Arribem a l'estació de Sants per entrevistar-la i ens diu que ara puja, que està a les andanes repartint fulletons de la manifestació d'aquest dissabte. És Anna Gómez, portaveu de la plataforma Dignitat a les Vies. Té les maletes a l'estació i li guarden els periodistes que ja fa més de dues setmanes que cobreixen el caos ferroviari. Seiem entre passatgers que miren amb incertesa quan passarà el seu tren i amb mitja hora justa per parlar, que la consellera l'ha citat a una reunió. En conversa amb aquest diari, Gómez reivindica la manifestació dels usuaris de Rodalies com una "lluita de classe" i respon les crítiques de l'ANC i el Consell: "Som apartidistes, però fem política". La portaveu de Dignitat a les Vies també carrega contra l'extrema dreta i lamenta que el Govern "no hagi plantat cara" a Madrid durant la crisi.

Queden pocs dies per a la manifestació. Quines sensacions tenen?
Cada cinc minuts m'ha canviat el sentiment. Primer, perquè les dates són molt delicades. L'anterior setmana no podíem perquè hi havia el tema de Palestina, aquesta setmana és prèvia a carnaval i la següent ja és carnaval. La idea era fer-la després de la vaga de maquinistes, però finalment hem hagut de posar-la aquest dissabte. Quin és el problema que tenim? Que la gent ha de venir en tren i ens recorda com de difícil és. Però jo els dic que aquest és el tren en el que han de pujar. Aquest tren és més important que mai. Som usuaris i ens preocupa molt la mobilitat de cara a la manifestació, però hem de demanar a la gent que vingui malgrat totes les dificultats.

Un gran referent és la manifestació del 2007, en què hi van haver 200.000 persones. Creuen que poden apropar-se a aquesta xifra?
No em poso aquest topall ni molt menys. Bàsicament perquè els escenaris han canviat molt. Des del 2007 ja no s'ha vist una manifestació així. La gent està, després de la Covid, molt adormida i desgastada. La gent a vegades diu que les manifestacions les fan des del TikTok o des del Twitter i no pot ser. Hem perdut el carrer i crec que és més necessari que mai perquè més enllà del transport públic, això també és una lluita de classe.

Us sap greu que al final hi hagi dues manifestacions al mateix dia?
El que em sap greu és el que s'ha creat. Em sap greu la guerra que s'ha format. No són dues manifestacions iguals. La primera és ideològica i la segona va de trens i de com ens sentim els usuaris. Va de que no podem més. Nosaltres defensem un tren per tothom. Per això vam dir que els partits d'extrema dreta no estan convidats, perquè no defensen que tothom pugi al tren. Nosaltres defensem un tren per tothom. No volem els partits que no creguin en això. No som apolítics, perquè fem política, anem al Parlament, anem al Congrés, però som apartidistes. Clar que tots tenim una ideologia, però quan estic davant d'una plataforma, no la puc utilitzar. I una altra cosa. La independència es pot considerar que és la via per aconseguir-ho, però nosaltres no podem més. Si demà declarem la independència, demà passat aniran bé els trens? Nosaltres anirem a demanar tren, a demanar transport públic, i que això no pot seguir així. Tant debò la nostra manifestació s'empleni d'estelades. A mi no em molesta una estelada i no em molesta la gent que creu en la independència. És una manifestació per dir que el tren no pot seguir així, que no podem més, i que posin els mitjans. No aguantem més setmanes així. Ara bé, espero que el diumenge es pugui dir que tant la manifestació del matí com la de la tarda han estat un èxit. Catalunya hauria sortit perquè vol que els trens funcionin i jo estaria encantada.

Continueu parlant?
Fins fa relativament poc s'ha intentat parlar perquè realment no hi ha intenció que hi hagi una guerra.

Ells us diuen que la vostra manifestació és apolítica.
Bé, ells diuen que som uns fatxes.

