En un context internacional de guerres incertes, l’economia catalana aposta més que mai per la certesa del talent industrial. Aquest dimarts, el Consorci de la Zona Franca ha posat la primera pedra de la que serà l’ampliació del DFactory, el seu espai 4.0. La incubadora que acull 44 empreses i 60 patents té previst passar dels seus 17.000 metres quadrats actuals als 60.000. La directora general del consorci, Blanca Sorigué, ha explicat les principals característiques que tindrà l’ampliació, que consolidarà Barcelona com un punt d’atracció del talent global i innovador.
La Zona Franca ja fa temps per redefinir el concepte de zona industrial. De la vella idea de polígon, lligada a una imatge d’espai necessari però incòmode, aliè al fet urbà, s’ha passat a enarborar el terme de districte, que vol encaixar amb la realitat de la vida urbana. El districte 4.0, que vol ser líder a Europa, crearà 1.500 llocs de treball, que seran més d e5.000 si parlem de llocs indirectes, i tots ells en formació de qualitat.
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha presidit l’acte i ha destacat com davant de la “irresponsabilitat de molts líders mundials, hi ha la responsabilitat dels líders locals”, que treballen per millorar les condicons de vida dels ciutadans. Collboni ha parlat d’un horitzó 2035, on es faran realitat espais com aquest, però també la nova estació de la Sagrera i l’horitzó del nou Besòs. Per l’alcalde, el projecte que avui comença a caminar desmenteix els pessimistes que han reptit que la ciutat ja no pot créixer més.
El delegat del govern espanyol a la Zona Franca, Pere Navarro, que lidera el projecte, ha posat en valor la capacitat del consorci per convertir els “dibuixos”, les idees, en projectes, i ha fet un elogi al “model de món” que encarna el DFactory. Un model de creixement basat en l’esperit col·laboratiu, en les aliances entre sector públic i privat, però també entre administracions que ho han fet possible, des de la local a la Generalitat i el govern espanyol. I també a les aliances entre empreses. Una realitat que s’obre pas a la Zona Franca i que propugna un model de riquesa productiva, no especulativa, i on enmig dels horitzons obscurs que proliferen arreu, el talent que vol millorar la quotidianitat acaba per imposar-se.
