La Cambra de Comerç de Barcelona ha denunciat aquest dijous els dos grans dèficits històrics que arrossega Rodalies en infraestructura i competència. Això malgrat les millores produïdes, com el Pla de Rodalies 2020-30, que hauria de permetre posar la xarxa al dia, així com els acords polítics que han permès el traspàs i la creació d’una nova empresa operadora mixta. Ara mateix, segons la Cambra, la fiabilitat de Rodalies “està pel terra” .
Com ha explicat Alicia Casart, directora d'Infraestructures de la Cambra, molt abans del gener del 2026 ja s’havia instal·lat una situació d’incidències generalitzades a la xarxa ferroviària, que acumula un retard de 800 milions d’euros i de prop de 1.000 milions en adjudicació. Les inversions executades previstes eren de 3.462 milions i se’n van executar 2.666 milions a finals de desembre. “El Pla va avançant, però amb evidents retards”, ha afirmat Casart.
Casart ha subratllat la gravetat de l’accident de Gelida, que va evidenciar una infraestructura ferroviària degradada. Fins ara el normal eren incidents elèctrics o de catenària. La Cambra s’ha preguntat com és possible que s’estigui enmig del Pla de Rodalies amb una xarxa que té l’estat de degradació actual. S’ha produït un fet sorprenent: el tall d’un túnel ha implicat la interrupció dels serveis ferroviaris internacionals. El pla de contingència que s’hauria d’haver implementat no ha estat possible perquè hi ha molts punts de la xarxa en revisió.
Uns pressupostos no executats
La Cambra ha incidit en una afectació que impacte en molts fronts, des de clients que no reben la seva mercaderia a les conseqüències en sectors sensibles quant a seguretat, com el químic, el que genera molts sobrecostos i un impacte sobre la fiabilitat del sistema. Els avantatges del tren, com són la capacitat de càrrega i la seva fiabilitat, cauen en picat. Casart ha destacat la incapacitat d’establir un pla de contingència i el dèficit de la infraestructura de base per al tràfic de mercaderies, incidint en la manca de planificació que ha quedat al descobert.
Caldrà intensificar el ritme d’adjudicacions, mantenir una provisió econòmica constant en els pressupostos de l’Estat i executar-los de manera completa cada any. En la segona fase del Pla de Rodalies, hi ha una inversió total prevista de 8.037 milions per al període 2026-30, fins ara s’han executat 2.666 milions i caldrà ara executar 5.371 milions. “Ara és el moment de la veritat -ha assegurat Casart- per recuperar velocitat de creuer”.
S’està fent un pla de contingència, però la Cambra exigeix “un pla d’inversions per fer la xarxa robusta, fent una anàlisi de tota la xarxa”. El vicepresident tercer, Miquel Martí, ha recordat quina ha estat la posició de la Cambra en aquest tema, tot insistint en la urgència d’invertir el doble del que s’havia previst, així com culminar d’una vegada el Corredor Mediterrani. Martí ha reclamat un canvi de governança, amb una gestió de la infraestructura en mans catalanes.
Un creixement mantingut
L’economia catalana manté l’empenta. La Cambra ha presentat també l’informe de conjuntura, que preveu les previsions de creixement per al 2025 i 2026, que se situen en un 2,9% i 2,4%, respectivament. Però hi ha també límits al creixement, segons ha assenyalat el cap del gabinet d’estudis, Joan Ramon Rovira. Hi ha una manca de personal qualificat que en sectors sensibles com la construcció és molt evident: fins a un 61,5% de les empreses del sector manifesta tenir dificultats per contractar personal.
La demanda interna continua sent el principal vector de creixement, que compensa la contribució més negativa del sector exterior, en part pel creixement de les importacions. El consum privat mostra una evolució sòlida gràcies a les bones dades en ocupació i a l’augment del salari real. Es preveu que l’ocupació continuï creixent (un 2,2% el 2025 i un 2,0% el 2026) i que l’atur segueixi baixant (del 8,4% l’any 2025 al 8,2% el 2026). La inversió manté l’evolució positiva, que ve del 2024, gràcies als fons europeus, així com a uns tipus d’interès més baixos i l’augment dels beneficis empresarials. La inversió productiva per treballador ha augmentat els darrers trimestres, que podria apuntar a un creixement de la productivitat, gran preocupació del sector productiu.
Rovira ha negat alguns tòpics sobre l’economia catalana, com l’afirmació que es basa sobretot gràcies al turisme: “No és veritat”. El comerç, l’hostaleria i les manufactires han perdut pes entre el 2019 i el 2025, mentre que les activitats professionals, la comunicació i el sector públic (bàsicament, educació i sanitat) han vist créixer el seu pes. Si observem l’hoataleria en els darrers cinc anys, veiem que ha vist reduir el nombre d’afiliats del 21,9% al 8%. El comerç ha passat del 10,2% al 5,1%. En canvi, l’educació ha vist incrementar els seus afiliats del 18,2% al 52,8%.
L’impacte positiu del Mercosur
La Cambra considera que l’acord amb el Mercosur tindrà un impacte clarament positiu en l’economia catalana, especialment en elss ectors més innovadors. Impactarà positivament a les prop de 1.500 empreses catalanes que exporten de manera regular a la regió sud-americabna. Un mercat que suposa l’1,4% de les exportacions catalanes.
Els sectors més beneficiats seran els industrials i d’alt valor afegit, els exportadors dels sectors químic, farmacèutic, automobilístic, de productes agrícoles elaborats. La Cambra no preveu una competència directa generalitzada, però Rovira sí que ha apuntat àmbits que es poden veure afectades, com alguns olis, greixos i algunes carns elaborades. Això implicarà activar les clàusules d esalvaguarda que l’acord preveu.
Ha tingut impacte la política aranzelària dels Estats Units de Trump? La Cambra treu ferro a aquest factor. És cert que les exportacions als Estats Units s'han reduït el 2025 (del -2,7% al -27,5%), però ha estat compensat pel bon comportament de les exportacions a altres regions, en bona aprt a l'Àsia, de la Xina a l'Índia. En el cas de l'Índia, les exportacions han crescut del 2,4% al 9,6%.