Però a la vostra manifestació hi ha política?
És que nosaltres no som apolítics. Nosaltres fem política. Som apartidistes. Jo he anat al Congrés, i jo parlo cada dia amb qui puc perquè al final hem d'apretar els polítics. Jo m'he assegut amb tots els partits, i només en voto un. Per tant, si m'assec amb cinc partits a la taula, n'hi ha quatre que no m'agraden. El que vull dir és que no ens posarem darrere de Junts ni d'ERC ni dels Comuns ni de la CUP. Ells es posaran darrere nostre. De fet, ens organitzem i estem demanant ajuda precisament perquè volem que es quedin al final. Jo recordo que a la primera manifestació no teníem una foto nostra, dels usuaris, perquè hi havia polítics pel mig. Però ara volem una primera fila de la societat civil.

Com heu viscut que primer PP i Vox diguin que volien participar a la manifestació i que després s'hagin tirat enrere?
Amb el PP no m'hi fico, m'he assegut amb ells i són un partit més. Però amb qui no em reuneixo és amb Vox. L'extrema dreta no és benvinguda i ja vam parlar amb els Mossos d'Esquadra per deixar-ho clar. I crec que primer van dir que venien perquè va sortir la guerra amb l'ANC i van olorar sang pensant que erem la manifestació que no era independentista. Però insisteixo: no els volem al nostre tren si volen decidir qui pot pujar i qui no. I Aliança tampoc la volem però com que estan adormits val més la pena no despertar-los.

Aliança no s'ha interessat per les seves reivindicacions?
Em van trucar una vegada. Volien ajudar, però jo els vaig dir que ells decidien qui pujava al tren i jo lluitava per un tren per a tothom. És una diferència irreconciliable.

L'altre partit absent a la manifestació és el PSC. Què els sembla?
No els hem convidat aquesta vegada però jo sempre els hi he obert la porta. De fet jo, a més d'un diputat, els he enviat el fulletó de la manifestació i li he dit a la consellera que està convidada. Però també entenc que són al Govern. Paneque ens va dir en una reunió que els va petar a ells com els podia haver petat a algú altre. És veritat, però també que la consellera ha tardat massa a assenyalar Renfe, Madrid i l'infrafinançament. Jo li he recordat que a Renfe i Adif no els vota ningú i que a ella sí. El PSC no ha fotut la canya que calia a Madrid. Potser perquè són partits cosins, però hi ha moltíssimes declaracions del ministre Óscar Puente que són indignants i un insult a la societat catalana. I el Govern no les pot permetre. A mi m'és igual si s'instal·la algú a Catalunya. No es pot dir que la culpa són de les pluges i les inversions quan s'està caient la casa a trossos. El ministre Puente a mi em té bloquejada, com a molta altra gent. El que és clar és que si el Govern no sap plantar cara, potser no es pot tenir el mateix partit aquí que a Madrid.

El principal error del Govern és no haver plantat cara a Madrid?
El principal error del Govern és no haver assenyalat els culpables. La consellera Paneque s'està deixant la vida. La veus amb cara d'esgotada. Es reuneix cada dia amb els usuaris. El cap de setmana passat no ens vam reunir i algú em va dir que va ser perquè no tenien res a dir-nos. Entenc que ho estan intentant i sempre he dit que el joc de la patata els ha explotat a la cara perquè a algú li havia d'explotar. La gent que assenyala el PP sempre els dic que a mi m'ha molestat tant el Partit Popular com el PSOE. És que tu escoltes sobretot quan parla el ministre Puente i sembla que mai hagi governat el Partit Socialista. Aquest senyor ens ha fet molt de mal. I la falta d'empatia, que segueix amb aquesta fredor parlant de les pluges. Als ferrocarrils catalans també plou. És que el mur si amb 20 litres d'aigua no va aguantar potser és que estava al límit per molt que expliquin que estava controlat. Però si no sabien ni de qui era el mur. Ara ens donen la gratuïtat dient-nos que ens donaran mal servei, però és que no volem aquesta gratuïtat, volem pagar, la gratuïtat no és bona. El transport públic es ven amb qualitat. Si vols promocionar el transport públic, dona un transport públic de qualitat.

