que també marquen les protestes, en un context de tensió als serveis públics que cada cop és més evident. Tot plegat, mentre els pagesos tornen a amenaçar amb mobilitzacions si el Departament d'Agricultura -que ha hagut d'entomar diverses crisis sanitàries- no fa cas de les seves reivindicacions. La setmana passada, desenes de tractors van tallar la Gran Via en el segon aniversari de Revolta Pagesa, i per protestar pels incompliments en relació amb l'acord del Mercosur i dels compromisos que va assumir el Govern.
Els problemes a Rodalies, a l'escola, als hospitals i a la pagesia han tingut traducció al carrer, amb mobilitzacions més o menys concorregudes. La protesta per la situació ferroviària només va mobilitzar unes 11.000 persones, segons dades oficials, però el seguiment de la vaga de mestres va ser força significatiu. El missatge del Govern és que compren el malestar ciutadà i que treballa per resoldre els problemes mentre creix la sensació que el país es desfà. Les protestes també han provocat que l'oposició posi al punt de mira una altra consellera, en aquest cas Núria Parlon, per la resposta policial. Amb la vaga de mestres, ERC, els Comuns i la CUP han demanat la compareixença de Parlon i del director dels Mossos per les càrregues dels agents. La consellera d'Interior ja ha estat assenyalada per l'episodi a la comissió d'Interior. Amb la gestió de les ventades, grups com ERC li han tornat a exigir explicacions per les restriccions generalitzades.
Duresa (limitada) amb l'Estat
A diferència de crisis anteriors, el Govern sí que ha canviat el to amb l'Estat. Sigui per convicció o per necessitat, la crisi ferroviària ha fet evident els problemes estructurals a la xarxa, que depèn directament d'Adif i del govern espanyol. La consellera Paneque, en els darrers dies, ha endurit el to cap al Ministeri de Transports. No fer-ho li va comportar, ara fa un any, una reprovació al Parlament i una petició de destitució, que va prosperar amb l'aval d'ERC. La tebior del Govern amb la Moncloa és una crítica habitual de Junts -"deixin de fer costat a Espanya i facin costat a Catalunya", deia Mònica Sales- però també irrita els republicans, socis d'Illa, que tot sovint lamenten la poca ambició nacional i que eviti assenyalar la causa de fons dels problemes. "Els límits de l'autogovern afecten la ciutadania", apuntava Josep Maria Jové.
La setmana vinent torna el president Illa i la promesa de recuperació total del servei és una nova prova de foc. El Govern, però, no preveu transitar cap via més enllà de ser exigent amb l'Estat. No es planteja, per exemple, trencar amb Renfe, com demanen els juntaires, perquè "condemnaria el país a no tenir trens". Tampoc abraçar les tesis de la confrontació, com reclamen els republicans, perquè la via continua sent la "col·laboració institucional" amb la Moncloa, sobretot mentre estigui controlada pel PSOE. La solució al caos ferroviari és mantenir la inversió a la infraestructura -el nou pla de Rodalies hi hauria d'ajudar-, renovar els trens -els nous combois arribaran aquest any- i accelerar el traspàs de Rodalies amb la fórmula pactada amb ERC, és a dir, amb una empresa mixta amb majoria accionarial de Renfe i un horitzó -no garantit- de majoria catalana.
El baló d'oxigen dels pressupostos
És probable que el Govern passi pel pitjor moment des que va aterrar a la Generalitat, per la suma de diverses protestes pel funcionament dels serveis públics que ha coincidit amb l'absència del president. En aquest context, els pressupostos apareixen com un baló d'oxigen per a Illa i el PSC, sobretot perquè permetria falcar de nou el relat de l'estabilitat, amb un acord de fons que facilitaria a l'executiu posar velocitat de creuer per a la resta de legislatura. Malgrat la situació complexa, els Comuns han acceptat començar a negociar i votaran a favor si es prohibeix la compra especulativa -els informes dels experts ho avalen- i es troba una via perquè la Generalitat pugui invertir i executar obres a Rodalies. Més difícil sembla que ho posa ERC, que espera avenços en la recaptació de l'IRPF i en el consorci d'inversions, cosa que depèn de Madrid. Sense pressupostos i amb els serveis públics en qüestió, la "pax socialista" queda lesionada.
