El quart ajornament de l'ultimàtum de Donald Trump a l'Iran, ara amb un alto el foc de dues setmanes a canvi de la reobertura de l'estret d'Ormuz, ha tingut un impacte immediat a les borses d'arreu i en el preu del petroli. Les primeres a reaccionar han estat les asiàtiques, que eren les úniques que estaven obertes en el moment de l'anunci del president dels Estats Units i s'han disparat al voltant d'un 5%. I, a les 9 hores d'aquest dimecres, les europees han obert amb pujades similars.
L'Euro Estoxx 50, l'índex de referència a Europa que inclou les 50 empreses més importants de la zona euro per capitalització borsària, ha arrencat la jornada amb números verds del voltant del 4,5%, mentre que l'Ibex-35 s'ha situat amb un +3,5%. Pel que fa al barril de Brent, la referència del preu del petroli a Europa, ha caigut prop d'un 15%, des dels 115 euros fins als 90, en el que és la caiguda més significativa des de l'inici de la guerra.
El Dow Jones estatunidenc i la resta de borses americanes obren al migdia (hora catalana), però els índexs de futurs, que anticipen el rendiment de les accions, també s'han disparat un 3% de mitjana. Amb tot, es preveuen dies d'increments als parquets d'arreu, sempre que es mantingui la treva de 15 dies a l'Iran i es confirmi el trànsit de mercaderies, cru i gas per l'estret d'Ormuz.
Trump ajorna l'Apocalipsi i perd credibilitat
L’anunci del primer ministre pakistanès, Shehbaz Sharif, que els Estats Units i l’Iran han acordat un alto el foc de dues setmanes amb efecte immediat com a pas previ per una pau definitiva per a la regió ha aturat el que es preveia una tragèdia de magnituds històriques per a l’Orient Mitjà i més enllà. Les paraules amenaçadores de Trump adreçades a l’Iran (“aquesta nit morirà tot una civilització”), poden haver tingut el poder de precipitar una sortida negociada al que podia haver estat una gran tragèdia.
Aquestes paraules també han deixat en evidència les evidents mancances de lideratge del president nord-americà, que veu obrir-se contra ell una coalició de forces interna que reclama ja la seva destitució per “demència”. Aquestes són les principals claus d’una crisi que ara veu com comença una altra guerra, la del relat, en què tant Washington com Teheran proclamen la seva victòria.
Trump ja ha proclamat la “victòria rotunda” dels Estats Units, mentre que el règim xiïta ha anunciat una “derrota aplastant” dels seus enemics. Tots guanyen, però el que se sap fins ara de l’alto el foc certifica la capacitat de resistència del règim iranià. Pels aiatol·làs, una dictadura teocràtica acorralada i amb una creixent oposició popular interna, resistir era vèncer. I Teheran ha resistit. No només això: tot indica que les converses que començaran aquest divendres a la capital pakistanesa, Islamabad, es faran a partir del pla presentat per l’Iran.