Hi ha hagut moltes crisis a Rodalies. Aquest serà el punt d'inflexió perquè hi hagi canvis de veritat?
La diferència és que ara no podem caure més baix.

Els empresaris deixen de contractar si saben que els treballadors venen en Rodalies?
Sabem de gent que l'hi han preguntat. Et posaré un exemple: una persona que tenia un estudi de ioga em va trucar per col·laborar amb la plataforma. Pagava una treballadora per obres i va deixar la feina perquè li deia que no li sortia a compte passar pel calvari de Rodalies. Em va dir que volia col·laborar amb nosaltres perquè havia perdut la seva millor treballadora per culpa dels trens. Tornant als empresaris, clar, és que si contractes algú perquè t'obri la botiga a les vuit o a les nou del matí vols que estigui allà a l'hora. I ara mateix, si véns amb tren, saps que no passarà i sabràs que no és culpa d'aquella persona. Què fem amb això? Perquè tant l'empresari com el treballador continuen pagant els seus impostos, entre altres coses, perquè el transport públic funcioni.

Heu trobat a faltar tracte humà en aquesta crisi?
Si alguna cosa pot definir la crisi de Rodalies és la falta d'humanitat, però de molt temps enrere. Això és com els tres porquets i nosaltres portem anys construint la casa de palla i a la mínima que ha bufat una mica de mal vent ens n'hem anat en orris. No sabem quant fa que ens queixem que no s'informa o que no hi ha les escales... Cal recordar que només hi ha hagut problemes a Renfe. Dues setmanes abans que passés el terrible dimarts fatídic va haver una notícia dels ferrocarrils catalans que ampliaven les malles més amunt de Balaguer perquè queien roques i per evitar que si venia vent passés això. Aquesta notícia amb Renfe no l'he vista.

Heu parlat de la desinversió i heu apuntat a Madrid. El traspàs de Rodalies que ara està en curs creieu que és la solució?
Com a persona de regionals les meves vies no seran traspassades, de fet dels regionals sols es traspassa un tram molt petit de l'Aldea. Seguirem tenint tots els actors que no es comuniquen. Estic a favor que cada comunitat autònoma hauria de fer la seva gestió. Si ho portes des de casa, pots adaptar la forma de moure's de cada teerritori des de la proximitat i també no dependre d'algú. Moltes vegades anem a Adif però és una roca, i una roca a Madrid, també per a Renfe i per a la Generalitat. Estan allà, tothom aquí patint i ells tan tranquils. Però els usuaris són de Renfe, els problemes són de la Generalitat, i nosaltres demanem que actuin. Hi ha obres que s'han fet malament, es paguen amb els nostres impostos i passa alguna cosa? Diga-li tu al de Madrid que s'han fet malament.

La solució és que Renfe i Adif marxin de Catalunya?
La solució és que les coses així no poden seguir. Em pregunten molt si m'agrada que hagin destituït a un o a l'altre. Hi ha molta política i queda molt bé carregar-se'n dos o tres, però jo, amb el que sé, no puc dir si són ells els que han fet bé o malament la seva feina. Potser els que s'haurien de carregar estan més amunt, i no estan ni a Catalunya.

L'últim dels actors són els maquinistes. Com valoren el paper que han tingut en aquesta crisi?
Nosaltres sempre hem anat de la mà i els hem entès en aquesta crisi. Sí que és veritat que ara mateix s'estan quexaint d'algunes coses amb les quals no estem d'acord. Jo no puc anar a viure a una casa sense aigua, però sí que puc viure en una on no hi hagi penjats els quadres. I possiblement els estan penjant els quadres. Vull dir que algunes coses que s'estan queixant, possiblement no són tan urgents. Però també és veritat que ells moltes vegades s'han queixat de coses que no eren urgents, que no s'arregluen, i que al final acaben sent urgents.