Tantes disputes per veure qui feia la manifestació més independentista i resulta que al final totes dues han estat repletes d'estelades i de clams molt similars als de cada Diada. És la imatge que resumeix un canvi de rumb de l'independentisme que, amb Rodalies al centre, torna a les reivindicacions que van donar el tret de sortida al procés. Aquest dissabte ha estat per la crisi ferroviària, però les declaracions tant de la part social com de la part política també s'han dedicat a denunciar l'infrafinançament de l'Estat i les seves conseqüències. No és casual que els partits que s'han quedat a casa, per motius diferents, siguin d'arrel estatal. Ha estat però, a mig gas. Només 11.000 persones s'han mobilitzat al centre de Barcelona, segons dades de la Guàrdia Urbana, 8.000 al matí i 3.000 a la tarda. Sembla que els 400.000 usuaris diaris de Rodalies no s'han sentit apel·lats.
És cert que els tons d'uns i altres han estat diferents. Al matí, la marxa convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Consell de la República ha estat molt més política. Jordi Domingo ha tingut un discurs molt dur contra els partits independentistes, a qui acusa de ser "presoners del 155", mentre que Lluís Llach ha demanat un "avançament electoral plebiscitari". El missatge és clar: que la indignació per Rodalies es canalitzi amb un nou procés independentista. A la tarda, la manifestació dels usuaris de Rodalies ha tingut una primera fila social que, amb Anna Gómez (Dignitat a les Vies) amb el micròfon a la mà, també ha tingut missatges polítics especialment dirigits a Madrid, a Renfe, a Adif i al Ministeri (i el ministre) de Transports. Totes dues manifestacions sí que s'han trobat en una certa rapidesa, al contrari de Rodalies, i tot just s'han allargat poc més d'una hora.
ANC i Consell alimenten un nou procés
A l'ANC i al Consell no se'ls pot negar que mantenen la seva tenacitat mobilitzadora. Malgrat que les dues manifestacions eren compatibles en les reivindicacions, han estat qui han aconseguit reunir més persones a la plaça de Sant Jaume. Segons els organitzadors, aquesta primera concentració ha aplegat 30.000 persones. En un ambient plagat d'estelades i sota el lema "Prou. Única via: independència", Llach ha criticat el "tracte colonial" que, segons ell, l'Estat dispensa a Catalunya, amb els trens com a metàfora d'aquesta circumstància. Domingo ha posat de manifest el greuge del dèficit fiscal, que ha situat en un màxim de 30.000 milions d'euros anuals, tot i que els últims càlculs del Ministeri d'Hisenda situen a la baixa -com va avançar Nació- el decalatge entre el que aporten i el que reben els catalans.
"Espanya ens roba. L'espoli és descomunal", ha apuntat Domingo. També ha ressaltat que Catalunya és un dels territoris "més pobres" d'Europa, entre altres raons -segons ell- perquè no és independent. "Els partits són presos de l'autonomisme i del 155. Que no malmetin els nostres esforços, com ja van malbaratar les nostres il·lusions. Ens necessitem tots, sí, però mai més hem d'atendre cants de sirena de la unitat per la unitat", ha remarcat Domingo, que ha advertit de la "rendició" de l'independentisme institucional. Domingo ha carregat contra el president Salvador Illa -l'ha definit com a "barrut"- per l'actuació de les últimes setmanes. "És escandalós", ha apuntat Llach, que també ha considerat que la "dependència" és un llast per a Catalunya.
El president de l'ANC ha anat més enllà i ha reclamat als partits independentistes "que deixin de donar suport al PSC-PSOE i forcin un avançament electoral plebiscitari". L'independentisme no compta amb majoria absoluta al Parlament i, per tant, no està a les seves mans aquest avançament electoral. En tot cas, l'escenari plebiscitari no sembla que estigui avui dia a les agendes de Junts, ERC o la CUP -els tres partits han fet doblet de matí i tarda- o almenys, públicament, no ho han posat sobre la taula. Les últimes eleccions d'enfocament plebiscitari van ser el 2015 i va suposar el tret de sortida institucional al referèndum de l'1-O. El moviment de Llach alimenta la idea que la indignació per Rodalies canalitzi en una nova ofensiva independentista.
L'independentisme abraça els usuaris de Rodalies
Si algú arribava a l'estació de França al voltant de les cinc de la tarda i no sapigués qui es manifestava, diria que era una concentració independentista. Malgrat que la marxa l'encapçalaven les plataformes d'usuaris de Rodalies, entitats i sindicats, el tren de la mobilització estava replet d'estelades. La portaveu de Dignitat a les Vies, Ana Gómez, s'ha fet seu el micròfon i, cal dir, portava els càntics ben apresos. Proclames contra Madrid, contra Renfe, contra Adif, i amb especial virulència contra el ministre Óscar Puente. Dies abans de la manifestació, en una entrevista a Nació, Gómez ja situava el ministre de Transports com el gran culpable de la crisi ferroviària. Els líders de sindicats i entitats, fossin independentistes o no, també conformaven part d'aquesta primera fila. Segons els organitzadors, 40.000 persones s'han mobilitzat en la segona marxa.
En el torn dels discursos, Gómez ha indicat que la situació ferroviària genera "ansietat", i que s'està comprometent el "benestar emocional" de la ciutadania. "Quan una xarxa està malalta, qualsevol cop l'enfonsa. El calvari té noms i cognoms, que són Renfe i Adif. Hem de recuperar el transport públic amb inversió i qualitat, perquè sense trens no hi ha futur", ha remarcat la portaveu de Dignitat a les Vies. "Prou retards, prou abandonament, prou manca d'inversió i prou excuses", ha asseverat Gómez, que ha considerat que ser català "és un orgull", però que la xarxa ferroviària "no està a l'altura" del país que "mereixem". "La mobilitat és una merda", ha ressaltat la portaveu de la plataforma.
No han pujat a l'escenari, però les entitats i els sindicats també han tingut veu. "Volem viure en un país normal on els trens funcionin", ha remarcat Xavier Antich, president d'Òmnium, que ha insistit en la idea que Espanya és un estat "fallit". CCOO i UGT han denunciat la "desinversió crònica" de l'Estat amb Rodalies i han criticat que s'hagi prioritzat l'alta velocitat en comptes del transport de la classe treballadora. Darrere de tots ells hi havia representants de Junts, ERC, els Comuns i la CUP que, tal com demanaven els convocants, han tingut un perfil secundari. Les forces independentistes han criticat la gestió del Govern i, de fet, al pròxim ple del Parlament, forçaran la petició de dimissió de Sílvia Paneque i Óscar Puente. Els Comuns, al seu torn, han situat Rodalies al centre de la negociació pressupostària.
El que ha quedat clar és que el desgavell ferroviari ha quedat lluny d'aquella manifestació del 2007, en què 200.000 persones, potser llavors sense saber-ho, van acabar donant arguments a l'oportunitat més propera que ha tingut Catalunya de ser un estat en l'últim segle. D'aquest dissabte seria agosarat dir que pot iniciar un canvi de cicle. Però el que sí que s'evidencia és que l'independentisme hi continua sent, i no només per manifestar-se cada Diada com un hàbit, sinó també per incidir en aquelles carpetes que tracten el dia a dia dels catalans. Probablement molts d'ells no voten forces sobiranistes, però qui sap si això pot transformar-se en una oportunitat per ampliar aquella base que els fets han evidenciat que es necessita més gran per ser independents.
